En record de la professora Covadonga Monge

Covadonga Monge, professora, ens va deixar el passat 17 de maig. Química de formació, la seva tasca docent va estar vinculada principalment a la formació professional. La seva qualitat humana, de profundes arrels cristianes, la va mantenir sempre a prop dels qui necessitaven ajuda.

La seva biografia

Covadonga Monge Marigorta va néixer l’any 1935 a Guardo, un poble de la província de Palència. Va fer la carrera de Ciències Químiques a la Universitat de Salamanca. Als anys seixanta va venir a Barcelona per impartir classes als alumnes de formació professional de Química, primerament a instituts del barri del Besòs i posteriorment, a partir del 1975, a l’Escola de Formació Professional Lluïsa Cura. L’any 1994 l’Administració va traslladar el professorat del Departament de Química d’aquest centre a l’actual Institut Narcís Monturiol (situat al barri de la Barceloneta). En aquest centre es va jubilar l’any 2000.

El seu pas pel barri del Besòs

L’any 1964 Covadonga, que residia a Montpeller, va ser destinada per la seva comunitat religiosa al barri del Besòs. Comença el seu recorregut en aquest barri amb l’encàrrec de posar en marxa l’Escola Professional Joan Maragall, situada al mateix edifici que l’Institut Joan Maragall, filial número 1 —per a nosaltres, «l’Institut del Besòs»—, on també donava classes de química.

L’any 1965 es va inaugurar l’Escola Professional, en règim nocturn, per a noies, en l’especialitat de Química. Posteriorment, va ser mixta i es va ampliar amb les especialitats de Delineació i Administratiu. En aquella època, la formació professional era la via de formació per als fills i filles de la classe treballadora que, en acabar els estudis primaris, es preparaven per començar a treballar. Va impulsar l’establiment de contactes amb les empreses de l’entorn per tal d’adaptar la formació tècnica als coneixements que requerien els llocs de treball corresponents, sense deixar de banda una mirada crítica als problemes socials i polítics de finals dels anys seixanta i els inicis dels anys setanta.

La seva contribució als dos centres va ser cabdal per establir ponts entre les professores d’ambdós projectes. I així vam iniciar les reunions del migdia, mentre reflexionàvem plegades sobre noves didàctiques, nous continguts, la participació de l’alumnat en el funcionament dels centres, el sentit del treball, la participació en campanyes veïnals (com per exemple: «Aprender es un problema») i la crítica a la nova Llei general d’educació de Villar Palasí (1970), que vam difondre per diferents barris i altres poblacions del voltant. Així va néixer el que hem anomenat la «Colla del Besòs», un grup de dones que ens iniciàvem en el món de l’educació amb compromís, afecte i alegria en aquesta tasca (paraules de la Covadonga), per educar en la llibertat i la igualtat social.

Els i les alumnes d’aquella època recorden ambdós centres com a «punters, innovadors, d’avantguarda i que van fer un gran servei al barri del Besòs». En paraules seves: «Vàreu ser una promoció de docents, tant les que vàreu estar a l’Institut com a l’Escola Professional, que ens vau donar una obertura i una altra possibilitat de desenvolupar-nos», «Vàreu ser una lliçó de vida», «Una directora (la Covadonga) molt propera; sense ella no hauria continuat estudiant».

Aquesta experiència es va truncar l’any 1971 amb l’acomiadament de 12 professores de l’institut per divergències amb la direcció. La Covadonga s’hi va oposar i no es va veure amb cor de continuar. És per això que va marxar a Menorca: «Cuando el estrés físico y emocional, fuerte para mi», pel fet d’haver participat en la posada en marxa dels dos centres, «pasé dos cursos incompletos en Menorca más cerca de Piaget en dos escuelas públicas, con niños de primaria».

L’amistat que encara perdura entre nosaltres ens ha portat a escriure un llibre sobre aquesta experiència. La Covadonga també hi va participar. Sense ella, el llibre no tindria sentit.

Per nosaltres, la Covadonga, senzilla i discreta, ha estat amiga, companya, germana i la millor directora, directa i coherent amb les seves paraules i les seves accions.

