En el moment d’escriure aquestes línies, 3 cooperants catalans estan segrestats per Al Quaeda a Mali. El segrest es va produir el 29 de novembre en una de les principals carreteres mauritanes, la mateixa que 48 hores abans havien recorregut dues professores (Mònica Fragoso i Ana Burrel) i tres alumnes de l’Institut Salvador Seguí que tornaven d’una estada de 15 dies a Maghama amb la ONG Dentistas Sobre Ruedas. Potser va ser per atzar, pel fet que el mateix alcalde de Maghama formés part de la caravana amb un signe clar de protecció, o per alguna altra raó, que les nostres companyes van poder arribar sanes i estàlvies a Barcelona. Com és sabut, els tres cooperants de Barcelona Acció Solidària segrestats van traslladats a Mali, on esperen que s’acabi el malson, que encara esdevé més dolorós, tant per ells com les per seves famílies, pel fet que es produeix enmig d’una campanya que pretén millorar les condicions de vida al país. Nosaltres volem mostrar-los la nostra solidaritat i expressar el nostre desig que aquest patiment acabi aviat.
Les professores i alumnes del Salvador Seguí viatjaven en direcció a Nuatchot amb una caravana formada per diversos vehicles i 44 persones. Tornaven cap a Barcelona amb el cos cansat, després de 15 dies vivint en les dures condicions de vida del poblat de Maghama i treballant més de 12 hores diàries, i amb el cor ple de satisfacció per haver treballat en un projecte pensat per crear una infraestructura capaç d’atendre les necessitats de salut bucodental de la població de Maghama. En aquest article volem explicar-vos què és Maghama i com va néixer el projecte.
Maghama
Maghama és un poblat situat a uns 450km de Nouakchott, capital de Mauritania, i té una població d’uns 15.000 habitants. Es troba dins la regió africana del Sahel, franja de sabana que separa el desert del Sahara de la regió tropical.
Les pluges es concentren entre el mesos de juny i octubre, mentre que la resta de l’any el clima es tòrrid i les temperatures poden arribar fins a 50ºC, fet que representa un important problema ja que els pous poden arribar a assecar-se.
Al poblat no hi ha ni aigua corrent ni electricitat, i és per això que l’aigua s’extreu amb galledes de pous d’uns 40m de profunditat. Per raons culturals, aquesta tasca la realitzen les nenes d’entre 7 i 11 anys.
L’alimentació és molt poc variada: l’arròs, que és la base de tots els plats, habitualment s’acompanya de carn de cabra, i en ocasions de peix. A causa de la sequera del clima desèrtic hi ha escassetat de fruita i verdura, i la pastisseria industrial ha entrat recentment a les botigues locals, on ara n’hi ha grans quantitats.
El que més sobta és la falta gairebé absoluta de higiene a tot el poblat. No hi ha servei de recollida d’escombraries, la qual cosa fa que s’amunteguin pels carrers i les places. Els nens juguen entre muntanyes de plàstics i tota mena de residus sense que ningú els cridi l’atenció.
L’hospital està situat als afores del poblat i està pràcticament en desús. Actualment no hi ha cap professional sanitari treballant-hi, ja que fa un any i mig que el metge que hi havia va marxar. Kebec n’és el responsable i no té cap titulació: els seus coneixements són molt limitats i els recursos materials també. Els pacients, la majoria sense recursos econòmics, han de pagar pels seus serveis. A més a més, a les habitacions s’hi amunteguen les escombraries i els pacients enllitats resten als passadissos.
És una realitat que veiem any rere any, ja que només un petit percentatge de la població pot permetre’s de pagar un transport per anar a Nouakchott, que és la ciutat més propera i es troba a dos dies de camí.
El nostre projecte principal es centra en la clínica dental, el laboratori de pròtesis i l’escola, a més de la recollida de escombraries i l’hort, que van formar part del projecte 2009 i han tingut continuïtat el novembre del mateix any.
Projectes anteriors
Projecte 2007
El de 2007 va ser el projecte pioner DSR, i gràcies a les persones que s’hi van aventurar es va fundar l’ONG. El 20 de març vuit professionals de la salut bucodental van viatjar amb tres vehicles des de Barcelona fins a Mauritània, i van comptar amb l’ajuda de l’ambaixada Mauritana. Van treballar a 5 poblats de Senegal i Mauritània, entre els quals hi havia Maghama, on van aconseguir arribar gràcies a la col·laboració de les autoritats. Allí van realitzar tasques com a dentistes i van dur a terme una valoració de les necessitats. Veient la implicació de l’ajuntament, van prendre la decisió d’escollir Maghama com el poblat prioritari per dur a terme els seus projectes.
Projecte 2008
En el projecte DSR 2008 hi van participar un total de 22 voluntaris/es, entre els quals hi havia professionals de l’odontologia, de pròtesi, metges, infermeres i higienistes.
Pel que fa a les activitats corresponents als dentistes, es va instal·lar una clínica mòbil al pati d’una casa de salut on es van establir els odontòlegs per realitzar tant les obturacions, tractaments de conductes o cirurgies que requerien de l’equip odontològic (odontoseccions, osteotomies, etc.), com els tractaments més comuns (exodòncies o poliexodòncies).
