Molts equipaments públics —escoles, biblioteques, centres cívics i culturals— han apostat per la construcció modular. Un dels punts més a favor d’aquest tipus de construcció és el respecte pel medi ambient. Els fabricants utilitzen materials sostenibles i en molts casos reciclats que presenten procediments de seguiment de l’eficiència i la qualitat molt estrictes segons els estàndards estatals i europeus.
S’aconsegueixen construccions ecològiques i energèticament eficients, tant en l’aspecte tèrmic, acústic i energètic, com en el mateix procés de construcció, que necessita un consum energètic baix. I tot això té com a resultat un impacte ambiental més reduït.
A Barcelona, més de 3.500 alumnes han començat el curs 2023-2024 en una desena d’escoles modulars, tant de manera provisional —fins que s’enllesteixin els edificis d’obra definitius— com de manera permanent —amb edificis de construcció modular.
Les escoles modulars —sovint mal anomenades barracons o barracots— han esdevingut una opció sostenible i adaptable que el Consorci d’Educació de Barcelona ha posat a prova i que defensa. Aquesta elecció es basa en la capacitat que tenen d’adaptar-se als canvis constants en les necessitats de la demanda educativa de la ciutat, en la versatilitat que presenten a l’hora de crear diferents espais i en el confort climàtic que ofereixen.
Són equipaments que permeten la climatització tant a l’hivern com a l’estiu per garantir el confort tèrmic dels alumnes, indispensable per poder fer un bon aprenentatge. A més, gaudeixen d’una gran lluminositat i d’espais diàfans que donen amplitud. El fet de ser espais modulars possibilita l’ampliació de l’escola per oferir més serveis, com ara espais polivalents, sales de descans, cuina o gimnàs.
Ho explica en el programa Escala humana de RTVE el director d’Equipaments Educatius del Consorci d’Educació de Barcelona, Antoni Garcia Salanova, que afirma: «Per a nosaltres, els sistemes modulars són sistemes constructius totals, integrals. Ens permeten fer jocs arquitectònics a l’interior amb parets corredisses que converteixen les estances en espais versàtils i amb moltes més variants».
El director d’Equipaments Educatius del Consorci també posa èmfasi en la sostenibilitat i la rapidesa del mateix procés de fabricació: «Els mòduls ens ofereixen la possibilitat de fer els treballs a la fàbrica sense necessitat de muntar grans bastides o grues, cosa que millora la seguretat, la qualitat i l’optimització del material utilitzat. També es redueixen les emissions de CO₂ i les molèsties als veïns. A més, per fer una nova escola, no cal una gran inversió inicial, sinó que es pot anar construint de manera progressiva en funció de les necessitats educatives de cada moment. L’objectiu és que l’arquitectura no sigui una barrera que limiti les possibilitats d’ús dels espais sinó que, ben al contrari, ajudi a impulsar el projecte pedagògic de l’escola».
Hi ha la idea equivocada que la decisió d’apostar per les construccions modulars es basa en criteris econòmics: «El pressupost és comparable al de les construccions tradicionals, però la versatilitat interior, la polivalència d’utilització, la rapidesa de muntatge i la capacitat de personalització són molt superiors i al mateix temps mantenen una alta qualitat i una vida útil excel·lents», afegeix Salanova.