DSC_0337

Raimunda Pàmpols: “Si jo he tingut algun protagonisme ha estat gràcies a les meves alumnes”

DSC_0337La conversa amb Raimunda Pàmpols s’esdevé en un dia plujós d’aquest mes de març. La Raimunda arriba amb el seu paraigües i el seu bastó, predisposada, curiosa. Ella forma part d’aquesta entranyable generació de mestres de la postguerra. Va néixer l’any 1938 a Les Borges Blanques i va començar a treballar als 21 anys a l’escola Casas . Des de llavors i fins que es va jubilar, es va dedicar  a la formació d’adults.

És una mestra – ho segueix essent i ho serà sempre- per vocació, per convicció. Entusiasta i il·lusionada, la Raimunda no és una persona de grans teories. De fet no li calen. La seva llarga trajectòria com a docent s’ha basat en uns principis tan senzills com són la voluntat de servir a la comunitat i la fascinació davant l’aprenentatge, el propi i el dels altres.

Dels seus anys d’infantesa recorda especialment l’any en què va anar a l’escola de les Borges Blanques: recordo un pati molt gran, l’olor de la pinassa i també una escala preciosa. Quan l’escola va celebrar el seu 75è aniversari em van convidar; els pins ja no hi eren, ni tampoc l’escala… Ens fem grans i tot va canviant, però sempre ens quedaran els records.

 

Veu estudiar doncs a les Borges Blanques?

 

No, de fet jo vivia a Barcelona i vaig anar a escola a Barcelona. A Les Borges hi vivien els avis i a l’escola de les Borges hi vaig anar tan sols un any, quan jo en tenia sis. A Barcelona vaig anar a una escola privada, on vaig fer el batxillerat. Ens anàvem a examinar a l’institut Verdaguer. Després vaig fer magisteri a l’escola Normal, que es trobava a la Rambla Catalunya; les pràctiques les feia al Pere Vila. D’aquella època en recordo el mal estat en què es trobaven les escoles, sobretot les públiques…

 

I l’any 1959 vau entrar a treballar a l’escola Casas …

 

Per a mi va ser tot un impacte. Acostumada a com estaven escoles, mal pintades, biblioteques tronades, amb tot tipus de mancances… entrar a l’escola Casas va significar entrar en un món especial. L’edifici de l’escola era una donació d’una empresa privada per acollir un centre on les nenes, les noies i les dones del barri es poguessin educar, es poguessin formar.

Quin era l’ambient que es respirava a l’escola?

 

Formidable. Hi havia una gran directora, la senyora Gràcia Pont. Era una dona exigent, però aquesta exigència començava per ella mateixa. I el grup de mestres estava molt unit; tothom treballava per una mateixa causa.

I vau començar ja fent formació d’adults ?

 

Sí, en concret de dones. Va ser una gran experiència. Jo tenia 22 anys i em vaig trobar amb mestresses de casa, moltes d’elles amb feixugues càrregues familiars, que venien els vespres amb una empenta increïble per rebre formació. Formació domèstica, planxa, cuina… I també formació cultural, que és l’àmbit del qual jo n’era la responsable. M’il·lusionava i m’engrescava veure aquelles dones amb tantes ganes d’aprendre. I el fet que, malgrat fos més jove que elles, m’acollissin com una més del grup, em va donar molta confiança. Llegíem el diari, escoltàvem les notícies de la ràdio, les comentàvem, les transcrivíem… Molt aviat vaig tenir la plena convicció que aquell era el meu món i que hi havia molta feina a fer en el camp de la formació d’adults, i molt especialment de les dones.

Heu viscut l’evolució que hi ha hagut en aquest camp de l’educació en els darrers quaranta anys: quina va ser la següent etapa que us va tocar viure ?

