La raó d’aquest article és clarificar les informacions que han aparegut els darrers dies en alguns mitjans de comunicació a través d’un glossari que recull els criteris i els procediments que es segueixen a l’hora de lluitar contra la segregació escolar.
Per què és important una escola diversa?
El punt de partida de la lluita contra la segregació i el que sosté totes les decisions que es prenen és el següent: un bon itinerari acadèmic, una escolarització reeixida, un bon vincle amb l’aprenentatge que es mantingui més enllà de l’etapa obligatòria i eviti l’abandonament prematur, no només depèn de les capacitats intel·lectuals i la disposició de l’estudiant, sinó que depèn, i molt, de dues variables que li venen donades: la motxilla que porta de casa (estudis dels progenitors, llengua que es parla o nivell de renda) i els companys i companyes amb qui compartirà grup classe. Tal com diu el sociòleg britànic Stephan Ball, “l’escola estaria buscant en un lloc equivocat si volgués trobar solucions només pedagògiques a problemes que són d’arrel social i cultural”.
Està demostrat que en aules més diverses, on la composició social de les famílies és més heterogènia, els resultats són millors, les oportunitats s’igualen i el sistema és més equitatiu. Per això, en sistemes educatius com el nostre, en què preval el dret a la lliure elecció d’escola i a més conviuen dues xarxes escolars, pública i concertada, les polítiques contra la segregació han de ser especialment vigilants per trencar les dinàmiques d’agrupació i guetització que es donarien de forma natural. Vetllar pel dret a l’educació exigeix aplicar mesures d’escolarització que topen amb interessos particulars a curt termini, però que, a la llarga, i des d’una mirada de sistema, aporten grans beneficis.
La distribució equilibrada segons la proporció de grups socials a cada zona afecta tothom: tant famílies vulnerables com famílies no vulnerables, que veuen restringides les opcions d’entrar allà on voldrien perquè hi ha places reservades per a famílies vulnerables. En la lluita contra la segregació, ha estat tan important l’esforç per retenir tot l’alumnat d’una zona a la mateixa zona —mitjançant mesures de qualitat per fer totes les escoles equivalents amb bons projectes i bons equipaments o mesures de control de ràtios en l’assignació de la matrícula viva que arriba al llarg del curs—, com la reserva de places que ha permès fer molt més diverses les aules d’escoles del mateix barri.
Tries escola o et toca escola?
Les famílies poden escollir centre educatiu on vulguin. En la seva sol·licitud de preinscripció trien una llista de centres (públics i concertats) ordenats per prioritat. En cas que hi ha
gi més demanda que places, al centre educatiu hi ha uns barems de puntuació per establir prioritats: tenir germans al centre, la proximitat i, en el cas del pas de primària a secundària, venir d’una escola adscrita a l’institut dona la màxima puntuació. Finalment, hi ha un sorteig perquè sigui l’atzar qui desempati en cas de puntuacions idèntiques. Si no entres al centre de primera opció, vas al segon de la teva llista, i si tampoc hi entres, al tercer, i així fins que s’esgoten les opcions. Només en aquest cas, el Consorci fa una assignació d’ofici i et dona plaça el centre més proper on hi hagi places.
Hi ha una “llista de famílies vulnerables”?
Des de l’any 2018, quan el síndic de greuges va impulsar el Pacte contra la segregació escolar per a la igualtat d’oportunitats, el Consorci d’Educació va emprendre un seguit de mesures que van quedar recollides al Pla de xoc. La primera era millorar la detecció de l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i cultural. Si no es té identificat el volum d’infants que necessiten una atenció especial, difícilment es poden dimensionar els recursos i les polítiques d’equitat. El conveni que es va signar en aquell moment amb l’Institut Municipal de Serveis Socials va garantir que totes les famílies beneficiàries d’algun tipus d’ajut i totes les que estaven sota un determinat llindar de renda, entre altres supòsits, quedaven registrades al sistema RALC (Registre d’Alumnes de Catalunya) com a NESE (necessitats de suport educatiu), i que això els permetria un seguit d’avantatges. Si en el curs d’inici del pla hi havia un 4,5% d’alumnes registrats en situació de vulnerabilitat, enguany aquest percentatge s’eleva al 17,8% (xifra molt propera a l’estimació d’infància en situació de pobresa amb què treballen les entitats del sector).
