Cada dijous al migdia el Pau València, la Sara Larios, la Duna Galup, el Biel Clarella, la Berta Rossell i la Sahar Tariq acaben les classes i marxen corrents cap a casa a dinar per poder tornar ser a l’Institut Manuel Zafra al cap d’una estona.
Són sis alumnes de tercer i quart d’ESO d’aquest centre que comparteixen l’entusiasme per la recerca, i aquest curs 2016-2017 participen en el projecte Zafra Investigadora, una activitat extraescolar dedicada a la recerca que s’ofereix des de primer d’ESO fins a segon de batxillerat.
L’ànima del projecte és la Maria del Pilar de Menoyo, la Mapi, que és professora de matemàtiques de l’Institut Manuel Zafra des de fa més de vint anys. Llicenciada en biologia, catedràtica de matemàtiques i doctora per la UAB, al llarg dels anys ha investigat i dissenyat eines didàctiques útils per facilitar a l’alumnat d’ESO la feina en els treballs de recerca, després de prendre consciència de la necessitat d’iniciar els nois i noies en la investigació des dels primers cursos de secundària per poder fer un bon treball de recerca a batxillerat. Les seves investigacions i experiències en aquest àmbit estan recollides en la memòria del seu projecte de recerca de doctorat a l’UAB i en el seu llibre sobre la recerca a secundària, que va ser guardonat el 2013 amb el premi Marta Mata de Pedagogia.
La Mapi va posar en marxa el 2006 el projecte Zafra Investigadora com a activitat extraescolar a l’Institut Juan Manuel Zafra, després d’alguns anys de fomentar i iniciar en la recerca l’alumnat d’ESO d’aquest centre des de diverses optatives.
Els seus alumnes coincideixen que per apuntar-se al Zafra Investigadora només cal tenir curiositat. «Tots venim a parar aquí per això, i el que fa la Mapi és augmentar aquesta curiositat», diu el Biel. «No saps que pots arribar a fer un treball d’investigació a partir d’un tema fins que t’hi poses. Vaig arribar aquí perdut, tenia ganes de fer alguna cosa. I ella guia, ens dona unes pautes, una metodologia… És com una cursa de cavalls en què ella va posant les tanques», diu rient.
Zafra Investigadora és un espai en el qual els alumnes comparteixen i posen en comú els seus projectes. «Venen aquí amb una idea i la treballem. És un espai per compartir i per treballar en equip que després té continuïtat a casa a través del correu, el grup de WhatsApp i la plataforma Moodle, on hi ha la part més tècnica que els dona pautes», ens diu la Mapi.
Objectiu: la divulgació dels treballs
La Mapi explica que l’objectiu de Zafra Investigadora és donar a conèixer els treballs de recerca que fan els alumnes en diferents convocatòries de premis i jornades. «Els alumnes investiguen coses del seu interès i després les han de divulgar. Aquest nou coneixement que aporten s’ha de compartir, s’ha de divulgar més enllà de les parets de l’institut», apunta la Mapi.
Entre els diferents certàmens i convocatòries de treballs d’investigació a secundària, dona prioritat a la participació dels seus alumnes a l’Exporecerca Jove. «Perquè hi ha un feedback amb els altres investigadors de la seva edat que no existeix en els altres premis, en els quals únicament exposen els seus treballs els primers. A més, la gràcia també és l’ambient, tothom està nerviós i es fa molta pinya. Són tres dies intensos i l’experiència els enganxa molt, estan molt motivats.» «I és una competència sana», afegeix la Mapi, «en el sentit que l’esperit crític et fa reconèixer si el teu treball és millor o no que els dels altres.» «També veuen que no hi ha cap treball dolent. Penso que tots els treballs són bons si surten de l’institut i el professor i l’alumne saben que és un bon treball. I allà han de compartir espai amb altres molt bons treballs.»
«L’únic problema de l’Exporecerca», explica la Mapi, «és que últimament hi ha molta demanda per participar-hi, fins i tot de l’àmbit internacional. És un planter enorme. Tenen molts treballs en llista d’espera.»
El fet d’haver de presentar els treballs a l’Exporecerca al mes de febrer condiciona el temps que els alumnes del Zafra Investigadora disposen per elaborar els seus treballs de recerca des que comença el curs, al setembre. Sobretot perquè compaginen aquesta tasca amb el curs escolar i, en alguns casos, amb altres activitats extraescolars o fins i tot estudis de música.
A investigar se n’aprèn investigant
En aquests moments la majoria estan pensant com presentaran el seu treball perquè sigui atractiu. «Hem superat una de les parts més difícils, que és la presentació del treball, perquè s’ha de fer seguint la normativa que marca la convocatòria, amb un nombre de caràcters concret per a cadascuna de les parts: 1.000 caràcters per a la introducció, 1.000 per a la hipòtesi…», explica el Biel.
