Com a tancament del passat curs 2020-2021 que va estar marcat per la Covid, l’últim número del curs del butlletí #EnEducacióFem Equip del Consorci d’Educació va donar veu a diferents persones que representen la comunitat educativa de la ciutat. A totes elles se’ls va plantejar les mateixes preguntes per fer una valoració personal i apreciativa de com van viure aquest últim any.
Són la Areeqa Fatima, alumna de primària de l’Escola Cervantes; el Mateo Sánchez, alumne de l’Institut Pedralbes; la Victoria Gómez, alumna de batxillerat de l’Institut Serrat i Bonastre; Zoraida Fernández, mare de P3 de l’Institut Escola el Til·ler; la Glòria Pau, professora de l’Institut Viladomat; l’Esther Lozano, personal de neteja de l’Institut Escola Mirades; la Cristina Aguilar, personal de la cantina de l’Institut Pedralbes (les Corts) i l’Ana Palacios, coordinadora de l’espai migdia de l’Escola Tàber.
“El curs que ve m’agradaria tornar a fer més sortides com la festa de l’aigua”
Areeqa Fatima, alumna de primària de l’Escola Cervantes (Ciutat Vella)
Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
No hi ha res que no vulgui tornar a fer. Penso que és millor tot el que fèiem abans. Ara no fem els “padrins lectors” perquè els petits no porten mascareta. I tampoc fem els tallers barrejats com abans, pels grups bombolla… Abans fèiem coses que m’agradaven i tinc ganes de tornar-les a fer!
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
La mascareta, la portem tot el dia. I també ens rentem les mans. Però tot això ja vaig començar a fer-ho al Pakistan. El curs passat vam anar al Pakistan de vacances i vam haver de quedar-nos allà cinc mesos per la covid. A la classe de quart deixàvem molts papers a terra. Ara aquest curs som més ordenats perquè la noia [que fa la neteja] ens va demanar que no deixem papers a terra i guardem millor les coses.
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
Aquest any hem fet molt poques sortides, perquè hi ha la covid. El curs vinent m’agradaria tornar a fer més sortides com la festa de l’aigua al parc, les de música, medi o l’última que hem anat a veure Humans bodies. El millor dia d’aquest curs va ser quan vam anar d’excursió a Climbat. Alguns estàvem espantats, però ens ho vam passar molt bé quan vam tirar-nos amb tirolina!
Com recordes el primer dia de curs?
Vaig començar el segon dia d’escola. El primer no vaig venir, perquè no sabia bé quan començàvem. Quan vaig arribar no sabia què dir, i tenia vergonya de fer preguntes perquè no recordava el català després de cinc mesos al Pakistan.
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
Per mi la imatge és el Cristian fent classe, el nostre tutor. Si penso en ell penso en tot el curs. I recordo molt el dia del seu aniversari. Amb una amiga, la Mahnoor, vam decidir fer-li una sorpresa. Recordo que ell va riure i li va agradar molt!
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
Doncs estic molt contenta del Cristian, que és el meu tutor. I també de la Marisa, la profe d’acollida, la Núria d’anglès, la Magda del grup de lectura i el Tono, el profe de música. Aquest any he après moltes coses noves amb ells, com dividir… I amb la Magda em sento molt bé, perquè és molt bona i no tinc vergonya de llegir.
“Amb els grups bombolla, hem ampliat l’horitzó social i hem fet nous amics”
Mateo Sánchez, alumne de secundària de l’Institut Pedralbes (les Corts)
Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
Hem deixat de relacionar-nos sempre amb les mateixes persones. Els grups bombolla i formar part de nous grups ens ha obligat a estar allunyats de les persones amb qui ens relacionàvem i ens ha fet ampliar l’horitzó social. Jo, per exemple, vaig triar itinerari de física i química i tecnologia, i amb el nou grup bombolla he fet nous amics i parlat amb per-sones amb qui no hauria parlat. I això està bé.
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
A les classes, els professors i els tutors han estat més pels grups que altres anys. Amb tot el tema dels grups bombolla, els professors han reduït grups i ens han donat més matèries. La nostra tutora, a més de castellà, ens ha donat valors, orientació, tutoria… I això ens ha apropat i ens ha ajudat a tenir més relació.
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
Doncs faltaria recuperar i tornar a les mostres afectives que hem perdut amb les distàncies socials. Amb les mascaretes, ha estat un curs en què les mirades han sobrat i ens han faltat abraçades. Trobo a faltar això, veure’ns de prop, les cares…
Com recordes el primer dia de curs?
