Què passa quan aterra un gran projecte com el Tàndem o el Magnet en un centre educatiu

Projectes com el Tàndem i el Magnet volen impulsar escoles amb baixa matrícula a partir d’una oferta educativa que trenca amb l’habitual per fer l’escola més atractiva. Els veiem com una gran oportunitat per als centres i els seus alumnes, però com ho viuen des de dins? Quines són les pors, les alegries i les dificultats que hi troben?

Parlem amb la directora de l’Escola Josep Maria de Sagarra (projecte Magnet) i amb la directora de l’Escola Poblenou (projecte Tàndem).

ESCOLA JOSEP MARIA DE SAGARRA I EL PROJECTE MAGNET

L’escola participa en un projecte d’innovació en educació artística vinculat al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), en el marc del programa «Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu», impulsat per la Fundació Jaume Bofill.

 

Totes les assignatures es treballen des del vessant artístic. Fins i tot les llengües en poden estar impregnades en algun moment, des que l’escola va començar a participar en el projecte Magnet lligat al MACBA el curs passat. D’una banda, l’escola buscava ser més atractiva per a les famílies, i de l’altra pretenia oferir als alumnes una altra manera de veure la realitat i una forma de treballar més creativa.

Àngels Cases ens respon a les preguntes clau següents:
Com es converteix un centre en una escola Magnet?
Tot el professorat de l’escola feia un any que ens formàvem en educació artística, és un tema que sempre ens ha agradat molt; volíem saber-ne més, unificar criteris i anar tots a l’una.
El nostre formador, Dimas Fàbregas, és de l’ICE de la Universitat Autònoma, i va parlar de nosaltres a la Fundació Jaume Bofill. Aquesta es va posar en contacte amb l’escola per proposar-nos ser Magnet. Vam plantejar-ho al claustre, es va acceptar i vam tirar endavant.

Com es gestiona la transformació?
D’entrada, igual que en un altre centre que tingui un projecte nou, es tenen en compte les peculiaritats pròpies d’allò que estem treballant. És bàsica la formació, sobretot del professorat que arriba nou a l’escola. Es dedica un temps concret setmanal a reunions pedagògiques per parlar del projecte i es documenta tot el que es fa.
Capítol a part és tota la relació i els vincles que es creen amb l’entitat partner, en aquest cas el MACBA, i també amb la Fundació Jaume Bofill i els altres organismes implicats, el Consorci, el Departament d’Ensenyament, etc.

Quina ha estat la rebuda de les famílies?
Molt bona, des del primer moment ha estat d’una total acceptació i disponibilitat per col·laborar.
I dels alumnes?
També molt bé. En aquests moments senten el MACBA com un museu molt proper, com si fos «alguna cosa d’ells», com l’escola. Els nens i les nenes entenen molt millor que els adults l’art contemporani.
Què ha estat el més dificultós del canvi?
Encara estem en procés de canvi, és un dia a dia diferent. No et sabria dir quin aspecte ha estat el més dificultós. El més important és creure en el projecte, tenir il·lusió, mantenir-la, i així és més fàcil transmetre-la quan arriba algú que no ha començat el projecte des del primer dia.

Cobreix les expectatives?
De moment sí, més del que ens esperàvem. És un enriquiment total, tant per als alumnes com per als mestres que hi participem.

ESCOLA POBLENOU I EL PROJECTE TÀNDEM

En el projecte Tàndem Escola Poblenou de Barcelona+ESMUC, la música s’insereix com a eix transversal dins el currículum de l’educació infantil i primària.
És un projecte d’innovació compost per la conjunció de tres programes d’intervenció educativa i un altre d’avaluació de les tres intervencions. Aquests quatres programes d’intervenció educativa es defineixen per les temàtiques següents: formació del professorat en la didàctica del tema eix a implantar al centre, la música, així com en la seva competència per liderar, organitzar-se, formar equips de treball i portar a terme tot el projecte; la construcció de la comunitat d’aprenentatge centre-entorn al voltant del tema eix; el disseny curricular pròpiament dit sobre la base del tema eix; i l’avaluació del procés i els resultats.

Per conèixer més el projecte Tàndem de Poblenou podeu mirar aquest reportantge

Magda Garcia ens respon a les preguntes clau següents:
Com es converteix un centre en una escola Tàndem?

La nostra escola és al districte de Sant Martí. Es va inaugurar l’any 1968. Durant aquests més de quaranta anys d’història, el barri ha canviat molt. S’han fet moltes construccions i escoles noves a causa de la urbanització de sòls que abans eren industrials.

