Propostes generades per professionals de la psicomotricitat i l’artteràpia per ajudar a trobar la calma.
L’acompanyament emocional ha emergit com un element bàsic en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per poder aprendre, hem d’estar disponibles emocionalment. Sempre ho hem sabut, però en aquests temps pandèmics fins i tot el conseller Josep Bargalló ho va haver de remarcar. En aquest mateix sentit, també podeu mirar el resum de l’enquesta feta per Aina Tarabini.
De cop i volta, se’ns va parar el món i ens va caure el consum compulsiu, el turisme massiu i el ritme frenètic de fer activitats sense respir. Henry Giroux, al seu pas pel CCCB, ja ho insinuava: davant la dictadura de la ignorància, la vida contemplativa, el no fer res, és revolucionari. Efectivament, ens hem vist en la necessitat de preguntar-nos què era realment important per mantenir la nostra qualitat de vida.
Tots hem vist com el contacte amb la natura —per més restringida que fos—, la cura d’un mateix, fer exercici i cuidar la ment i, sobretot, tenir cura de les relacions «de la millor manera possible» s’ha fet més necessari que mai, i moltes persones han pres consciència del que pot ser essencial. A l’educació ha passat alguna cosa semblant.
Les professionals del Servei de Suport i Atenció Emocional (SSAE), també conegudes com a EMOs, formen part del projecte «De l’equip docent a l’equip educatiu», sostingut gràcies al Pla de barris de la ciutat. Fa tres anys que desenvolupen aquest acompanyament a les escoles en què gran part de l’alumnat es troba en situació de vulnerabilitat.
El seu objectiu durant aquest temps ha estat tenir cura del benestar de les persones i generar entorns amables on es faci una atenció explícita al món emocional en un marc comú, que és l’enfocament restauratiu. Entre els continguts principals treballats hi ha l’atenció al que ens està passant per dins, el sentiment de pertinença i la seguretat emocional. I, de manera paral·lela, la cohesió del grup; la relació entre les nostres accions, pensaments i emocions; les necessitats no satisfetes que hi ha darrere de les emocions negatives, i la consideració de la corporeïtat com a element clau en la relació amb els altres.
La manera de fer dels acompanyants emocionals se sosté en un posicionament teòric i es materialitza en l’experiència actualitzada del dia a dia amb el que va succeint, «moment a moment».
L’èxit del programa ha estat rotund a les escoles que ja tenien una predisposició a fer treball interdisciplinari i en claustres en què l’ambient de sumar sabers i punts de vista per poder generar converses enriquidores i transformadores ja formava part de la seva cultura. També ha quedat de manifest l’interès per aprofundir en l’autoconeixement, és a dir, partir de com estem els adults, com ens situem davant la relació amb infants i adolescents per treballar i modelar les nostres actituds.
Avui som notícia perquè hem editat una sèrie de vídeos que porten per nom Om en calma (enllaç), dirigits a l’alumnat i les seves famílies. Són un paquet de propostes generades a partir d’especialistes del treball corporal, del ioga, de la psicomotricitat i de l’artteràpia per ajudar a trobar la calma. Però, de fet, la gran notícia, esperada amb candeletes, serà com es materialitzarà la continuïtat d’aquest programa en els cursos vinents. Precisament perquè la prioritat en l’atenció la tinguin els que més la necessiten, el Pla de barris és més necessari que mai, de la mateixa manera que l’acompanyament emocional en el qual hem cregut sempre.
Guillermo Gorostiza Vidal és coordinador del Projecte SSAE al Pla de barris
i forma part de l’equip de l’Àrea d’Orientació i Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona
Vídeo de presentació
Om Em Calma a través dels mudres
Om Em Calma a través de la dansa lliure
Om en calma a través del ioga