L’alumnat de 1r d’ESO de l’Institut Menéndez y Pelayo coneixerà la seva història a partir d’un material didàctic innovador i propi durant la setmana del treball de síntesi anual. Podeu veure el vídeo didàctic en aquest article.
L’any 2009, després dels actes de celebració del 75è aniversari de l’Institut Menéndez y Pelayo, el professorat de l’actual claustre va pensar en la necessitat de fer viva la història del centre entre l’alumnat. Amb aquesta finalitat es va promoure el projecte «Un passeig per la història de l’Institut Menéndez y Pelayo», en què la història del centre es converteix en una eina educativa que permet que els nois i les noies de 1r d’ESO reconeguin l’important paper social i cultural del centre al llarg dels temps, malgrat les tràgiques vicissituds en què es va veure involucrat durant el franquisme.
Conscienciar l’alumnat d’aquest important paper educatiu del centre en temps de la República i de les greus conseqüències de la Guerra Civil i la posterior confiscació franquista permet crear un element d’identitat comuna a tot l’alumnat, des de l’orgull i l’estima al lloc on compartiran sis anys de la seva formació com a futurs ciutadans i ciutadanes. Així mateix, fer palès l’estroncament de les idees democràtiques republicanes que va suposar el franquisme per a l’Institut i per a Catalunya permet recuperar la memòria història i fomentar els valors democràtics que ens van llegar els educadors de la República.
L’alumnat de 1r d’ESO de les properes generacions d’alumnes de l’Institut Menéndez y Pelayo treballarà aquests continguts a partir d’un material didàctic innovador i propi durant la setmana del treball de síntesi anual. A través de la història de l’Institut també faran un recorregut per la història de Catalunya des de la República fins avui dia, i coneixeran la transformació del barri de Sant Gervasi i alguns dels seus ciutadans il·lustres. Aquest material, que ha tingut el suport dels Serveis Educatius de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha pogut editar gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de l’AMPA de l’Institut.
Un passeig per la història de l’institut Menéndez y Pelayo from TAC-CEB on Vimeo.
La part central de l’edifici de l’Institut Menéndez y Pelayo va ser encarregada l’any 1932 per la Junta Directiva de la Mútua Escolar Blanquerna a l’arquitecte racionalista i membre del GATCPAC Jaume Mestres i Fossas. Blanquerna va ser un centre educatiu privat promogut per un grup de pares i mares i dirigit pel pedagog Alexandre Galí que basava la seva pedagogia en els principis de l’humanisme cristià, el catalanisme i el desenvolupament de metodologies d’aprenentatge actives allunyades de la simple memorització repetitiva.
La política educativa durant la Segona República a Catalunya i a Espanya va promoure l’aparició de centres educatius que fomentaven una educació democràtica, laica, progressista i mixta. Un d’aquests centres va ser l’Institut Nicolás Salmerón, que es va fundar l’any 1933 en una torre del carrer de Muntaner que actualment ja no existeix. L’any 1939, una vegada acabada la Guerra Civil, l’Institut Salmerón va perdre el seu nom, una part del seu professorat va ser expedientat, i les autoritats franquistes el van instal·lar a l’edifici de la Mútua Escolar Blanquerna, a la Via Augusta. Aquesta mútua escolar va ser dissolta per les noves autoritats, el seu director i una part del seu professorat també van ser depurats, i l’edifici escolar va ser requisat a conseqüència de la seva orientació catalanista i la seva tasca docent innovadora. El nom triat per les autoritats franquistes va ser Instituto de Bachillerato Menéndez y Pelayo, nom amb què encara se’l coneix avui dia.
Aquesta experiència s’exportarà a altres centres de Barcelona mitjançant una formació i grups de treball.