L’Òscar Puigardeu és el coordinador del CRETDIC de Barcelona (Centre de Recursos Específics per al Trastorn del Desenvolupament i la Conducta) i explica en què treballa, quina tasca fa i quins reptes té per a aquest curs 2021-2022 en el qual els efectes de la pandèmia són el punt central.
És una de les cinc entrevistes que s’han publicat en el butlletí Edubnc/En_equip número 12 del Consorci d’Educació de Barcelona per apropar al dia a dia de la diversitat dels professionals que hi treballen.
En què estàs treballant?
Soc coordinador del CRETDIC, un servei educatiu específic que vetlla per la inclusió i la millora de l’atenció educativa de l’alumnat amb trastorn mental. De la mateixa manera que ho seria el CREDA per a l’alumnat amb discapacitat auditiva o el CREDV per a l’alumnat amb discapacitat visual. La nostra tasca és col·laborar amb els EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) i amb els centres ordinaris per ajustar la resposta educativa a les necessitats de l’alumnat amb trastorn mental sever. I sempre ho fem a través d’un treball col·laboratiu amb els mateixos centres i amb els EAP.
La feina que ens ocupa ara mateix i de forma habitual és l’acompanyament als centres. I ho fem, d’una banda, amb formació a docents en temes relacionats amb la salut mental i la promoció de la salut mental; i d’altra banda, assessorant els centres per fer aquests ajusts de la resposta educativa per a un alumne o un grup en concret. El 80% del temps el passem anant als centres que ens demanen suport. Som molt itinerants!
Quines seran les fites clau per al proper any?
L’atenció als efectes de la pandèmia serà el punt central. Han augmentat les necessitats de salut mental i hem d’ajudar el sistema a donar-hi resposta: professionals, centres, docents, famílies… Hi ha patiment i cansament pel sobreesforç sostingut, però la gran dada positiva és que no sols hi ha preocupació, també hi ha la implicació de tothom i el desig de millora constant.
Hem d’atendre un curs diferent. De les ganes de retrobar-se, la il·lusió per retornar a les aules i veure que les coses més o menys funcionaven, hem passat a unes setmanes difícils. I veiem, sobretot, com afloren els impactes en l’alumnat més vul-nerable. Els confinaments, el tancament de serveis o la pressió a les xarxes de suport fan que ara vegem més infants amb dificultats de llenguatge, relació o adaptació, fins a l’increment de conductes autolítiques…
També serà important seguir treballant en la coordinació amb la xarxes de salut i de serveis socials per funcionar com una sola xarxa. I per acabar, donar suport als EAP, que estan fent una tasca important de formació als orientadors de secundària amb relació a temes de salut mental.
Quins reptes planteja el teu àmbit?
El repte és seguir veient cada alumne des de la subjectivitat i les característiques individuals. Sigui quin sigui l’escenari de futur, amb pandèmia o sense, el nostre repte és seguir sabent ajustar la resposta educativa particular: a cada alumne i en cada context. No podem tractar l’alumnat amb trastorn mental amb prêt-à-porter. Hem de fer vestits a mida perquè no hi ha respostes universals. En funció de cada infant o jove, del trastorn, el centre i l’equip docent o la família… quin ajust fem perquè participi en el centre educatiu i aprengui?
Què t’aporta o quin significat té per a tu treballar en equip?
El treball en equip és imprescindible: amb els centres educatius els quals assessorem, amb els EAP i entre els membres del nostre equip. L’equip és també l’espai de casa, l’espai d’acollida. On es contenen les angoixes, el malestar, la incertesa o els dubtes professionals…
Però, en realitat, no només treballem amb l’equip present. També ho fem amb els equips dels quals hem format part al llarg de les nostres trajectòries. El treball en equip ens equipa com a professionals. De cada un dels equips amb els quals he estat, m’enduc moltíssim coneixement i moltíssim saber fer. On vaig fer pràctiques, els centres educatius i els EAP on he estat… tots són equips que porto a la meva motxilla i són el meu equipament quan vaig a treballar. La formació ens habilita i l’equip ens equipa.
Què és el que més et motiva de la teva feina?
Soc un privilegiat. Tinc la sort de fer una feina que m’entusiasma i de la qual gaudeixo cada dia. I puc dir, amb tota sinceritat, que tinc un equip de luxe! Un dels moments que més em motiven és quan, després d’un procés de treball amb un centre, pots dir “em sembla que ja no em necessiteu, crec que teniu suficients elements per seguir treballant amb l’alumne”, i et responen “sí, sí, és així”. Aquest moment, quan finalitzes un acompanyament i veus que el centre s’adona que les eines que hem fet conjuntament són eines que li seran útils per a més infants en un futur, és un element extra d’energia i motivació.
Què li demanes al 2022?
Demanar coses al 2022 és poc realista. El que sí que podem demanar-nos a nosaltres mateixos és ser capaços de donar resposta al que ens vingui, que siguem capaços d’afrontar els reptes que ens porti el 2022.