Aquests dies les paraules autoritat i creativitat sonen en l’aire i se senten en àmbits ben diversos.
L’autoritat perduda pels mestres, pares i mares i que ens hem d’autoatorgar (l’autoritat uns i el prestigi els altres). I la creativitat que necessitarem tant per a afrontar la crisi econòmica com per a qualsevol altra crisi personal, cultural, artística… La crisi pot ser l’estímul que, encara que negatiu, ens empeny amb més intensitat a trobar solucions als reptes.
A classe d’Educació Musical he pogut comprovar que l’aspecte creatiu i expressiu es treballen millor a partir de les activitats de relaxació, treball corporal i de moviment perquè faciliten la concentració, l’autocontrol i el respecte cap a un mateix i cap als altres.
Crec que l’autoritat i la creativitat han d’anar acompanyades de confiança i acceptació. Sense un ambient tranquil, de confiança, de respecte i de llibertat, la creativitat no és possible. Però sense la voluntat, l’acció, la fermesa i l’esperit de superació, tampoc.
Cal permetre que els alumnes experimentin, corrin el risc d’equivocar-se i acceptar l’error com un estímul d’autosuperació. És a les nostres mans, les dels mestres, deixar espais “creatius” als nostres alumnes i acceptar i possibilitar les noves idees que hi puguin sorgir. Deixar-los inventar i aportar idees, sense por de sortir-nos del currículum, però sense permetre la laxitud i la manca de respecte.
L’aprenentatge pel qual han passat bona part dels mestres en la seva infantesa no ha estat des de l’enfocament creatiu o d’expressió lliure, sinó més aviat el contrari, havien de seguir unes pautes donades en què la invenció i l’opinió personal hi comptaven ben poc. És per això que aquest és un dels reptes que ara, amb les “noves competències”, ens plantegem. Aquests són aspectes més fàcils de transmetre si s’han viscut abans, però també ho poden ser, justament, per la seva absència, com si es tractés d’una petita projecció.
Hi ha ambients escolars que no són fàcils, i és just aquí on la creativitat, la confiança i el respecte es converteixen en fonamentals per a la convivència i per a la vida.
Per mi, el més important és fer gaudir de l’àrea de Música amb il·lusió i també transmetre-la des de la persona que s’equivoca i ho torna a intentar d’una altra manera, si pot ser més creativa. I demano el respecte dels alumnes cap a mi i entre ells perquè ells també puguin ser creatius en aquesta àrea i en la seva vida.
Teresa Comas
Mestra de música de l’Escola Dolors Monserdà Santa Pau i formadora en educació musical