«Estem veient amb quina eina poden divulgar la seva investigació. Poden utilitzar presentacions, pòsters… Quan tinguin fet el seu expositor, uns dies abans treballarem més la comunicació oral i gestual.» , explica la Mapi. Un aspecte que la Sara assegura que porta «fatal»: «No sé si podré», afirma. «I tant què podràs», li diu la Mapi, rotunda.
La Mapi els dona pautes perquè utilitzin de la millor manera possible els llenguatges escrit, oral i informàtic. «Jo sempre dic que a investigar se n’aprèn investigant, i si ells mateixos no veuen la necessitat d’una cosa per continuar, no té sentit. No és el mateix que jo digui que utilitzin un programa que no pas que ells tinguin la necessitat d’utilitzar-lo».
La Sara i el Biel, de tercer d’ESO, han fet un treball de recerca sobre els joves i els seus hàbits de lectura i l’han presentat a l’Exporecerca. «Volíem saber si llegeixen, què llegeixen, per què trien un llibre, si van a les biblioteques, per què hi van, si utilitzen les plataformes digitals…»
Per obtenir dades significatives han utilitzat com a referent, d’una banda, la població de 476 alumnes matriculats al setembre del 2016 a l’institut, i han obtingut una mostra de 194 respostes, que representen el 96 % de nivell de confiança i el 6 % d’estimació d’error. I, d’altra banda, han obtingut dades de 33 persones usuàries de dues biblioteques municipals, Sagrada Família i Caterina Albert, els dies 22 de desembre de 2016 i 2 de gener de 2017
Estan molt satisfets del resultat de la seva investigació. «Hem vist que els joves, un 50 % dels entrevistats, llegeixen més del que ens pensàvem al principi, ja que les nostres hipòtesis eren més pessimistes. Concretament els 66 % dels nostres companys de l’institut llegeixen i els agrada, i el 54 % l’última lectura que han fet és per gust i no obligatòriament.»
També han pogut comprovar que utilitzen les plataformes de lectura digital, que van a les biblioteques sobretot a estudiar i que el fet que els pares llegeixin no té una influència especial en els seus hàbits. Fins i tot un percentatge significatiu dels enquestats no sabien si els seus pares llegien o no.
Per la seva banda, la Duna, de tercer d’ESO, i la Berta i la Sahar, de quart d’ESO, estan fent un treball sobre cosmètica i ciència que també han presentat a l’Exporecerca Jove. Està centrat en les motivacions que hi ha darrere el seu consum: si la compra és determinada pel preu, l’envàs, els consells o el llenguatge científic que fan servir, i, sobretot, si són creïbles i s’entenen els avantatges científics que s’anuncien, com els beneficis de cèl·lules mare, molècules d’ADN i altres conceptes que les marques utilitzen per vendre els seus productes.
Van dissenyar un form
ulari de Google que van penjar al Moodle de l’institut perquè el contestessin una població de 303 alumnes de tercer d’ESO a segon de batxillerat, i el van tancar amb les respostes de 114 alumnes, que representava un 97 % de nivell de confiança i un 8 % d’estimació màxima d’error i a partir de les respostes van poder comprovar que un percentatge alt de persones no ho qüestiona, fins i tot persones amb un nivell d’estudis alt i amb carreres universitàries de l’àmbit científic.
Pel que fa al Pau, de tercer d’ESO, ha fet una investigació sobre videojocs independents. Amb el títol «Els videojocs, l’altra banda de la moneda», el seu treball se centra en la presència dels videojocs indies, més personals i menys comercials, en el món dels videojocs, per saber si tenen cabuda en el mercat. Per fer-ho, ha fet una triangulació de dades preguntant als seus companys i companyes per saber fins a quin punt els coneixen. El van respondre 115, d’un total de 369 alumnes de tot ESO, cosa que representa un nivell de confiança del 99 % amb un marge d’error estimat del 10 %. Ha enviat correus electrònics als professionals del sector i ha extret dades d’una de les plataformes de videojocs, la SteamSpy, per saber quins són els seus percentatges de vendes. «El volum dels 200 primers de la llista junts ja superaven tota la resta».
Afirma que no ha pogut respondre amb rotunditat a la gran pregunta del seu treball, si hi ha futur per als videojocs petits en la indústria. Però amb l’ajut dels professionals del sector ha pogut corroborar que el mercat independent, malgrat que aparentment no té gaire viabilitat, no sembla que hagi de desaparèixer.
«Arribar a les conclusions li ha representat una feinada enorme, fins i tot ha hagut d’estudiar-se un programa de forma autodidacta, AutoIt3, que li ha permès relacionar totes les dades», explica la Mapi.