El recordo molt bé. No sabíem què fer, on anar… i de sobte van venir els tutors a recollir-nos amb els cartells del grup que ens tocava. Ho recordo amb carinyo perquè va ser l’inici d’un curs marcat per la covid i el dia en què vaig conèixer les persones amb qui hem viscut aquest any, ja que hem perdut contac-te amb els companys dels anys anteriors.
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
Aquest curs, crec que més que paraules ens ha deixat sense paraules. Costa dir coses perquè ens ha limitat i pres molt, però un titular seria que “les mirades parlen”. Em venen al cap imatges de quan una persona es treia la mascareta i et venia aquella sensació de sorpresa. O quan veies algú sense mascareta i et preguntaves “qui és?” i després t’adonaves que era algú de la classe!
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
Sense cap mena de dubte a la tutora, que ha estat una persona que m’ha acompanyat i s’ha preocupat per tots, tot i que la convi-vència del grup a vegades ha estat difícil. Ha estat un curs que s’ha fet etern i ella ens ha ajudat a fer-lo més suportable!
“Hem après a adaptar-nos a coses que no tenim previstes, i el món ja és així”
Victoria Gómez, alumna de batxillerat de l’Institut Serrat i Bonastre (Gràcia)
Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
Hem deixat de fer moltes coses però una que no cal recuperar seria seure per grups, perquè et concentres millor si no tens algú al costat amb qui parlar. Jo a l’ESO era molt parlanxina i aquest curs m’he centrat més. També perquè la situació m’hi ha obligat!
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
Que s’hagin reduït els grups ha estat bé perquè tot sigui una mica més personal: la comunicació amb els professors i també amb els i les companyes és més propera i senzilla. A més, penso que aquest curs hem après a adaptar-nos a coses que no tenim previstes, i el món ja és així: no tot és com tu vols i t’has de saber adaptar.
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
M’agradaria que es vacunés el major nombre de persones possible per anar normalitzant una mica la situació, treure les mascaretes, etc.
Com recordes el primer dia de curs?
Recordo entrar a classe i veure tothom amb la mascareta: va ser molt estrany. De fet, hi havia persones noves a qui no els he pogut veure la cara fins molt temps després! També recordo la mala olor del gel hidroalcohòlic, i el fet que totes les normes eren molt estrictes: no podies demanar un típex, no podies parlar amb una altra persona per evitar dispersar aerosols…
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
Va ser difícil per a tothom; en el meu cas, el fet d’entrar al batxillerat i viure tants canvis. Per això crec que: ens hem superat a nosaltres mateixos!
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
Em sento molt agraïda amb la meva mare perquè quan no podia tocar ningú, ella sempre hi era per poder-nos abraçar. Però també m’agradaria donar les gràcies als profes i als alumnes perquè a la meva classe no hi ha hagut cap contagi fins ara que hem acabat el curs, i això ha estat gràcies a fer un gran esforç per part de tothom.
“La tutora ens enviava cada divendres un resum visual que compartíem amb els fills i els avis!”
Zoraida Fernández, mare de P3 de l’Institut Escola el Til·ler (Sant Andreu)
Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
El primer que veig que hem deixat de fer i és molt positiu és que hem deixat d’utilitzar molt paper. Utilitzàvem molt paper innecessari i hem millorat gràcies a l’ús de tecnologies. Jo soc informàtica i ja hi estava acostumada, però n’estic molt contenta.
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
És molt positiu que l’educació hagi incorporat tecnologies i s’hagi modernitzat. És un signe que els professionals no han volgut perdre el contacte amb les famílies. Tot i que amb l’escola bressol teníem més informació del dia a dia, som conscients de l’esforç dels mestres per mantenir la comunicació i proximitat. La nostra tutora ens ha enviat cada divendres un resum visual de fotos, que després compartíem amb els fills i els avis!
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
Crec que cal avançar en la conciliació entre família i escola. Els horaris, les vacances… No és només una responsabilitat de l’escola, és de tothom, però hi ha camí per millorar. Hem de començar a pensar en com voldríem les coses i posar-hi lògica, i no quedar-nos en “com s’ha fet sempre”.
Com recordes el primer dia de curs?
