En aquesta entrevista l’Eva Cuesta, mestra i directora de l’Escola Miralletes, explica en què treballa, quina tasca fa i quins són els seus reptes per a aquest curs 2021-2022 marcat per la pandèmia en el qual la seva principal fita “és cuidar les persones”.
És una de les cinc entrevistes que s’han publicat en el butlletí Edubnc/En_equip número 12 del Consorci d’Educació de Barcelona per apropar al dia a dia a la diversitat dels professionals que hi treballen.
En què estàs treballant?
En el nostre projecte agrupem els infants en 3 comunitats: P3, P4 i P5 serien els petits; 1r, 2n i 3r els mitjans; i 4t, 5è i 6è els grans. Ara ens hem hagut d’adaptar a la situació de pandèmia, però quan podíem agrupàvem els infants per comunitats a l’hora de treballar per ambients, els tallers…
Ara mateix, la pandèmia no ens està ajudant i estic fent moltes hores de gestió de centre, però també faig suport a la comunitat de petits: el club de lectura, els tallers o la psicomotricitat i una activitat que m’encanta: el Tinkering, un espai de descoberta científica on aprenem amb les mans. Vam iniciar aquest projecte fa un any amb el CosmoCaixa, el nostre partner del projecte Magnet, qui ens aporta aquesta mirada científica al nostre dia a dia. Per acabar, com a equip estem consolidant el projecte pedagògic de l’escola. Les coses no van de pressa. Si les vols fer bé vas a poc a poc. Un projecte pedagògic s’ha d’entendre, s’ha de pair i s’ha de poder executar amb calma. Aquest és el cinquè any que treballem en aquest projecte. Ara és el moment de consolidar-lo, ser escola Magnet, per exemple, ens ha ajudat a reforçar la part científica. Sempre estem avançant i enriquint, i se’ns desperten nous reptes i inquietuds!
Quines seran les fites clau per al proper any?
La principal fita d’aquest curs és cuidar les persones. Tenir cura de la part emocional dels infants, del professorat i acompanyar les famílies. Vivim un moment de molt neguit i inquietud. Les famílies han patit i molts infants han desenvolupat conductes i actituds que tenen a veure amb aquest ambient de tensió i pèrdua de calma. Com a directora, el meu propòsit és cuidar el claustre perquè se senti a gust per poder treballar amb els infants; i com a equip, tenir cura dels infants i les famílies. Aquest curs és clau fer un bon acompanyament emocional que ens permeti aprendre. I el primer aprenentatge són les emocions. De fet, el gener farem una formació per a això: “L’art de tractar-se bé”.
Quins reptes planteja el teu àmbit?
Hem de donar a conèixer més el projecte de l’escola. A curt termini tenim les portes obertes i acabar la millora de la pàgina web de l’escola. Però en línies generals, hem d’apropar-nos més a les famílies. La pandèmia ens ha fet perdre oportunitats i cal pensar com seguim compartint tot allò que hem posat en marxa. Per exemple, com que les famílies encara no poden entrar al centre, aquest curs ens hem compromès a treure l’escola a l’exterior. Traurem les xarxes d’aules al pati per tal que les famílies puguin gaudir-ne en viu i en directe a través dels seus fills i filles.
Què t’aporta o quin significat té per a tu treballar en equip?
Treballar en equip és bàsic, necessari i imprescindible. Em considero molt afortunada: les persones de l’equip directiu són fantàstiques i el claustre és increïble. Hi ha molt vincle i compartim una mateixa mirada. Amb particularitats i maneres de fer diverses, però compartint un objectiu comú: que els alumnes estiguin cuidats i que puguin fer tots els aprenentatges. A nivell de ciutat participem a “Xarxes per al canvi”. Compartir espais amb altres esco-les i instituts ens obre a experiències que ens enriqueixen, ens resolen dubtes o ens treuen pors. I sobretot ens adonem que tots anem endavant amb una sensació de companyonia. Com a centre no estem sols.
Què és el que més et motiva de la teva feina?
El que més em motiva cada matí és obrir la porta i saludar un a un tots els infants que entren a l’escola. Veure’ls somriure, que entren contents, aprenen, s’ho passen bé, són feliços… Em motiva veure que el que faig té sentit! I veure que tot l’equip estem posant una llavor i ajudant perquè aquests infants siguin millors persones i que tot el que fem pugui impactar positivament en les seves vides. La meva feina és de les coses que més m’agraden de la vida!
Què li demanes al 2022?
Li demanaria saviesa per prendre les decisions correctes a cada moment. I prendre-les des de la calma, ben pensades. A vegades el llegir ens fa perdre l’escriure: no podem prendre les decisions sempre des de la immediatesa i amb pressa o urgències. Fins i tot, demano saviesa per prendre decisions que potser no siguin les més populars i, sobretot, sabent transmetre calma i enteniment.