Aquest darrer cap de setmana ha estat genial! Amb els del postgrau d’Intel·ligència Emocional a les Organitzacions i el postgrau d’Educació Emocional i Benestar (Universitat de Barcelona) hem après moltíssim, ens hem divertit més i hem «fet pinya» i hem sentit l’engagement (que és més modern)… Aprendre què són i com funcionen les emocions és una passada…
Però… què és això de la intel·ligència emocional? Ser amable tota l’estona? Somriure i que res no t’afecti?
La intel·ligència emocional (IE) no és ser amable tota l’estona ni tampoc amb tothom. No és deixar al descobert tots i cadascun dels nostres sentiments i intimitats. La IE és ajudar a gaudir d’una millor relació amb nosaltres mateixos i amb les persones de l’entorn, a integrar les emocions en el «nostre món racional». Les emocions són un regal de l’evolució, que ens han ajudat a sobreviure i, actualment, ens aporten moltíssima informació útil tant de nosaltres com de la resta.
Algú sent por? És probable que existeixi un perill real imminent per la integritat física o la vida. (És real? I imminent?) Algú sent tristesa? És probable que hagi patit una pèrdua. Algú sent ira? És probable que s’estigui avaluant com a injusta una situació. (És injusta? O l’avaluem nosaltres així?) Algú sent alegria? És probable que haguem aconseguit algun objectiu… Seria bo poder integrar tota aquesta informació en el dia a dia per prendre decisions. Identificar com ens sentim o com se sent algú (i per què) i identificar com ens volem sentir o com volem fer sentir, i què hauríem de fer per sentir-nos així o fer sentir així. És natural sentir emocions i ens ajuden moltíssim a la nostra vida.
Necessitem un canvi en molts àmbits. Cal estar preparats. Cada vegada queda més palès que en el futur (i no tan futur) el canvi continu serà constant: les innovacions tècniques, la competitivitat, la diversitat…, tot serà un procés continu de transformació. Perquè les noves generacions tinguin present l’adaptabilitat, la flexibilitat, la motivació, l’optimisme, l’autocontrol…, caldrà que els ho ensenyem i els mostrem com ho han de treballar. Només canviant les arrels canviarem els fruits.
Com ens explica Cristina Gutiérrez, directora de La Granja de Santa Maria de Palautordera, en el «Huerto de la vida: todos tenemos nuestro propio huerto, el huerto de la vida desde que nacemos. Y la belleza de un huerto depende de cuánto lo trabajemos cada día y sobre todo de aquello que plantemos; si sembramos sonrisas al poco tiempo brotarán flores multicolores, si plantamos curiosidad crecerá un impetuoso matorral con ganas de aprender […] en el huerto de la vida sólo nosotros escogemos las semillas que queremos plantar».
I això… per què ens ho expliques, Àlex? Perquè… aquest cap de setmana he estat a La Granja (http://www.lagranja.cat/ca/activitats/inspira-t) i he viscut el que és la intel·ligència emocional a través dels jocs (no hi ha millor manera per aprendre que a través de jocs. I no cal ser infant per jugar): activitats amb cavalls, barques, «piranyes», tirolines… Hem après molt de nosaltres mateixos i dels nostres companys, de les nostres emocions, de com ens comuniquem, de com treballem en equip…, i de quines són les nostres àrees de millora. Treballen amb nens i adults la intel·ligència emocional amb intel·ligència emocional. És millor que no us expliqui res més… Us convido a viure-ho!
El futur és a les nostres mans… i, sobretot, a les dels nostres petits i petites. Llavors, quines llavors voleu sembrar?