 

L’escola sempre ha d’evolucionar segons els canvis, segons les necessitats socials. En aquells anys, des de l’escola Casas varem entendre que les nenes que sortien del centre als 14 anys, fóra bo que rebessin algun tipus de formació que els ajudés a trobar feina. En aquest sentit, la senyora Pont hi va posar molta voluntat. Jo sabia escriure a màquina i tenia nocions de comptabilitat, així que la senyora Pont em va demanar si podia fer-me càrrec d’aquestes nenes. Vaig començar amb 15 nenes i dues màquines d’escriure. Fèiem doncs mecanografia, càlcul mercantil, els ensenyava a redactar cartes… Va ser un èxit. Al carrer Pelai hi havia l’escola Pràctica que feia cursos de comerç, i varem arribar a un acord perquè les nostres alumnes poguessin anar-hi per examinar-se i obtenir algun tipus de certificat que els permetés d’entrar a treballar en una oficina, en una empresa. Veient que l’experiència funcionava tan bé, l’ajuntament ens va proporcionar més màquines d’escriure, més mestres… Després, durant els anys 70, en establir-se l’ensenyament reglat, es va produir un gran canvi: teníem la gent d’alfabetització, els neolectors, els qui volien obtenir el certificat o el graduat escolar… Va ser una autèntica revolució en la formació d’adults. Fins aquell moment només teníem dones. A partir de llavors, vingueren també els homes. L’ajuntament va voler reciclar molts dels seus empleats i a classe venien bombers, guàrdies urbans…  Teníem les classes plenes. I es van fer bé les coses: les mestres que fins aquell moment havien fet formació domèstica es mantenien al seu lloc de treball fins a la jubilació, i en deixar de treballar eren substituïdes per professores d’ensenyament reglat.     

 

I de l’escola Casas vareu anar a La Pau…

 

Va ser l’any 1984. De l’escola Casas no en volia marxar ningú, però l’Ajuntament obria un nou centre a La Pau i calia anar-hi. I, com sempre, hi varem posar tota la il·lusió del món amb l’objectiu d’implantar el mateix esperit de l’escola Casas en aquest nou centre.

Aquí a La Pau, hi vareu treballar fins a la vostra jubilació, ocupant diversos càrrecs…

 

Si, va ser així, i sempre al districte de Sant Martí. A l’escola La Pau hi vaig treballar de coordinadora, de directora, de cap d’estudis…

DSC_0329

Una constant en la vostra trajectòria com a mestra d’adults és aquesta implicació en el projecte educatiu de ciutat …

 

Sempre m’ha interessat i m’ha motivat. A més a més, Barcelona és una ciutat que ofereix moltes possibilitats pels mestres. Sempre hi ha esdeveniments, commemoracions, exposicions, fets molt oportuns per convertir-los en centres d’interès del treball a l’aula.

Jo sempre ho he fet i m’ha donat molt bons resultats.

Com a mestra de català, de quina manera us heu plantejat l’ensenyament ?

 

En l’aprenentatge d’un idioma, crec que el punt de partida és conèixer el vocabulari, aprendre a parlar, acostumar-se a fer-se entendre i a comunicar-se en aquest idioma. Desprès, un cop superada aquesta fase, s’ha de començar a treballar en l’estructura i les bases de la gramàtica, de l’ortografia. En el coneixement d’un idioma, l’ortografia és una polidesa. És evident que s’ha d’acabar escrivint sense faltes, però el més important és la comunicació.

Heu estat mestra durant molts anys, com vau viure el fet de jubilar-vos?

 

Sempre he seguit fent coses. Faig classe de català per a nouvinguts, per exemple. Va haver-hi un moment  en què un seguit de doloroses circumstàncies familiars em van deixar en una situació de tal desànim que em semblava que no podia seguir endavant. Però gràcies a l’atenció de les que havien estat les meves alumnes, i a la de companys d’estudis que em van donar la possibilitat de participar en el muntatge de l’exposició sobre els temps de postguerra “Temps de silenci”, vaig recobrar la força per seguir endavant.

Aquesta relació amb les ex alumnes segueix existint…

I tant. És una relació entranyable. Les estimo molt. El dia que la primera de les meves alumnes va entrar a la universitat com a major de 25 anys, vaig viure una satisfacció indescriptible. Jo l’havia format, l’havia conduït… Són unes dones extraordinàries . Aquesta relació em serveix per motivar-me i poder estar a la seva altura. El contacte que mantinc amb elles m’evadeix de la solitud. Estic segura que jo he après més d’elles, i que m’han donat més del que jo els hagi pogut ensenyar o donar. Si jo he tingut algun protagonisme, ha estat gràcies a elles, a les meves alumnes. Algunes d’aquestes dones tenen una qualitat innata per  escriure, per manifestar els seus sentiments. Utilitzen les metàfores i les comparacions de forma intuïtiva, escriuen textos preciosos.

