És una moda? És un xarampió? Què està passant que a tot arreu sentim parlar de la importància del lideratge educatiu, del paper de les direccions al capdavant dels projectes de centre, de la necessitat de compartir aquest compromís en la tasca d’educar? Aquells discrets i constants directors i directores que des de sempre han dut a terme la seva feina amb abnegació deuen fer-se creus de tanta popularitat. En efecte, ha arribat el moment de valorar la tasca de les persones que estiren el carro, de reconèixer que sense el seu impuls difícilment assolirem les millores que tant necessita el nostre sistema educatiu.
I per què ara? Perquè ara parlem d’autonomia i ho fem a l’empara d’una llei i d’un decret que la desenvolupen. Perquè estem en un moment de canvi de model en què les decisions deixaran de prendre’s totes «des de dalt» i de manera centralitzada, i s’apoderarà els qui estan a peu d’obra perquè puguin prendre les decisions més adequades en cada cas. Un cop vegin la llum el decret de direccions i el de provisió de llocs de treball quedaran dibuixades les eines perquè el desenvolupament del caràcter propi de cada centre sigui un fet també en l’escola pública. Des del Consorci d’Educació ens hem marcat com a prioritat acompanyar les direccions en aquesta nova «majoria d’edat», compartint-hi els objectius i els procediments des de les comissions de treball de les juntes territorials de directors, reflexionant conjuntament en jornades sobre lideratge educatiu com la que es va celebrar el dia 12 d’abril, convocant cicles de debats i dissenyant un pla de formació ajustat a les noves necessitats.
El bloc de Fer Escola a Barcelona d’aquest mes d’abril es dedica monogràficament al lideratge per fer-se ressò d’aquesta prioritat i per compartir amb la resta de la comunitat educativa les aportacions que s’han anat fent entorn del lideratge educatiu.