L’empremta que les persones han deixat en l’Escola Miralletes

L’Escola Miralletes ha volgut destacar el recorregut dels seus cinquanta-cinc anys d’història amb una exposició col·lectiva que vol reflexionar, des de diferents vessants, sobre l’empremta que hi han deixat les persones que n’han format part per «seguir creant un escenari de possibilitats que enlluerni el futur, que sacsegi el coneixement, que estimuli el pensament crític i que promogui una infància que trobi en l’escola un sentit per a la vida». Ens ho explica en aquest article Júlia Garcia, secretària del centre.

Durant la setmana cultural vam inaugurar una exposició col·lectiva que recollia l’evolució històrica i pedagògica de la nostra escola. La Xarxa Miralletes convidava els visitants a descobrir els canvis que ha experimentat el sistema educatiu des de la dècada del 1960 fins a l’actualitat.

El plantejament d’aquesta exposició era que servís per repensar la importància de l’educació com a motor de canvi, com a dret universal, i alhora per destacar la trajectòria pedagògica que ha impulsat l’escola els darrers anys: d’una banda en l’àmbit metodològic, creant espais d’aprenentatge reals, i de l’altra, en l’àmbit emocional, centrant-se en l’experiència de l’infant per mitjà d’espais d’escolta i atenció afectuosa. Un altre dels factors que han esdevingut indispensables és la cerca de l’harmonia estètica, atesos els beneficis que aporta als infants tant personalment com a l’hora de crear un entorn idoni per a l’aprenentatge.

Obres creades pels infants amb fotografies, dibuixos, vídeos i pintures

L’exposició estava constituïda per obres creades pels diferents grups d’infants. La representació visual de cada obra va prendre diverses formes a voluntat de cada grup d’infants. Alguns van triar la fotografia o el dibuix; d’altres, el vídeo o la pintura. Se’ls van oferir diferents materials, com ara fil, fusta, plàstic, fang, paper o cartró, i els nens i nenes els van anar explorant fins que van  triar la forma d’expressió amb la qual se sentien còmodes.

Un altre dels processos va implicar la composició de mòduls cúbics que han esdevingut l’aula, la masia o el barri. L’itinerari permetia descobrir i conèixer part de la memòria històrica i dels canvis que ha experimentat la vida al llarg del darrer segle. Gràcies al relat de diverses persones que han format part de la comunitat educativa en algun moment de la història, els infants van poder contrastar el context social de cada època i plasmar-la en un mapa conceptual.

Cinc espais, cinc àmbits

L’exposició mostrava cinc espais on els infants conduïen els visitants a través del propi procés de recerca, englobant diversos àmbits, com ara l’origen del nom; els canvis en l’arquitectura i els espais; el sistema educatiu; les persones que formen part de la comunitat educativa, el context social i l’entorn, i l’imaginari del futur.

Hi havia una primera sala, al pati exterior, amb el registre conceptual de l’espai físic des de la mirada dels infants d’I3, la representació de les botigues del barri a través del color, el disseny dels espais, l’arquitectura de l’edifici de l’escola i com aquest esdevingut un element clau al barri del Camp de l’Arpa.

En una  segona sala els visitants s’endinsaven en l’entorn, la construcció a petita escala de la masia Can Miralletes i feien un recorregut per la seva pròpia història, l’estructura dels carrers i el planell del barri. El recorregut seguia en una tercera sala amb una representació gràfica del pas del temps en la vida escolar durant diverses dècades, seguida d’una sèrie d’entrevistes que van fer els infants d’I4 a les persones que formen part de l’escola. A la pantalla gran s’hi podien visualitzar relats editats pels infants de la Comunitat de Grans posant paraula al que per a elles i ells representa l’escola.El recorregut acabava al porxo, on es rememorava amb nostàlgia els jocs de joventut i s’acabava amb un diàleg materialitzat en un entramat de fils que explorava l’escola del futur.

La intenció de l’exposició ha estat destacar el recorregut dels cinquanta-cinc anys de la nostra escola reflexionant des de diferents vessants sobre quina empremta ha deixat en cadascú de nosaltres, per continuar així creant un escenari de possibilitats que enlluerni el futur, que sacsegi el coneixement, que estimuli el pensament crític i que promogui una infància que trobi en l’escola un sentit per a la vida.

Júlia Garcia i Hernández, secretària de l’Escola Miralletes