Les estimeu i elles també us estimen. Expliqui’ns això de la pissarra de la Raimunda.

 

Quan jo els feia classe volia que coneguessin  la ciutat, que assistissin a  actes, a conferències. Aprofitàvem els esdeveniments ciutadans per treballar: l’any dedicat a Mercé Rodoreda, a Issac Albeniz, a Idelfons Cerdà, a l’Antoni Gaudi… I en aquest context es va celebrar al districte un Congrés de Dones en què elles van participar. Així es van adonar que també elles podien organitzar-se, podien fer coses, i van crear una associació que actualment està integrada per unes 30 dones que es troben a la seu del districte cada dilluns, i ens veiem, ens truquem, fem tertúlies que estan obertes a tothom . I seguim treballant, els faig xerrades… Aquest any hem treballat l’any Cerdà: els poso deures, anem a veure exposicions…

 


I aquesta associació té per nom “La pissarra de la Raimunda” – ella n’és la presidenta honorífica-. El seu nom li ve perquè a la Raimunda, a la Raimunda Pàmpols, a la seva mestra, les seves alumnes la van conèixer davant d’una pissarra, una pissarra que simbòlicament l’acompanyarà sempre, perquè la Raimunda sempre seguirà  essent  una mestra fidel als principis que marcaren la seva carrera: “en l’aprenentatge, el que és important és la il·lusió i la capacitat de renovar-se i de saber transmetre i rebre”. Aquesta il·lusió la continua motivant per participar en conferències, en tertúlies, en tots els actes on li és possible d’assistir; i així segueix practicant aquesta voluntat tan arrelada en ella d’aprofitar totes les oportunitats per poder transmetre i rebre, per poder comunicar i ajudar els altres perquè també ho puguin fer.

Quan acabem la conversa segueix plovent i la Raimunda, amb el seu paraigües i el seu bastó, se’n va pensant segurament en el que ens ha dit poc abans: “aquest matí he sentit per la ràdio que aquest any el dedicarem a Maragall i ja estic donant voltes per veure com ho podem aprofitar” .

Consell de redacció

14 thoughts on “Raimunda Pàmpols: “Si jo he tingut algun protagonisme ha estat gràcies a les meves alumnes”

  1. La manera de fer i de ser que emana de l’article l’has sabut transmetre a la teva filla Magda. Tinc l’honor de ser companya d’ella i és un plaer.
    Gràcies.

    Montserrat

  2. La senzillesa, dedicació i amor que ens transmets és el millor llegat que pot rebre l’educació. Jo també tinc l’honor de treballar amb la teva filla Magda a qui estimem.
    Endavant i felicitats per tots aquests anys de feina i els que queden.

    Sònia

  3. Sóc mestra jubilada. Vaig treballa des dels 22 anys amb adults, primer a l’Escola estatal Collaso i Gil i després a les escoles municipals Teresa de Jesús i Francesc Layret. No vaig coincidir amb la Raimunda Pàmpols dintre d’una mateixa escola però vaig ocupar com ella un càrrec directiu i coincidíem en reunions, cursos de formació i preses en comú. Això va ésser punt de partida d’una amistat que s’ha mantingut fins ara i que m’honora.
    Coincideixo amb tot el que diu la Raimunda i a més hi afegeixo que l’escola d’adults ha fet una bona feina però que ara evolucionada i adaptada als temps moderns és molt important perquè omple buits als quals l’ensenyament reglat no hi pot arribar, aquests buits el formen les persones que en el seu temps no van poder anar a l’escola, les que sí havent-hi anat volen completar la seva formació, els immigrants per aprendre català i castellà, els que volen introduir-se en el nou món de la comuniació com és la informàtica i després un grup importantíssim, sabem que es molt difícil a les escoles de secundària aribar a tots els alumnes donada actualment la complexitat que aixo significa i l’escola d’adults a nivells més reduïts i més propers, li és més fàcil facilitar a aquests alumnes l’entrada a un nivell mig i superior i per tant no deixar-los despenjats i preparar-los per a la seva inserció laboral.
    Crec en l’Escola d’Adults

