Ha caigut a les meves mans una circular signada per l’AMPA d’una escola en què es donen instruccions a les famílies de com fer una bona reutilització dels llibres escolars. Al començament de curs, cada alumne rep un lot de llibres –que són de l’escola– que han estat ja utilitzats el curs anterior per altres nens i nenes i ho seran el proper per uns altres. Crec que la idea és molt bona, no tan sols per l’estalvi econòmic, sinó també com a recurs educador a diversos nivells.
Ho he comentat amb companys i companyes. Els jubilats tenim molt temps per a conversar. El resultat de l’intercanvi d’opinions ha estat força interessant. Han sorgit altres iniciatives: escoles que no utilitzen llibres i fan fitxes, sovint personalitzades. S’estalvia més d’aquesta manera? Algú opinà que aquest sistema implica fer moltes fotocòpies i que sovint no tenen la qualitat que pot tenir un llibre. Davant aquesta opinió, un altre company afirmà que la utilització de fitxes permet actualitzar constantment els continguts i que la personalització facilita un millor rendiment de l’alumne.
I no han acabat aquí, les aportacions: un company defensà , convençut, que el llibre és indispensable, però que ha de ser renovat amb una freqüència que sovint els projectes de reutilització no permeten. En aquest punt, les informacions que llegeixo a la premsa sobre el llibre digital em fan pensar si les iniciatives de reutilització de llibres o les fitxes fotocopiades aviat quedaran obsoletes i seran substituïdes per un recurs molt més flexible, àgil i, sembla ser, més sostenible.
Ja ho veieu, opinions molt variades. Aprofitant aquest espai del Bloc dels Mestres –on espero que els jubilats siguem convidats– m’agradaria conèixer més plantejaments sobre aquest tema.
Josep Maria Folrac
Mestre jubilat