El que ha de tenir un bon treball de recerca
Quan se li pregunta a la Mapi què creu que ha de tenir un bon treball de recerca, demana als seus alumnes que l’ajudin a contestar. «Per començar, interès i motivació», diu la Sara. «I curiositat per un tema, que no pot ser molt ampli, ha de ser específic», continua el Biel. «Ha de tenir un marc teòric i les fonts de referència han de ser rellevants, has d’anar a la gent que és experta, que et pot ajudar i et dona un plus.»
«I apostar per una cosa nova, que ningú no hagi fet com tu has fet. Que no vol dir que no estigui inventat. Tu has de donar-hi el teu caràcter personal»
«I has de sab
er què preguntes, i per fer la investigació cal utilitzar mitjans que no formen part de la investigació, però que sense ells no faries la investigació, com el Google Drive. També ha de tenir caràcter ètic i ha d’estar ben referenciat». «En un treball has d’innovar», diu el Biel. «I els agraïments són molt importants», continua. «Hi ha molta gent que t’acompanya i ho has de fer saber». I la Mapi afegeix: «En aquests agraïments és molt important pensar en els experts, agrair a tota aquella gent que t’ha facilitat dades, a la teva família.
Quan se’ls demana què els ha resultat més difícil de tot el procés, les respostes són molt diverses. «El temps limitat que tenim per fer el treball», apunta el Biel. «Començar, trobar alguna cosa que et motivi», diu la Sara. «Trobar un tema que et continuï motivant després de temps, perquè en pots acabar molt cansat», continua el Pau.
Què els ha aportat Zafra Investigadora?
«A part d’aprendre els passos que cal seguir per fer un bon treball, la Mapi aquí sobretot ens ha ensenyat a ser crítics amb el que trobem i a contrastar tota la informació», afirma amb contundència el Pau.
El Sergi Albert, la Ivet de la Torre i l’Àgueda Castillo són tres dels alumnes que han passat aquests anys pel Zafra Investigadora i també tenen molt clar què hi han après.
El Sergi, que l’any passat va acabar la carrera de biologia i està fent un màster sobre bioinformàtica, va ser un dels seus primers alumnes. Els seus treballs de recerca, fets en col·laboració amb l’Ariadna de Diego i la Jordana Calvo, van participar en diverses convocatòries de premis, entre els quals la de l’Exporecerca Jove, i en van guanyar algunes, que els van permetre presentar-los a Galiciencia i escriure un article sobre la recerca.
Entre els projectes de recerca que va fer el Sergi en el marc del Zafra Investigadora en destaca «Què ens ensenyen les pel·lícules de caire matemàtic?», sobre quin nivell de formació de matemàtiques es necessita per entendre determinades pel·lícules i quins estereotips associem al professorat de matemàtiques.
Però del treball que té el record més especial és «Memòria virtual de la gent gran de Sant Martí», un diàleg intergeneracional per recuperar la memòria històrica del districte de Sant Martí, que va néixer com a crèdit de síntesi a segon d’ESO i que després amb l’Ariadna de Diego van ampliar quan feien batxillerat tres anys més tard.
El Sergi apunta que fer recerca durant la secundària amb la Mapi li ha servit «per aprendre a treballar en equip i a organitzar-me, i per a altres coses que no aprens enlloc més…».«Però, sobretot», afegeix, «em va servir per anar més enllà del temari i els coneixements que t’ofereixen a ESO. Això des del punt de vista personal s’agraeix i és molt enriquidor.»
«També li va servir molt per treballar l’oralitat», afegeix la Mapi. «A primer d’ESO el Sergi tartamudejava, i amb el treball de recerca agafes moltes taules després d’haver explicat tantes vegades el teu treball davant el jurat i la gent.»
Per la seva banda, la Ivet i l’Àgueda estudien segon de batxillerat i van fer juntes fa dos cursos un treball sobre daltonisme que es va presentar a l’Exporecerca i a la Festa de la Ciència. «Volíem saber si al nostre centre es complia el percentatge que diuen les estadístiques i les dificultats acadèmiques que podien tenir», expliquen. Per a la seva investigació, van fer una enquesta als alumnes del centre i d’algunes escoles, i el resultat va ser que el sobrepassaven.
Totes dues coincideixen que participar en el Zafra Investigadora els ha servit per tenir una base a l’hora de fer el treball de recerca de batxillerat. «Sabíem què era una investigació i què comporta. Perquè la gent arriba a batxillerat i tenen molt poca idea, per exemple, de què han de posar com a hipòtesi. I sobretot, s’aprenen coses i es coneixen eines que després ens serveixen per a altres matèries: fan de taca d’oli».