La seva etapa a les escoles de formació professional Lluïsa Cura i Narcís Monturiol

El 1975 Covadonga va entrar a formar part del claustre de l’Escola de Formació Professional Lluïsa Cura, i anys més tard, el 1996, de l’IESM Narcís Monturiol. Va ser subdirectora de l’Escola Lluïsa Cura en uns anys en què les noves estructures democràtiques s’obrien pas amb aires de renovació en el sistema educatiu i en la seva gestió, que ella va contribuir a tirar endavant.

La seva profunda convicció que la formació professional havia de servir tant per capacitar l’alumne per a l’exercici de la seva activitat professional, com també per desenvolupar altres àrees de coneixement per completar la seva formació integral, la va fer treballar incansablement per aconseguir ambdues finalitats.

Va impulsar les pràctiques formatives a les empreses, com a eina necessària per treballar les capacitats clau, les competències i els valors necessaris per completar els coneixements del alumnes i millorar la seva inserció laboral. Rigorosa, metòdica i treballadora incansable, va establir procediments per fer el seguiment i l’avaluació de les esmentades pràctiques, de manera que podem dir que va ser capdavantera en el seguiment del mòdul de la FCT, que actualment forma part del disseny curricular del cicles formatius.

Segons les seves paraules, extretes d’una entrevista publicada per l’IMEB a l’octubre del 2001, amb motiu de la seva jubilació, «En les pràctiques hem tingut en compte la formació de la responsabilitat, fer-los persones crítiques amb el món de l’empresa, atenent els drets i deures amb realisme, respecte i autoestima, sent participatius, creant un bon ambient, sent solidaris».

Va ser una magnífica tutora i mestra de tutors i tutores d’alumnes, per tal de seguir el seu aprenentatge i ajudar-los a superar les possibles dificultats.

Va col·laborar amb l’ICE de la Politècnica en la formació de professors en la Didàctica de la Química, i buscant, des d’aquest col·lectiu, el prestigi de la formació professional.

Els qui hem tingut la sort de treballar amb ella hem après de la seva gran capacitat docent i del seu lliurament a la causa de la formació personal i professional.

Altres trets distintius que completen el seu perfil humà

Des del setembre del 1994 fins al juny del 1996, la Covadonga va fer una tasca de voluntariat a Minas Gerais, un estat de la regió sud-est del Brasil, col·laborant en l’emancipació laboral i social de les dones d’aquell estat.

La Covadonga estimava molt la seva terra natal. Anava cada any a passar l’estiu a Guardo, on visitava la seva família. Cada setembre ja era a Barcelona per preparar el nou curs acadèmic i començar les classes que ella tant estimava i que impartia amb gran satisfacció i dedicació. També va estimar molt Catalunya. Ens havia dit que ella també era catalana; se sentia catalana i parlava en català.

Per a moltes de nosaltres va ser com una germana gran. Sempre estava disposada a ajudar tothom; sempre es podia comptar amb ella. Va estar al nostre costat quan vam necessitar el seu suport i consell, generós i sincer. Era una dona moderna que es va saber adaptar a la societat actual. Era serena, justa, comprensiva i solidària amb tothom, amb una ironia subtil i una visió de llarg recorregut.

Ha estat un exemple per a moltes persones fins al final, en què va acceptar el que li succeïa amb una gran serenor d’esperit, pau interior i una mirada que transmetia l’estima que ella sentia per tothom. Fins i tot en aquesta circumstància, va tenir una claredat mental envejable, amb la dignitat que ella mereixia.

Sempre perdurarà en el nostre record el seu exemple de persona bona, altruista, que tenia el respecte i l’estima de tots. Perquè ella respectava i estimava. Va ser fidel sempre i generosa sense límits. Intentarem seguir les petjades que ens ha deixat.

Mercè Jubierre i Albir, docent jubilada i exdirectora de l’Institut Narcís Monturiol

3 comentaris a “En record de la professora Covadonga Monge”

  1. Estic profundament agraïda per tot el que he après de la Covadonga. Ha estat sempre exemplar.

  2. Covadonga, un gran exemple professional i personal que mereix un record com el d’aquestes paraules.
    Persones que deixen una empremta profunda. Gràcies!!

Deixa un comentari