Molts nervis i il·lusió. Estava neguitosa perquè tenim el costum d’explicar-li les coses a la nostra filla i em faltava informació. A més, el fet de no haver fet portes obertes no va ajudar. Però l’acollida va ser molt bona, perquè va començar a l’escola bressol, on una vegada a la setmana venia la que és ara la nova tutora per conèixer els nens i les nenes.
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
“Hem d’aprendre molt dels nostres fills i filles”, però no només per aquest curs. Per sempre i per tot. A vegades pensem que som nosaltres que els hem d’ensenyar, i són ells qui ens ensenyen. S’han adaptat a les normes molt bé, respectaven les cues, els espais i la mascareta. Veuen l’escola diferent.
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
Estic molt agraïda de l’equip docent. Han fet tot el possible per seguir amb el seu projecte educatiu tot i les mesures de seguretat. Han fet un esforç extra per trobar solucions, per tal que els infants segueixin passant-s’ho bé i aprenent i per mantenir la proximitat amb nosaltres. La relació amb els equips de casals, extraescolars o servei menjador és millorable.
“En tecnologia, tots ens hem posat les piles i això obre noves possibilitats”
Glòria Pau, professora de l’Institut Viladomat (l’Eixample)
Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
És difícil, perquè tot i que hi ha alguns canvis d’hàbits que caldrà incorporar, en general hi ha més pèrdues que guanys en aquest curs. Hi ha hagut sortides que hem deixat de fer o alguns agrupaments per no barrejar grups bombolla, per posar algun exemple. Tot això hauríem de recuperar-ho aviat.
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
Hi ha hagut canvis d’hàbits que sí que podem incorporar com ventilar les aules o l’ús de mascareta per refredats. I, a nivell tecnològic, al nostre institut funcionàvem molt bé. Però el fet que aquest curs hàgim normalitzat un hàbit com el de connectar-nos amb canalla que circumstancialment és a casa i pot fer classe, ara amb les noves connexions és possible. Tots ens hem posat les piles, i això ens dona moltes i noves possibilitats.
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
El fet de fer tantes reunions o formacions en línia, ens ha obligat a canviar les dinàmiques i, per exemple, comprovar la funció fàtica per-què no ens vèiem. Hem hagut de dinamitzar-ho de forma diferent i tot és tan recent que caldrà millorar-ho i combinar-ho positivament.
Com recordes el primer dia de curs?
El recordo amb expectativa. La idea de veure’ns tots amb la màscara dins l’aula, sense saber ben bé què podíem tocar, com posar en pràctica la normativa… Recordo les cares d’expectació i encara em sorprenc quan penso en algun alumne que jo no coneixia i que, quan el veies sense mascareta, no el reconeixies. Un dia, unes noies de batxillerat em van demanar que em tragués la màscara perquè no recordaven quina cara feia. Necessitàvem veure’ns i trobar-nos!
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
Una imatge que tinc gravada és el retorn a l’aula, les cues, tothom esperant i entrant… Una imatge de façana de l’institut diferent, gairebé de ciència-ficció. Com quan els carrers van quedar buits durant el confinament.
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
L’agraïment ha de ser extensible a tota la comunitat. Els equips directius han fet una feina d’organització espectacular, amb unes instruccions que eren variables. Els claustres també s’han adaptat de forma ràpida i teníem clares les prioritats. I també les famílies, canalla o personal de neteja i administració s’han esforçat molt.
“La meva tasca és la desinfecció amb lleixiu de tot el centre: baranes, lavabos, classes…”
Esther Lozano, personal de neteja de l’Institut Escola Mirades (Horta-Guinardó)
Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
Desenvolupo les tasques de desinfecció del centre, i em van contractar arran de la covid. Per tant, no hem canviat les nostres pautes. De fet, la meva feina són tot tasques noves creades aquest curs.
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
La meva tasca, doncs, és la desinfecció amb lleixiu de tot el centre: des de les baranes, els lavabos, les classes on entren grups bombolla diferents, etc.
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
L’evolució de la pandèmia és una incògnita, i com que la meva tasca hi està molt lligada, no sabem com anirà avançant tot i si caldrà adaptar la feina.
Com recordes el primer dia de curs?
El primer dia de curs era el primer cop que jo treballava en aquest àmbit, així que anava una mica perduda. Entre que m’havia d’organitzar, conèixer els espais del centre, etc., em va costar acostumar-me.
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
Els que han estat més valents aquest curs han estat els infants, han estat molt mentalitzats del que havien de fer en tot moment.
