Al llarg d’aquests anys he reflexionat molt sobre què és ser docent avui dia. He compartit els meus pensaments amb altres companys i companyes del meu centre, amics, amigues, i hi trobo aspectes comuns, com ara acompanyar l’alumne, ajudar-lo a desenvolupar les seves capacitats, ensenyar-li els valors que li permetran relacionar-se amb els altres i amb el món que l’envolta… Puc afirmar que és una vocació més que una professió.
A l’escola on treballo aquesta inquietud té més sentit que mai. Les dinàmiques del nostre alumnat i de les famílies són força complexes, cosa que ens exigeix una actitud clara, forta, decidida, segura. Si trontolles, la situació es torna en contra teu. I tot això té relació amb el fet de ser mestre? Quan estudies magisteri no et fas gens la idea de la complexitat amb què et pots trobar diàriament.
El nostre treball està relacionat amb la docència, la gestió de conflictes, la teràpia, el suport afectiu, la comprensió de tota mena de situacions personals que viuen molts dels nostres alumnes, el treball social, l’orientació terapèutica familiar, el control sanitari…, i més aspectes que ens poden venir a la ment en llegir aquest article.
És a través del respecte i del reconeixement d’un mateix que les relacions s’ordenen i afavoreixen la resolució dels conflictes. Podem respectar l’altre, acceptar-lo tal com és, posar-nos en el seu lloc, entendre’l, estimar-lo, ajudar-lo, acompanyar-lo…
En el primer lloc on s’adquireix i es parla del respecte és en el nucli familiar, i posteriorment a l’escola. A l’escola de vegades dubtem de si els nostres nens i nens saben què és «respectar». Podríem dir que ho saben, però n’hi ha gaires que ho tinguin integrat en el seu interior? Moltes vegades el respecte queda en un segon pla davant dels impulsos incontrolats que mouen els nostres alumnes en la seva relació amb els iguals, amb nosaltres i amb els seus pares. Fins i tot algunes famílies tenen també aquest mateix hàbit de reaccionar directament davant d’algunes situacions relacionades amb els seus fills i filles.
La gestió i l’organització escolar han de ser suficientment flexibles per poder atendre qualsevol situació que es presenti: un nen o nena que està inquiet i no pot seguir el ritme de la classe; un mestre o mestra que té dificultats per atendre el grup o que necessita sentir-se ajudat i acompanyat; una família, pare o mare, que vol aclarir alguna situació que ha viscut el seu fill o filla; una situació de conflicte provocada pels nens o nenes i que cal treballar en el mateix moment…, i tot el que es pot donar i que requereix una atenció immediata.
Ens proposem cada curs que totes les persones del centre trobin un lloc on la seva personalitat es pugui desenvolupar i mostrar al màxim: mestres, nens, nenes, pares, mares, personal dels serveis, monitors i monitores de menjador i del casal, professionals externs, personal de pràctiques…
El més important al nostre centre és atendre les identitats: qui sóc, d’on vinc, quina és la meva família, què sento, què em passa, com em relaciono amb els altres, què m’agrada, què em fa feliç, què em desagrada, quan em sento trist, quins són els efectes dels nostres actes en els altres…
Per treballar-ho, des del començament de curs ens centrem en alguns aspectes que creiem imprescindibles:
PRESENTACIÓ DE TOTHOM, inclosos els mestres. Nomenem un tutor o tutora per als alumnes nous, i al mateix temps acompanyem els mestres nous. Aprofitem si algun alumne procedeix d’un altre país per utilitzar el mapamundi i situar-lo, parlem de les característiques dels diferents països, de costums…
DESCRIPCIONS FAMILIARS. Demanem que portin fotos, un dibuix de la família, i fem un treball en comú per parelles i/o en grup, perquè tothom conegui la família de tothom.
CAPSES DE VIDA o HISTÒRIES DE VIDA. Duem objectes personals que guardem des de petits, o que anem acumulant, coses que ens agradem, que tenen a veure amb les nostres aficions o que són representatives d’alguna situació personal…, i ho compartim amb tota la classe.
TUTORIES setmanals. Reflexionem sobre el que ha passat durant la setmana, treballem tots els aspectes relacionats amb les dinàmiques de grup, amb la resolució de conflictes, amb el descobriment de la nostra personalitat…
REUNIONS DE DELEGATS/DES setmanals. Amb la participació dels membres de la direcció, repassem les conclusions de les tutories i parlem de temes organitzatius que tenen relació amb tothom, de qüestions que cal a millorar, de campanyes d’escola que tenen com a objectiu millorar les relacions i els aspectes organitzatius vinculats amb l’alumnat…
REUNIONS DE COORDINACIÓ entre el professorat. Hi tractem tots els temes abans esmentats i busquem dinàmiques de solució.
FORMACIÓ de tot el professorat. Ens ajuda a saber trobar el nostre lloc davant les diverses situacions que vivim diàriament, a conèixer les característiques del nostre alumnat, a cercar estratègies metodològiques que ens ajudin a millorar els aspectes més relacionats amb el món del coneixement…
La dinàmica d’un centre es completa amb molts altres aspectes educatius, però m’interessava destacar els aspectes més vinculats amb el món de les relacions i confirmar que, com he dit al començament de l’escrit, «ser docent» va molt més enllà de ser un transmissor de coneixement.
Cada centre cerca la manera de desenvolupar els seus projectes, de tractar els aspectes més personals de tota la comunitat, i aquest article és un exemple més del nostre dia a dia.
Com a mostra d’una de les identitats del nostre centre, vull compartir aquestes paraules:
una mirada tèrbola
acarona els meus ulls
secrets amagats
darrere d’un cos bru
encara per madurar
puc imaginar
nits de soledat
de crits i plors
d’amor i odi
on el futur
té la cara marcada
i la por és l’únic refugi
quan encara recordo
uns somriures innocents
de dies solejats
en que jugàvem
a construir significats
imaginant que tot era possible
sentint que l’escalfor del grup
no es refredaria mai
i em pregunto…
hi ha esperança per ells?
per al Dani
I tot això té relació amb el fet de ser mestre?
Carmina Álvarez
Directora de l’Escola Bernat de Boïl
Medalla d’Honor de Barcelona 2011