A més del treball odontològic, DSR va impartir també un curs de formació a 2 infermers locals (Kebé i Yaye) per tal que, tot i la falta d’odontòlegs, poguessin fer diagnòstics, anestesiar i realitzar exodòncies senzilles.
Així doncs, DSR fou pioner en el servei bucosanitari, realitzant treballs de pròtesi. És en aquest moment que l’IES Salvador Seguí entrà a formar part de l’organització, col·laborant en el muntatge del camió protèsic amb la participació d’una de les seves professores, Paqui Pozo, que va viatjar acompanyada de tres estudiants de l’últim curs de pròtesi. L’any següent van repetir l’experiència i es van obtenir resultats molt més bons; aquell any es van col·locar 46 pròtesis a persones desdentegades, demostrant així que és possible realitzar aquest treball a 50ºC de temperatura. Aquells voluntaris van tornar el somriure i la capacitat de menjar bé a quasi mig centenar d’habitants.
D’altra banda, el DSR Barcelona, juntament amb els metges de la associació “Santé sans Frontier”, amb una ONG mauritana i amb les infermeres Marga Coll i Catalina Cabrer, va rebre a la consulta una gran quantitat de pacients que hi assistien per motius molt diferents. Gràcies al material portat des d’Espanya mitjançant donacions, es va poder prestar atenció mèdica tant a adults com a petits, i fins i tot es va realitzar una petita intervenció quirúrgica. La mitjana de pacients atesos va ser de 50 al dia.
Projecte març i novembre de 2009
Cada any són més les aportacions de material rebudes gràcies a diferents patrocinadors. L’últim projecte DSR va marxar a Mauritània amb un total de 44 voluntaris i 9 vehicles (2 clíniques dentals mòbils, una clínica de pròtesis, 1 camió d’escombreries, 2 ambulàncies i diversos vehicles carregats de material sanitari i roba).
Es van establir diversos camps de treball:
- Clínica dental mòbil.
Aquest any han estat 6 els/les dentistes que hi han treballat, entre ells/es la Dra. Marta Moix, Dra. Anna Sorio, Dr. Guillermo Manzano, etc., i han atès aproximadament 500 pacients.
S’ha iniciat una nova forma d’organitzar la feina a la clínica: els pacients adults (no els nens, que tenen l’assistència dental com prioritària) han d’incorporar-se a la modalitat pacient-soci, és a dir, han de realitzar diverses tasques de voluntariat, ja sigui a l’hort o a la recollida d’escombraries, per tal de poder ser atesos. D’aquesta manera s’aconsegueix que, alhora, facin un servei per la comunitat.
- Laboratori de pròtesis.
S’ha comptat altra vegada amb la col·laboració de l’Institut Salvador Seguí, i s’ha incorporat al projecte l’Institut La Ferreria.
S’han realitzat un total de 69 pròtesis i s’ha adoptat un criteri de selecció rigorós, ja que hi havia pacients que esperaven la pròtesi des de feia un any. Es tractava pacients als quals s’havia fet una poliexodòncia durant el projecte 2008 i que no havien pogut entrar en llista de pròtesis fins l’any següent. S’ha treballar molt per tal d’aconseguir l’objectiu de realitzar el major nombre de pròtesis, complint sempre amb una garantia de qualitat del treball realitzat
- Higienistes i esterilització
El 2009 s’han incorporat al projecte estudiants d’higiene bucodental, concretament 3 alumnes, acompanyades per la seva professora, Ana Burrel. Les estudiants han realitzat una gran tasca com a higienistes i auxiliars dentals.
- Infermeria.
DSR, igual que pel projecte 2008, ha tornat a disposar d’una sala per fer consultes de medicina general, però a diferència d’anys anteriors no s’ha pogut disposar de cap professional, ja que el metge de la comunitat havia deixat el lloc feia uns mesos. La infermera Xisca Llinàs ha fet les visites i ha atès una mitjana de 20 pacients diaris, realitzant cures, embenats compressius, sutures, etc.
- Projecte d’hort experimental
Gràcies a les autoritats de la comunitat de Maghama, i treballant segons les demanda i les necessitats bàsiques del poblat, es va obtenir un terreny per fer un hort. Pel projecte s’ha comptat amb l’ajuda de Xavier Fontanet, professional en aquest àmbit.
El projecte inicial preveia un hort regat pel sistema de degoteig amb aigua subministrada des d’un pou, que alhora omplia un tanc de 1000 litres.
Es van produir canvis en la implantació del projecte, el primer dels quals en la composició del hort: les espècies d’arbres fruiters van ser substituïdes per les subministrades al mercat regional. El segon canvi fou la implantació del rec i la plantació d’hortalisses en un hort de blat de moro ja existent, del que tenien cura algunes dones del poble.
D’altra banda, les bombes no tenien suficient potència per elevar l’aigua del pou fins al tanc acumulador, així que es va desestimar la instal·lació fins que es tingui la potència suficient.
El material de la implantació per degoteig el va subministra la fundació Akaba.
