Desembre’09

Comencem un nou any i, malgrat les celebracions i els desitjats aires de renovació i canvis, passades les festes tothom torna a la feina, a la rutina que tan sovint ens amoïna i fins i tot ens angoixa. I en el món de l’educació en què estem immersos, la rutina sovint no es troba en el tracte amb la canalla, en el fet educacional estricte, sinó que es relaciona més amb la quotidianitat de l’àmbit que l’envolta. Nosaltres, des d’ aquest espai  que ens atorga la coordinació d’aquest bloc, en som plenament conscients. No tot són flors i violes, ho sabem. Però estem capficats en intentar aportar el nostre gra de sorra per a donar visibilitat a tots aquells testimonis que ens ajuden a fer més amable aquesta quotidianitat que a vegades és tan aspra. En aquest sentit, seguirem invertint en il·lusió i treball per aconseguir-ho.

I, des d’aquest espai, desitgem que en aquest any nou, poc a poc, pas a pas, o si pogués ser d’una revolada, les coses vagin a millor, i posarem voluntat per potenciar la comunicació entre totes i tots nosaltres per aconseguir-ho. Serem insistents, perquè tenim la plena convicció  que entre el col·lectiu de docents de la nostra ciutat – i per suposat d’arreu- hi ha infinitat d’exemples, d’experiències, de persones, que en el seu anar fent tossut, dedicat, del dia a dia amb la mainada, amb el jovent, aporta un bagatge individual i també col·lectiu que cal conèixer, i que  aquest coneixement ens pot ajudar a materialitzar aquesta voluntat de millora.

Com ja hem dit des del primer moment, Fer Escola a Barcelona vol convertir-se en un mitjà de comunicació entre la comunitat educativa de la ciutat. Aquest és un objectiu que, a primer cop d’ull, pot semblar relativament senzill, però en realitat no ho és tan. I no ho és perquè requereix la vostra col·laboració: la dels mestres, del professorat, dels pedagogs i de tothom que es dedica a l’art i la ciència de l’educació. Aquest bloc necessita les vostres opinions, les vostres crítiques i lloances, tot allò que pugueu explicar i sigui d’interès pels altres.  I aquest és el nostre veritable objectiu, un objectiu que, si l’assolim, creiem que ens ajudarà, pas a pas, poc a poc, o qui sap si d’una revolada, a fer que les coses vagin millor. I amb aquest objectiu com a punt de referència us desitgem –ens desitgem– molt bon any.