Divendres 15 de març. Sota la mirada encuriosida dels grups de turistes que van i vénen, en un racó de la plaça de Sant Felip Neri un grup de nois i noies, alumnes de quart d’ESO de l’Institut Menéndez y Pelayo, treballen amb l’artista Fernando Prats.
Des d’ahir recullen les empremtes que el bombardeig del 1938 va deixar a la façana de l’església de Sant Felip Neri, mitjançant una tècnica habitual en la obra de Fernando Prats, la tècnica del fum. En el marc del programa «Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts», durant el curs 2012-2013 aquest artista està treballant amb aquest grup d’alumnes en el projecte Acció defensa passiva, que reflexiona sobre els bombardeigs aeris que va viure la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil.
«Estem calcant les empremtes de l’explosió d’una part de la façana, en concret d’una superfície de dos metres d’alçada per set metres d’amplada», explica la Mònica, una dels quinze alumnes de l’Institut Menéndez y Pelayo que participen en l’experiència. «En primer lloc vam prendre les mides de la paret de l’església i vam dividir aquesta superfície en seixanta parts, que s’han convertit en les seixanta làmines amb les quals ara agafem les empremtes». La Mònica descriu el procés que segueixen: «Abans de recollir les empremtes del mur vam anar a fumar els papers a l’estudi del Fernando, i un cop recollides aquí s’han de fixar amb un líquid especial i assecar amb aquest assecador de mà».
Durant tota la jornada d’ahir els alumnes van estar treballant en aquest procés amb el Fernando en grups de quatre, per torns. Avui continuen perquè encara queden una vintena de làmines per impressionar. Són les onze i la Mònica és aquí des de les vuit del matí, juntament amb dos companys seus més, la Daryl i l’Artur. Estan a punt de ser rellevats per un altre grup que ara tornarà d’esmorzar. «Podem continuar treballant una mica més?», pregunten a la professora d’educació visual i plàstica que els acompanya, la Isabel. Les dues noies tenen ganes de continuar, però el noi ha decidit que agafarà el metro per tornar a l’Institut.
«L’alumnat viu aquesta experiència amb entusiasme», explica la Isabel. «Estan encantats i s’han implicat molt en el projecte. Fins i tot les seves famílies, perquè de vegades hem treballat en hores complicades, com quan vam haver d’anar a fumar les làmines a l’estudi del Fernando. S’havia de fer a les set de la tarda perquè l’espai on es feia és un pàrquing durant el dia».
En aquest projecte, hi participen els quinze alumnes de quart d’ESO de l’Institut Menéndez y Pelayo que fan l’assignatura optativa d’educació visual i plàstica amb la Isabel Abarca. De fet, el projecte s’ha convertit en el contingut de la seva assignatura durant aquest curs 2012-2013: «Hem fet unes quinze sessions amb el Fernando, més les hores que treballem a classe, dos dies a la setmana», explica la Isabel. «Ha estat un projecte multidisciplinari molt interessant, en el qual hem treballat llengua, història, literatura, dibuix…».
Paral·lelament a aquesta intervenció al mur de l’església de Sant Felip Neri, en el projecte Acció defensa passiva l’alumnat ha treballat, a través de diferents actuacions, un altre eix: la recerca i la documentació sobre el refugi antiaeri 307 del Poble-sec. «Vam anar al refugi, i en vam conèixer la història, com s’havia construït…», explica la Mònica amb entusiasme. «Amb el Fernando vam pensar com el podíem representar. En les picades que es van fer per construir-lo, hi van participar nens, dones i gent gran, així que vam fer motlles de les empremtes deixades a la paret per les piques dels nens a la part baixa del mur i de les altres fetes per les dones i la gent gran a la part alta». En diverses visites que l’alumnat ha anat fent al refugi amb el Fernando han fet altres actuacions: gravar el silenci als túnels per després trencar-lo amb les seves veus, dibuixar una part del refugi, imaginar i explicar el contingut d’una caixa que cadascun d’ells baixaria al refugi, reflexionar sobre el significat de «defensa passiva»…
El grup que estava esmorzant apareix davant de l’església de Sant Felip Neri. «A veure: làmina número 53», els diu el Fernando. I comença a repartir tasques entre els nois i noies: «Daryl, tu posaràs els números. Mònica, tu marques les vores. Samuel, sostindràs el papers… Una de vosaltres dues s’ha d’encarregar que tots compleixin la seva funció, i l’altra ha de fer fotos amb què documentarem el procés». I els recorda: «Penseu que cal ser molt rigorosos amb tot això per a la restauració posterior del mur».
A la part final del procés, el mur es reconstruirà per mitjà de les seixanta làmines en algun altre espai encara per determinar, en una exposició que es podrà veure al mes de maig. Amb la captura de les empremtes de la paret a través de la tècnica del fum, Fernando Prats i l’alumnat de l’Institut Menéndez y Pelayo es proposen fer visibles els llocs del patiment. En el seu projecte, «l’empremta s’entén com la pell dolguda que ens irradia una superfície com a consciència de la història viscuda; el fum és la metàfora del foc i s’utilitzarà com a superfície pictòrica per absorbir la pell de Barcelona i crear una obra de gran envergadura».
El projecte Acció defensa passiva coincideix amb el 75è aniversari del bombardeig a la plaça de Sant Felip Neri i compta amb la col·laboració del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA) i del Servei d’Arqueologia de l’ICUB. Es planteja com una obra «de reparació simbòlica, de reconeixement i d’homenatge a totes les dones, homes i nens que van patir aquests atacs aeris, i a totes les famílies que, encara avui, carreguen en silenci una de les etapes més doloroses de la història de Catalunya».
«Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts» és un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat i realitzat en cooperació amb l’associació A Bao A Qu.