Un dia a l’escola d’una educadora social

Maria Juan és educadora social i forma part de l’equip educatiu d’un institut escola de máxima complexitat de Barcelona. En aquest article publicat al blog del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya explica com és un dia a l’escola per a ella.

TOT ANIRÀ BÉ, ens encoratja la cançó que sona pels altaveus i que ens convida a començar la jornada amb molta energia. La tècnica en audiovisuals ens fa molt bons regals. Dono la benvinguda a les alumnes i intento atrapar pares i mares. Vull que vinguin demà al cafè amb famílies que he preparat amb el dinamitzador comunitari, però es fan les remolones i la majoria se m’escapen. Algunes famílies vindran. La majoria s’ho perdran… Quan estic a la porta em sento dona-anunci. Avui he repartit papers amb la informació de l’activitat per a famílies que fan a la biblioteca del barri. I els he notificat que s’obre la convocatòria d’ajuts al lloguer. Tanquem la porta. S’atura la música. Comencen les classes. El timbre estrident sona de tant en tant. Algun infant que arriba tard camina despentinat pels passadissos. Expliquen a la conserge que la mare s’ha adormit o que se’ls ha escapat l’autobús. La TIS passa llista i traça creus en un paper. Encenc l’ordinador i el mestre de guàrdia m’explica que la Jazmine està dinant cada dia al parc de davant de l’escola, que no té beca de menjador i que la mare ha dit que no tenen temps d’anar a casa i tornar. Vaig a parlar amb la nena i m’ho confirma. Telefono a la família i no contesta ningú. Després ho provaré de nou. Arribo cinc minuts tard a la reunió amb l’educadora social del PUNT JIP. Estem planificant una activitat sobre noves masculinitats que farem al pati la setmana que ve. Ho tenim força enllestit. No he aconseguit arribar a la reunió amb la infermera del CAP per a preparar les classes de castellà que han demanat unes mares paquistaneses perquè just quan sortia per la porta arribava plorant la mare de la Johanna, que resulta que ahir es van discutir molt i la nena ha marxat de casa i està amb una tieta. Que ha anat als mossos i que no sap com fer-la tornar. L’he escoltat i li he dit que després parlaré amb la Johanna i que ja mirarem com gestionar-ho tot plegat. Em disculpo amb la infermera del CAP.

Llegiu l’article sencer al blog d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (enllaç)

 

 

 

Deixa un comentari