El projecte empresarial d’Emma López, Anahid Sasot i Thaïs Soriano, la iogurteria Kumis, va guanyar el Premi Emprenedor de l’edició de l’any passat d’FP Emprèn de la Fundació Barcelona Xarxa FP. I aquest curs 2012-2013 ha obtingut el segon premi de la I Mostra de Projectes Emprenedors de l’FP a Catalunya en dues categories: al projecte més viable i a la millor idea de negoci.
Aquestes tres noies van desenvolupar la seva proposta d’empresa dins del cicle formatiu de grau superior d’Administració i Finances que van estudiar a l’Institut Escola del Treball en el període 2010-2012, com a projecte del crèdit Projecte Empresarial.
Totes tres tenen vint anys i escaig i, com molts altres nois i noies de la seva edat, han buscat la possibilitat de reorientar la seva vida laboral a través d‘un cicle formatiu de grau superior. Tenen les idees molt clares i molta empenta. Han dedicat molt d’esforç i moltes hores a un projecte que demostra que un negoci sostenible, respectuós amb el medi ambient i amb la conciliació de la vida personal i organitzat com una cooperativa també pot arribar a ser molt rendible.
El negoci porta el nom d’un derivat làctic que elaboraven unes tribus de l’Àsia, el kumis, i està basat en un producte estrella: un iogurt natural gelat, ecològic, elaborat al mateix establiment, amb venda directa en un establiment del centre de Barcelona.
Els dos premis que ha rebut el projecte els han aportat molta satisfacció i alguns canvis en les seves vides. Entre altres coses, gràcies al Premi Emprenedor de la Fundació Barcelona Xarxa FP, han fet una estada de dos mesos en una empresa de Munic, amb una beca Leonardo da Vinci. I el premi de la I Mostra de Projectes Emprenedors de l’FP a Catalunya els donarà l’oportunitat de rebre assessorament i suport per tirar endavant el seu projecte empresarial.
Realment vau tenir molt bon ull en la tria del tipus de negoci, perquè darrerament s’han obert iogurteries per tot arreu.
Anahid: Sí. Quan vam començar a treballar en el nostre projecte no estava gaire explotat. En la nostra recerca inicial, vam descobrir que la iogurteria més antiga de tot Catalunya tenia dos anys, com a molt tres.
Thais: I ara n’és ple. I les gelateries també fan gelat de iogurt. Aquí no n’hi havia gaires, però als Estats Units, Itàlia o Canadà n’hi havia moltíssimes. Hi havia hagut un boom en molt poc temps.
Com vau començar el projecte?
Anahid: Vam creure molt en la idea, en el projecte. I vam investigar la competència, prenent allò que ens agradava més de cada negoci i també allò que crèiem que els faltava.
Emma: A partir d’aquí, ens vam basar en el producte estrella, el iogurt gelat, per ampliar-lo, amb variacions i combinats (barreja de iogurt amb diferents productes).
Thaïs: Vam investigar molt sobre el procés d’elaboració dels iogurts en l’aspecte industrial. Vam anar a veure botigues i també vam buscar per Internet, a les pàgines de les iogurteries més conegudes del món. De vegades ni tan sols enteníem el que deia, però amb la imatge ja vèiem què ens podia interessar.
Què és el que més us va costar?
Emma: Lligar tot el pla empresarial; és a dir, fer-lo de la manera tan exhaustiva que ens demanaven, sense deixar res deslligat: des de la creació dels diferents departaments fins a com i de quina manera aconseguíem la matèria primera, els diferents proveïdors… Han estat moltes hores de dedicació. Ho havíem de tenir en compte tot perquè ho volíem tot ecològic.
Anahid: Des de la part comptable fins a trobar els recipients i les culleretes…
Thaïs: I minimitzar despeses… Perquè el primer any tot són despeses.
Quins creieu que són els punts forts del vostre treball?
Emma: L’estudi de mercat. La part econòmica es basa en aquest estudi. Si t’inventes l’èxit, aquesta també és inventada. Nosaltres vam anar a la plaça Urquinaona a fer l’estudi de mercat, exactament allà on volíem posar el nostre negoci. Teníem clar que no tindríem clientela fixa, que funcionaria per la seva localització i per la compra per impuls. Aquests eren punts molt forts del nostre projecte.
Thaïs: A més, ho vam plantejar de tal manera que no seria un negoci estacional. Volíem treure’n el màxim rendiment i treballar tot l’any.