  4. Soy una maestra jubilada cuyos alumnos oscilan desde los 4 hasta los 14 años, y adultos en la escuela nocturna. Compañera y amiga de Raimunda.
    Raimunda nos representa a todos los docentes de los años 1950-1960. Ella ha sabido transmitir todo aquello que nos transmitieron nuestros profesores y que, a su vez, ellos recibieron de sus predecesores.
    Nos formaron con pocos recursos: Su palabra, la tiza, la pizarra, mapas (físico y político), láminas, regla, escuadra, cartabón, compás y poco más.
    Nos inculcaron valores como: Amor al niño, autoridad, respeto a uno mismo y a los demás, orden, obediencia a los mayores, espíritu de trabajo, compañerismo, generosidad, satisfacción por el bien hacer …
    Muchas maestras de nuestra promoción son famosas en los campos de: Pedagogía, Escultura, Historia, Literatura…Otras compañeras han permanecido en el anonimato, pero su labor profesional ha sido tan relevante que gran número de sus alumnos han ocupado y siguen ocupando puestos muy importantes en la sociedad.
    Mi agradecimiento a todos y cada uno de los profesores que tuvimos.
    Gracias Raimunda por ser un orgullo para todos nosotros.

  5. Jo he traballat com a professora amb la Raimunda a l’Escola d’adults la Pau. Ha fet una bonica trajèctoria com a mestra, convençuda del que feia. Puc donar testimoni de la seva proximitat i bon humor amb els/les alumnes, i recordo el seu entuasiasme quan per Nadal preparava “Els Pastorets”, que sempre sortien tan bé. Va ser una bona companya, i ara una amiga.

  6. ESCOLA PER ADULTS:
    VEIG QUE NO ES PARLA GAIRE DE L´ESCOLA D´ ADULTS EN GENERAL I CREC QUE NO S´HAURIA D´OBLIDAR QUE EN UNA ÉPOCA VA ESER MOLT PROFITOSA I PARLO PER EXPERIENCIA, JO JA EN TENIA MÉS DE QUORANTA I VAIG TREURE-M EL GRADUAT PER ADULTS I DEU N´HIDO LES COSES QUE VAIG APENDRE DE MÉS, AIXÓ SI POTSER LA PROFESSORA QUE TENIA ES UNA PERSONA MOLT POSITIVA I ELLA SOLA ET FEIA ARRIBAR ON NI TU MATEIXA PUDIES IMAGINAR, ARA JA ESTÀ “JUBILADA” LA SENYORA RAIMUNDA PAMPOLS, QUE LA VAIG CONEIXER QUAN VA INUGURAR L´ESCOLA DE LA PAU.
    NO SE SI SAP COM N´ESTIC D´AGRAIDA DE TOT EL QUE HEM FET JUNTES ,PASTORETTS,CASTANYADES, DISFRESSES I MOLTES COSES MÉS I SEMPRE HO TROBAVA BE I ET FEIA SENTIR ORGULLOSA D´HABER-HI PARTICIPAT. EL CALIU DE L´ESCOLA ERA LA SEVA COMPANYIA
    ESCOLA DE LA PAU DEL BARRI DEL MATEIX NOM

  7. La Raimunda és una representació de la generació de mestres de postguerra, que malgrat les condicions adverses de l’educació, van saber forjar amb el seu magisteri una veritable tasca pedagògica tant positiva pels alumnes i les alumnes dels centres escolars. També és important la feina feta amb l’educació dels adults, els quals havien abandonat els estudis o n’hi ha havien tingut degut a les condicions socials i econòmiques en què vivien. Per tant la figura dels mestres i de les mestresses (com Raimunda Pàmpols) són un exemple a seguir per les noves generacions d’educadors de les nostres escoles.

  8. Vaig conéixer a la Raimunda quan em van destinar a l’Escola d’Adults La Pau. Jo venia d’una escola de nens i no sabia massa bé quina pedagogia havia d’aplicar amb els adults.
    La Raimunda era la Cap d’Esudis i em va fer una explicació molt senzilla, però molt important: – Ensenya als teus alumnes a través de les seves experiències personals i del seu entorn. Ells i elles aprendran de tu i tu aprendràs d’ells.
    De seguida vaig detectar la seva capacitat de lideratge en l’organitzció de les festes escolars. Hi posava tota la il·lusió i l’optimisme i encomanava els alumnes, que la seguien sempre.
    La seva voluntat de tirar endavant era molt forta, fins arribar a ser tossuda per aconseguir amb simpatia, el que volia. Gràcies a ella l’escola va poder gaudir d’una aula d’autoprenentatge de català.
    Sempre valorava l’esforç personal dels seus alumnes.
    La Raimunda és una gran persona, molt creativa, molt maca i plena d’energia.
    A la nostra escola la Raimunda ha deixat una gran petjada i ha marcat una època.
    Sempre la consideraré la meva amiga.