- Recollida d ‘escombraries i gestió de residus
Al poblat no hi havia cap deixalleria ni es procedia a cap tipus de recollida de residus, sinó que les deixes s’acumulaven directament al carrer i, per tant, era imprescindible iniciar el procés amb una neteja general. Aquest projecte pretén implantar el sistema de recollida de residus a domicili, encara que possiblement no es pugui donar per acabat fins d’aquí a dos anys.
Durant el mes de febrer es va procedir a netejar tots els carrers de Maghama. El sistema utilitzat per dur a terme aquesta tasca va ser el següent: el voluntariat local és qui va fer la recollida mitjançant l’ajuda i supervisió dels voluntaris de DSR. Es van portar les restes a un abocador, format per una fondalada natural que havia de ser reomplerta per evitar que s’hi acumulés aigua en l’època pluvial. El projecte continua el seu procés i la població local està responent positivament a la recollida de brossa. A més a més, l’Ajuntament de Maghama ha pogut crear 3 llocs de feina fixa.
El que volem fer
Potenciar l’autosuficiència i autonomia del poblat de Maghama
Ajudar a la població de Maghama per tal de potenciar la seva autonomia en serveis sanitaris, educatius i socials. Aquest objectiu es concreta en:
- Formació de 4 alumnes, habitants de Maghama, en les especialitats de pròtesi dental, higiene dental, cures d’infermeria i coneixements en odontologia simple.
- Construcció d’una clínica dental, d’un laboratori de pròtesis i d’una escola.
- Dotació aquestes instal·lacions amb el material necessari.
Recursos humans
- Sanitaris: durant les seves expedicions, DSR oferirà cursos de formació i capacitació en diferents especialitats. Els candidats seran formats tant en ell poblat com en el seu viatge a Barcelona, on rebran formació a l’Institut Salvador Seguí. D’aquesta manera s’aconseguirà que hi hagi habitants del poblat amb coneixements d’odontologia, de pròtesi i d’higiene dental, a més de nocions de medicina general.
- Voluntaris: involucrant els habitants del poblat i dels llogarrets del voltant en el manteniment de la comunitat.
Conscienciació i responsabilitat del pacient envers el seu tractament
Es durà a terme la creació d’un llistat de pacients per tal de portar un control més especialitzat, assegurant així la bona gestió i el bon servei, tenint sempre en compte les limitacions de DSR.
Cada pacient serà coneixedor dels seus drets i deures. Així doncs, els pacients hauran de firmar per donar consentiment i acceptar allò que s’esmenta a la carta de compromís amb DSR, on es descriuen els drets i les obligacions del pacient:
- Els pacients tenen dret a un servei gratuït, mèdic, odontològic i de pròtesis, si convé.
- Els pacients tenen dret a una educació sanitària i bucodental.
- Els pacients tenen l’obligació d’assistir a revisions dues vegades l’any, quedant exclosos si no compareixen a la visita de control sense justificació o bé si cedeixen la plaça a algú més necessitat.
- Els pacients tenen l’obligació de posar en pràctica tot allò que aprenguin en educació sanitària i bucodental
Atenció especial als nens/es
L’educació és fonamental per generar canvis d’hàbits. És per això que la nostra màxima prioritat anirà dirigida als nens/es, i per tant serà necessari construir una escola i dotar-la de material didàctic.
I final
Després de tres anys treballant al poblat de Maghama, i havent aconseguit molts objectius de millora de la qualitat de vida de la gent, DSR segueix treballant en l’elaboració de nous projectes, sempre enfocats a les necessitats bàsiques de la població i escoltant les peticions de las autoritats locals. La nostra implicació en la millora de la salut bucodental i sanitària ja és una realitat, però encara ens queda molt per fer.
Mauritània te un veritable problema bucosanitari, principalment per falta de professionals. Mahatma es troba totalment desproveït d’aquest servei, i això comporta que els habitants s’hagin de desplaçar per pistes de sorra fins a la capital, a 450 km de distància, per poder ser atesos. Molts ni tan sols poden permetre’s de pagar el transport, i molt menys de ser atesos en un sistema sanitari de pagament.
El projecte pedagògic 2010 de DSR vol continuar amb els mateixos objectius, principis i metodologia seguits en els projectes anteriors.
Durant el seu viatge a Barcelona, l’alcalde de Maghama, senyor Isfra, va realitzar una visita a tots els centres col·laboradors en agraïment per l’ajuda rebuda. Un d’aquests centres va ser l’Institut Salvador Seguí, on es va portar a terme una entrevista amb el director, el senyor Isidre García. Entre altres coses, el senyor Isfra va fer saber al director que un dels seus objectius era poder tenir personal ben format en el camp bucosanitari, i que volia que fos personal del seu poblat (“no em donis aigua però ensenya’m a fer un pou”). També va explicar que desitja crear llocs de treball dignes per tal que aquest personal pugui atendre a la població, i una escola on poder educar els nens i nenes.
Òbviament vam prendre nota d’aquestes peticions i vam expressar el nostre desig de poder col·laborar en aquest projecte com a centre formatiu.
Paqui Pozo, Pilar Samper i Isidre Garcia
Professors de l’Institut Salvador Seguí