Anahid: I la viabilitat del projecte. Amb poca inversió, el producte és molt rendible. Recuperes els diners molt ràpidament. No has d’esperar dos o tres anys per recuperar la inversió, com en alguns altres projectes que hem vist.
Emma: I el benefici del producte. Tal com està plantejat, el benefici pot ser molt elevat, perquè les matèries primeres són molt barates. Potser el que costa més és la mà d’obra.
Perquè vau optar per una cooperativa?
Anahid: Volem treballar en equip, no fer-nos multimilionàries. Volem que a la llarga hi pugui entrar una altra persona i que s’hi impliqui. Podíem haver muntat una societat limitada, però estan enfocades a guanyar diners. Volem fer el que ens agrada, amb uns horaris que ens permetin fer altres coses, i sempre tenint present el benefici personal de totes tres. Per a nosaltres, el més important és conciliar la vida laboral amb la personal, i treballar sis o set hores al dia. Més que guanyar molts diners, la nostra idea és fer un treball que ens satisfaci. Com més beneficis menys treballaríem, perquè hi incorporaríem més gent. La cooperativa, a més, té molts avantatges fiscals. I està en sintonia amb l’organització que ens plantegem: tot reciclat, respectant les persones, sostenible, seguint una alimentació natural i ecològica…, fins i tot els tovallons de paper són biodegradables!
Sembla que heu tingut molta sintonia a l’hora de treballar.
Emma: Al primer curs del cicle ja teníem clar que totes tres faríem el projecte juntes. Més que l’amistat, vèiem que érem persones molt afins a l’hora treballar.
Thaïs: Som molt diferents, però no hi ha hagut cap conflicte important. Sempre hem arribat a un consens. En el projecte vam assumir un departament cadascuna de nosaltres i després ho posàvem en comú. Va ser totalment un treball en equip.
Anahid: Sempre quedàvem per analitzar cada part entre totes tres. Això fa que et coneguis tot el projecte a fons i, a més, et permet ajudar a millorar la part de les altres.
Com ho compaginàveu amb la feina i les classes?
Thaïs: Hi havia dies que hi estàvem des de les nou del matí fins a les deu de la nit. Sobretot treballàvem els caps de setmana. Teníem uns horaris molt difícils de combinar: dues de nosaltres treballàvem entre setmana, a banda de les classes.
Emma: Ens vèiem cada cap de setmana i quan no ens vèiem havíem de treballar a casa. Els pocs conflictes que hi ha pogut haver han estat per portar un munt d’hores totes tres treballant sense interrupció.
Us heu plantejat fer realitat el vostre projecte si us donen la possibilitat?
Emma: Hauríem de mirar els riscos. Tu creus en el teu projecte, però una altra cosa és la realitat. Segons els riscos personals que tinguéssim cadascuna, potser sí. El que tenim clar és que, sigui com sigui, no ho faríem mai si això hagués de voler dir que a nivell personal ens havíem de quedar endeutades als vint anys i escaig.
Totes ja treballàveu quan vau començar el cicle de grau superior que heu estudiat a l’Escola del Treball?
Anahid: La formació professional et dóna molta pràctica. Treballes molt en la realitat del món empresarial. I amb un cicle superior realment surts especialitzat i et facilita poder treballar d’allò.
Emma: Jo ho recomano. Aquest any he començat a estudiar a la universitat, però si no hagués treballat abans ara aniria més perduda. En diversos aspectes, la formació professional t’aporta més que la universitat. En l’aquí i l’ara fas un cicle i tens una formació molt completa. A la universitat has de fer els quatre anys del grau i després treballar. I el grau d’universitat, si no has treballat, no et servirà de res perquè no ho posaràs en pràctica. Estudio la carrera perquè, si vull tirar endavant el meu projecte empresarial, m’anirà molt bé tenir una visió total de l‘empresa i ampliar els meus coneixements. Però realment amb el que he après al cicle formatiu ja podria tirar endavant.
Què us ha aportat el projecte?
Anahid: Molta satisfacció. No m’hauria imaginat mai que guanyaríem premis amb el treball.
Thaïs: A mi, un canvi laboral molt important. Fa sis anys que estava en una feina i aquest premi m’ha donat l’oportunitat de fer un canvi, perquè he marxat a Alemanya. Totes tres hem estat a Munic durant dos mesos amb una beca Leonardo da Vinci que ens van donar per fer pràctiques en una empresa en anglès.