«Penso que totes les persones som iguals i és igual on hagin nascut. Jo mateix sóc de Filipines i no m’agrada que em discriminin pel meu origen».Aquesta és una de les frases que van escriure els alumnes del programa Èxit, dels instituts Montjuïc i Miquel Tarradell, quan es van adreçar al ministre d’Interior en una carta on reflexionaven envers les polítiques migratòries i els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).
Els coordinadors i amic@grans d’ambdós centres van observar que aquests instituts guardaven una relació amb un tema d’actualitat: la problemàtica migratòria i els CIE. El mateix Institut Montjuïc està situat a poca distància del CIE de la Zona Franca, on actualment hi han persones recloses, i, per altre costat, l’Institut Miquel Tarradell és un centre amb un alt percentatge d’alumnes amb orígens molt diversos (Pakistan, Geòrgia, Argentina, Filipines, Equador…), els quals van empatitzar molt amb la situació dels migrants nouvinguts.
La seqüència didàctica estava dividida en dues sessions. El primer dia, per contextualitzar l’alumnat, escoltaren la cançó Balas y Fronteras de Los Chicos del Maíz, per després analitzar alguns dels conceptes que apareixen en les seues lletres (concertines, racisme, ministre d’Interior…). Seguidament, van visionar el film EXPRESS que escenifica una deportació express i mostra el patiment que senten les persones que passen per aquestes situacions. L’alumnat va quedar força impactat i es preguntava si el que acabaven de veure succeïa realment.
En la darrera sessió van convidar la Mercè Duch, membre de l’organització Tanquem els CIE, perquè expliqués als alumnes quin treball estaven portant a terme des de l’organització on ella participa i explicar quina situació es viu a l’interior d’aquests centres de privació de llibertat. Finalment, l’alumnat va compartir reflexions sobre la temàtica, produint-se un debat força enriquidor per construir una opinió critica en ells i elles.
El projecte va finalitzar amb una activitat de cloenda en la que l’alumnat havia d’escriure una carta, a escollir entre: les persones internades al CIE de la Zona Franca o al ministre d’Interior, per donar a conèixer la seua opinió sobre aquesta problemàtica social que ens afecta ara com ara.
Algunes reflexions i opinions
– «Si yo fuera el ministro de Interior, no estaríais encerrados… Cerraría todos los CIE»
– «Catalunya sense els immigrants, no seria Catalunya»
-“«Soy una chica de 15 años de la Zona Franca. Nunca imaginé que había un CIE en mi barrio. Me parece indignante e injusto»
– «Todos merecemos la libertad que queremos, con papeles o sin. ¡Luchad y no os rindáis!»
Tot plegat, el projecte va finalitzar amb l’acord que els alumnes van fer amb els amics@grans i la Mercè: les cartes han d’arribar al seu destí.
Pau Pérez Duato és amic gran del programa Èxit 1 del Consorci d’Educació (enllaç)