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
Em sento molt agraïda amb tots els docents del centre pel tracte que m’han donat, perquè m’han fet sentir com una més. Ara que se m’acaba el contracte em fa pena perquè realment els hi he agafat estima pel bon rotllo que hem tingut
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
Em sento molt agraïda amb tots els docents del centre pel tracte que m’han donat, perquè m’han fet sentir com una més. Ara que se m’acaba el contracte em fa pena perquè realment els hi he agafat estima pel bon rotllo que hem tingut.
“Hem canviat la logística dels esmorzars i dinars. I ha comportat més feina”
Cristina Aguilar, personal de la cantina de l’Institut Pedralbes (les Corts)
Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
No hem deixat de fer res que no sigui necessari, només hem adaptat alguna de les tasques. Però si haguéssim de deixar de fer alguna cosa que sí que hem fet, per exemple, seria dur la mascareta, que dins la cuina es feia molt pesat.
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
Com deia, hem adaptat les formes de fer a la necessitat. Per exemple, la desinfecció que ja fèiem a la cantina, aquest any l’hem fet amb un producte específic diferent. I també hem canviat la logística dels esmorzars i dinars: hem fet quatre punts de trobada per grups bombolla al pati mentre que els petits menjaven a la seva classe. Això ha comportat més feina, perquè havíem de portar els termos de menjar a cada espai.
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
Abans de la pandèmia es feien més extraescolars que no s’han pogut fer. Jo crec que si va tot bé, aquest proper curs les recuperarem.
Com recordes el primer dia de curs?
El primer dia el recordo amb moltes ganes de tornar perquè el darrer cop que havia vingut havia estat el 12 de març del 2020. Era tot molt xocant, no poder fer una abraçada ni un petó als companys i companyes, i havent d’estar pendent d’una manera totalment diferent de fer les coses.
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
Les imatges que han marcat aquest curs per mi han estat la mascareta i la constant desinfecció de mans i d’espais cada cop que tocaves alguna cosa.
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
Jo donaria les gràcies a tot el personal del centre: a l’equip de neteja, professors, direcció, consergeria, alumnes… perquè tothom ens hem adaptat i hem posat de la nostra part perquè tot funcionés molt bé. Pensa que aquest centre té un gran volum d’alumnes (set línies d’ESO, per exemple), i hem tingut pocs grups confinats, i això és gràcies a l’esforç col·lectiu.
“No hem deixat de fer res. Això sí, ens hem adaptat ràpid a la situació”
Ana Palacios, coordinadora de l’espai migdia de l’Escola Tàber (Sarrià – Sant Gervasi)
Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
No hem deixat de fer res. Normalment intentem canviar sempre durant el curs quan veiem que és necessari, i en aquest cas no ha passat. Ens hem adaptat ràpid, això sí, perquè la situació ho requeria.
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
Per necessitat hem començat a dinar molts grups dins les aules, una cosa que no fèiem. I també hem començat a utilitzar el parc de l’Oreneta que tenim davant del centre com a espai de pati, perquè teníem molts més grups d’alumnes que espais exteriors. El dinar a les aules ha estat una mica una bogeria per la logística, però ha funcionat, i els grups d’infantil s’hi han adaptat molt. Ens ha sorprès!
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
Com a espai migdia teníem un projecte, el “servim-nos”, que havia començat a rodar quan va començar la pandèmia. Estava pensat perquè els nens decideixin quantitats de menjar, serveixin i recullin. El darrer mes hem fet un petit tastet amb els petits seguint el sistema que ja funcionava amb els mitjans i grans. No ho estàvem fent i hauríem de mantenir-ho.
Com recordes el primer dia de curs?
Recordo que se’ns feia difícil pensar en fer la nostra feina amb el mínim contacte amb els infants, i la por que ens feia que no ens reconeguessin amb la mascareta. Però el primer gran record va ser el gran somriure dels nens i nenes i l’alegria que els vaig veure als ulls. Tots els dubtes van quedar a un costat en veure la seva il·lusió.
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
Si m’ho haguessis preguntat a principi de curs, hauria dit que el titular era “incertesa”. Però tan sols una setmana més tard, ja era “ganes i il·lusió”.
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
El meu agraïment és als nens. La nostra feina té sentit pels nens amb qui treballem. Perquè arribem amb totes les incerteses del món, i la seva actitud, la seva il·lusió i els seus somriures és el que ens fa tirar endavant.