Som una escola d’una línia, molt arrelada al barri, amb un equipament modernitzat i un equip de mestres consolidat, amb bons professionals i alumnes amb bons resultats acadèmics. Malgrat això, hi havia poca demanda per part de les famílies, i ens van proposar des del Consorci començar aquest projecte Tàndem per tal de fer una escola atractiva i singular al barri. La idea d’utilitzar la música com a eix curricular en totes les assignatures ens va resultar molt interessant. Vam començar amb una formació qualitativa del professorat de l’escola i amb una col·laboració dins les aules a càrrec del professorat de l’ESMUC que ha durat tres cursos.

Actualment, es continua la col·laboració amb l’ESMUC a través dels estudiants de pràctiques. L’escola amplia mitja hora diària el seu horari lectiu a primària i es fa servir la música dins el currículum com a eix transversal a totes les àrees. La participació en el projecte ens ha permès dotar l’escola de pissarres digitals, material audiovisual i instruments musicals.

Com es gestiona la transformació?
La transformació es gestiona lentament, amb molta dedicació i il·lusió del professorat de l’escola. El primer any va ser de preparació, de coneixement entre les dues institucions (ESMUC i Escola Poblenou). El projecte inicial es va refer diverses vegades per tal d’adequar-lo a la realitat concreta del centre, i així fer-lo nostre. Un projecte d’aquesta mena necessita professionals compromesos amb la seva tasca, capaços d’innovar, d’implicar-se i d’aprendre de les errades per millorar.

La part més complicada va ser vèncer les pors i les angoixes nascudes al claustre de no saber fer-ho prou bé. Tots els professionals implicats dins el projecte van ser capaços d’il·lusionar-se, intentar-ho, equivocar-se i tornar-se a il·lusionar. Cadascú hi va aportar la seva pròpia experiència docent i la va integrar en les aportacions del professorat de l’ESMUC.

La transformació suposa molta feina per a un claustre, però amb professionals competents, capaços de comprometre’s amb el projecte, d’aprendre cadascú al seu nivell i treballant en equip, es pot aconseguir.

Quina ha estat la rebuda de les famílies?
Molt bona. Les famílies tenen constància que els seus fill i filles tenen un bon nivell acadèmic, però gràcies a la música ara estan més motivats. S’han organitzat dues activitats extraescolars, l’una dirigida als més petits, MINIMÚSICS, i una altra, VENTS A BANDA, dirigida als més grans.

La participació de les famílies en l’escola ha augmentat. El fet d’incloure la música dins el centre ha propiciat que l’escola obrís la major part de les festes a les famílies i que aquestes hi assistissin i participessin d’una manera més activa.

Aquest contacte ha generat l’establiment de vincles família-escola més grans, com ara la construcció d’una àrea interna de centres amb domini propi, la nova pàgina web, el blog musical de l’escola, etc.

I dels alumnes?
Ha millorat el clima de convivència a l’escola i la motivació. Els nens i les nenes gaudeixen aprenent, mentre canten i ballen, aspectes com seure bé a la cadira, les taules de multiplicar, els senyals de trànsit a través d’un rap i tantes i tantes coses. Ara entren i surten de l’escola amb música, a les aules se sent cantar sovint.

Els nens i les nenes han après a treballar en equip, a comportar-se millor; tots són importants a l’hora de cantar, ens hem d’escoltar i anar tots a l’una. Aprendre cantant és divertit, i respectar la convivència és molt important.

Què ha estat el més dificultós del canvi?
Podríem dir que el més dificultós han estat dos aspectes. El primer, adaptar el projecte Tàndem al nostre propi projecte educatiu, integrar-lo. Vèncer la por de no estar a l’altura, ser capaços de refer totes les vegades necessàries el projecte, treballant tots junts, gaudint dels èxits i analitzant i avaluant els fracassos per resoldre’ls. I el segon, aconseguir explicar el projecte al barri, que les famílies el coneguin, fer-ne difusió.

Cobreix les expectatives?
Les famílies del barri, una vegada conegut el projecte, han començat a sol·licitar l’escola i, per facilitar-los l’accés, s’ha ampliat l’àrea d’influència del centre. Els nostres alumnes de 6è tenen la possibilitat d’escollir qualsevol institut del districte.

Però no hem acabat, continuem adaptant i variant el projecte inicial introduint-hi novetats. Ara tenim una escola «singular» amb un projecte consolidat però viu, que continuarà gràcies a la il·lusió del professorat i a la implicació de les famílies.

Hi ha altres centres de la ciutat que han iniciat el programa Magnet i el programa Tàndem.

Leave a Comment