És important identificar les necessitats específiques per fer-les visibles en un sistema educatiu inclusiu que aposta per la diversitat a les aules. Per tant, tractar tothom igual i no diferenciar NESE A (per discapacitat o trastorns) i NESE B (per criteris socials) seria discriminatori perquè no es podria partir del reconeixement d’una situació desigual d’origen i no es podria compensar ni tractar amb la cura que es mereix.
Com funciona el Pla de xoc?
Per tal d’evitar una concentració, en una mateixa escola, d’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica per damunt dels percentatges que hi ha a la zona, el que es fa és una reserva de places per a aquest alumnat idèntica a totes les escoles de la zona. D’aquesta manera, l’escola que concentrava un nombre més gran de famílies en situació de vulnerabilitat del barri (identificats al RALC com a NESE B) a primer curs d’infantil ja no en podrà escolaritzar més: té la quota de vulnerables saturada. En canvi, les escoles properes, públiques i concertades, en què la taxa de vulnerabilitat està per sota de la mitjana de la zona, hauran de fer una reserva de places per a infants NESE B que no podran ocupar les famílies que s’escolaritzen per la via ordinària, per molt que aquella sigui l’escola amb millor fama de la zona. Són les regles del joc.
Totes les famílies fan la seva tria prioritzada i participen del mateix sistema de baremació, unes opten a places de reserva i les altres a places ordinàries. Cada categoria, reserva i ordinària, esgota les seves places, però no hi ha una categoria per damunt de l’altra.
Per tal de garantir que aquestes famílies vulnerables gaudeixin d’una escolarització en igualtat de condicions que la resta de companys, fins i tot en escoles on les famílies assumeixen costos d’escolarització extres, se’ls dota d’una “motxilla econòmica” per fer fàcil la integració en un context per damunt de les seves possibilitats econòmiques. El Consorci d’Educació de Barcelona garanteix la gratuïtat de l’escolarització sigui quin sigui el centre educatiu.
L’Informe d’oportunitats educatives a Barcelona, publicat recentment per l’Institut Metròpoli, mostra l’èxit rotund d’aquestes polítiques: des del 2018 s’ha reduït la segregació escolar en un 23% a I3, un 15,9% a primària i un 26,4% a 1r d’ESO.
Com s’informa les famílies dels seus drets?
Per tal d’informar les famílies de totes les mesures desplegades per acompanyar-les en el procés d’escolarització, s’han dut a termes sessions informatives i a oficines d’escolarització, s’han posat a la seva disposició tècnics d’integració social (TIS) i s’ha enviat informació a totes les famílies, es trobin o no en situació de vulnerabilitat.
Com s’escolta la veu de les famílies i es personalitza cada cas?
Finalment, per tancar l’argumentari, és rellevant escoltar el que van expressar famílies i alumnes quan, en el marc de l’avaluació[1] del Pla de xoc, feta per l’equip de Xavier Bonal de la UAB, se’ls va preguntar per la desconfiança respecte a la gratuïtat i per la por que la seva situació com a beneficiàries d’ajuts pogués generar prejudicis en altres famílies de l’escola si es feia públic. Malgrat algun recel inicial, segons les famílies entrevistades, aquests dubtes desapareixen o són mitigats amb força rapidesa un cop veuen el nivell d’integració dels seus fills i filles al centre. Dels grups de discussió amb alumnat d’ESO, també podem afirmar que els nens i les nenes que formen part del Pla de xoc viuen aquest procés amb naturalitat perquè se’ls acull i integra.
Això no obstant, com que darrere de l’estadística hi ha nois i noies i famílies amb noms i cognoms, el Consorci també mira d’atendre les reclamacions de casos particulars, com ara si la plaça assignada queda molt lluny de casa. Aquests casos sempre es revisen i, habitualment, responen al fet que la família havia triat, en primera opció, un centre semblant (en distància) al que se li ha acabat adjudicant. Tot i que en el moment de l’assignació d’ofici es tenen en compte les preferències de les famílies, si finalment la proposta queda descartada per part de la família, seguim buscant amb ella la plaça més adient.
Aquest curs, els nois i noies que van començar a primer d’ESO en el Pla de xoc faran el salt a la postobligatòria i podrem valorar amb dades si el que vaticinen les veus més pessimistes sobre el bullying o l’abandonament que haurà afectat aquest col·lectiu és compleix. Al Consorci d’Educació de Barcelona tenim indicis molt esperançadors i esperem poder-los fer públics ben aviat.
[1] Informe complet consultable a: https://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/01_documents_de_referencia/informes/20211001_Informe_Avaluacio_Pla_de_xoc_complet.pdf