  9. Vas ser alumna de petita, com havia de ser, vas formar a persones necessitades de sabé, vas dirigir i organitzar i encara et va quedar temps de ser esposa, mare i àvia, i ara tornes a ser alumna. Te n’adones de la vida que has viscut? Ets una bona persona Raimunda, ja ho sabia abans d’haver llegit aquesta entrevista, ara les teves paraules només m’ho han corroborat.
    Segueix així.

  10. Dels 17 anys que vaig impartir classes d’adults, els millors i més profitosos foren els de 1976 a 1984 a l´Escola Casas.

    I per què?… doncs perquè hi havia una directora extraordinaria que es diu Raimunda Pampols…

    Aquesta Directora, que es una mestra innata, no ho podia pas dissimular, ens va saber transmetre el seu entusiasme i els seus suggeriments de tal manera que fins els alumnes s´adonaren que l´equip de mestres de l´Escola “funcionaba” molt be. I va continuar funcionant bé a la nova seu de La Pau on va ser traslladada més tard.

    Recordo, amb complaença, que sovint comentant amb ella qüestions relacionades amb les classes, jo no deixava de pensar que la Raimunda podria haver estat una hereva directa d’aquells volguts Mestres que hem tingut al nostre pais… penso amb Rosa Sensat, Alexandre Galí, Artur Martorell, Pau Vila… i tants d’ altres que jo no he conegut peró sempre he sentit un profond respecte i admiració vers ells.

    Estic segur que un estol ben nombrós d´ex-alumnes la recorden amb molt d´afecte… i els mestres també .

    Que sigui per molts anys !!

  11. SOY UNA ANTIGUA ALUMNA DE LA ESCUELA LA PAZ
    TE MANDO MIS FELICITACIONES POR SEGUIR EN TU GRAN VOCACIÓN COMO LA PROFESORA MAS TENAS, TRABAJADORA Y ENTREGADA. A LOS DEMÁS.
    TE DESEO MUCHA SALUD PARA QUE SIGAS HACIENDO TANTO BIEN COMO HICISTE CON MIGO TU ME ENYESASTE A BUSCAR EN LAS BIBLIOTECA LOS ESCRITORES, POETAS, Y LOS PERSONAJES MAS GRANDES DE LA HISTORIAS,
    RAIMUNDA ERES LA MEJOR ¡LA PROFESORA CORAJE!
    BS.

  12. Vaig coneixer la Raimunda, quan estava de Psicòleg al Servei Municipal d´Educació d´ Adults del carrer Marlet, el curs 1983-84. Al tancarse aquest Servei i tindre previst l´inauguració de l´Escola d´Adults LA PAU, amb la proposta de RAIMUNDA PAMPOLS com a Directora, m´oferí anar amb ella per exercir tasques de Psicòleg i Bibliotecari. Són més de 25 anys que la conec i puc donar testimoni del seu tarannà de bona companya i experta professora. Persona molt carinyosa amb capacitat de lideratge i amb la qui mantinc una sincera i sentida amistat. Aquestes noves tecnologies d´INTERNET permeten disfrutar d´antics companys, com l´Assumpta Sesma i la Roser Freixas.
    SALUTACIONS PER TOTS I TOTES I ENHORABONA PER LA INICIATIVA

  13. Raimunda: De tu, vaig aprendre l’exercici de la pacient paciència. La paciència per saber transmetre pau, en la comunicació
    de tot l’ambient escolar. Gràcies!

  14. Hola, ets la mestra que vaig tenir a l’Academia Pujol ja fà uns quants anys?, 50 més o menys. Em sembla que si, perque recordo que ens portàvem 10 anys justos. Recordo que un dia varem descobrir que haviem nascut el mateix dia amb 10 anys de diferència, el 3 de Gener. Quina il.lusió si f´s així.

Leave a Comment