“Potser el més complicat és poder trobar els professorat per a la impartició del cicle. Ens trobem que els procediments de reclutament estan pensats més aviat per a grans col·lectius del professorat propis de l’ensenyament obligatori i que són poc adaptables als perfils específics que es precisa en els cicles formatius.”
El tauler d’anuncis de l’Institut Narcís Monturiol anuncia el nou cicle formatiu de grau superior d’educació i control ambiental que s’hi impartirà a partir d’aquest curs.
L’institut aspira a esdevenir un centre de referència a la ciutat de Barcelona pel que fa a la formació professional inicial i la formació de professionals a través de la formació per a l’ocupació al sector químic i als sectors relacionats.
Parlem amb Carles Saura, director del centre, per aprofundir en el tema.
Raquel Zamora: El proper curs, l’Institut Narcís Monturiol impartirà un nou títol, el de tècnic superior d’educació i control ambiental. Ho teniu tot a punt?
Disposem del professorat i les instal·lacions bàsiques per poder començar el curs. Per sort, ja tenim una part de l’equipament necessari per fer aquest cicle, ja que coincideix amb una part dels equips dels cicles formatius de la família química que s’imparteixen també al nostre centre.
Anirem adquirint nous instruments, aparells i altres recursos a mesura que ens facin falta. Hem de pensar que es tracta d’un cicle formatiu de dos cursos de durada i que el comencem a impartir aquest curs.
Un altre aspecte no tan ben resolt fa referència al currículum, ja que encara no disposem de la seva adaptació a Catalunya. Els cicles formatius es dissenyen a través d’uns equips d’àmbit estatal que, sobre la base del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, proposen els títols amb un currículum bàsic que és aprovat per decret pel Govern de l’Estat. Després, les comunitats autònomes adapten el títol i el seu currículum al seu context socioeconòmic. En el cas del cicle d’educació i control ambiental, podríem dir que no s’han acabat els deures, de manera que el professorat haurà d’iniciar la docència sense tenir la documentació necessària.
RZ: Quines són les competències que els alumnes adquiriran amb aquest títol?
Al decret d’aquest títol es descriu la competència general principal del tècnic en educació i control ambiental i es destaquen dos tipus bàsics de realitzacions professionals. La primera seria la de dissenyar, executar i avaluar programes d’educació i sensibilització ambientals. La segona es vincula a les pràctiques que permeten gestionar ambientalment una empresa, una institució o una organització considerant la normativa ambiental. D’altra banda, el títol permet obtenir una qualificació completa i una altra de parcial del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals: interpretació i educació ambiental, i control i protecció del medi natural.
RZ: I quines sortides professionals ofereix? Ofereix més sortides aquesta especialitat que altres que impartiu?
Considerant l’entorn professional i les ocupacions i els llocs de treball, aquest tècnic exerciria la seva activitat a qualsevol organització pública o privada dirigida al control del medi ambient i dels seus recursos, al desenvolupament de programes d’educació ambiental, a activitats de monitoratge en el medi i a la gestió ambiental en el medi.
Pel que fa a les ocupacions i els llocs de treball, es poden resumir en les ocupacions d’educador, monitor, informador, guia d’educació ambiental en entorns naturals i responsable del disseny i l’execució de campanyes ambientals en general. També cal considerar moltes de les ocupacions relacionades amb la gestió i el control ambiental i de serveis de medi ambient d’entitats públiques i privades.
Quant a la capacitat del títol pel que fa a sortides professionals respecte de les de química, diria que es tracta de camps diferents poc comparables. Els títols de la família química que impartim pretenen preparar per ocupar llocs de treball en empreses de tipus industrial dels sectors químic, farmacèutic i biotecnològic, en laboratoris d’anàlisi i en empreses que volen controlar aspectes ambientals com ara emissions atmosfèriques, residus o depuració d’aigües, posem per cas.
Les reflexions fetes amb relació a l’evolució del sector ambiental amb el qual podem relacionar aquest tècnic preveuen una sèrie de tendències que podem resumir en els aspectes següents:
— Un augment de l’activitat de la gestió d’espais naturals i de les seves funcions lúdiques, i un augment de centres o equipaments d’educació ambiental vinculats a aquests espais.
— L’aplicació de noves tecnologies en el control ambiental, sobretot en el camp de la cartografia (sistemes d’informació geogràfica i sistema de posicionament global).
— Un augment del nombre d’empreses que implantaran sistemes de gestió mediambiental segons normes reconegudes internacionalment (ISO 14001 i EMAS).
— L’aplicació de tècniques de descontaminació i la realització d’avaluacions d’impacte ambiental més exigents.
— L’augment de les activitats d’auditoria, inspecció i control ambientals.
— L’aplicació d’Agendes 21 Locals als centres educatius i la necessitat d’aportar activitats educatives i de certificació de la seva gestió ambiental.
RZ: Per poder impartir aquest títol heu hagut de complir alguns requeriments del Departament d’Ensenyament establerts pel Reial decret 384/2011, de 18 de març. Quin d’aquests requeriments del títol ha estat més difícil d’acomplir?
Potser el més complicat és trobar el professorat per impartir el cicle. Trobem que els procediments de reclutament estan pensats més aviat per a grans col·lectius de professorat propis de l’ensenyament obligatori, poc adaptables als perfils específics que requereixen els cicles formatius. A més de l’especialitat, convé disposar de professorat expert en el camp professional considerat. El marge de maniobra de les direccions dels centres per obtenir el professorat més ben adaptat a les característiques del cicle és molt limitat, gairebé nul.
RZ: Quan es va decidir apostar per l’especialització del centre en la formació professional reglada de la família química?
A partir de l’any 1993, l’Ajuntament de Barcelona va fer una forta inversió per tal d’adequar les instal·lacions del centre als ensenyaments dels cicles formatius de la família química, inversions que s’han anat mantenint al llarg d’aquests darrers disset anys amb la construcció de nous laboratoris i amb l’adquisició i la renovació d’equipament i instrumental. L’any 1994, l’Institut Narcís Monturiol va començar la seva activitat amb l’oferta de mòduls professionals de la família química, que el curs següent es van redefinir amb els cicles formatius derivats de la Llei orgànica general del sistema educatiu del 1990.
Des de aleshores, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, ha afavorit la consolidació d’un equip docent especialitzat en els ensenyaments dels cicles formatius d’aquesta família a través de l’adquisició, per part del professorat, de les especialitats i les habilitacions corresponents, i de la pròpia iniciativa dels professors i les professores per formar-se de manera continuada.
RZ: Per què es va optar per aquesta especialitat?
El marc estratègic del centre defensa que l’Institut Narcís Monturiol aspira a esdevenir un centre de referència a la ciutat de Barcelona pel que fa a la formació professional inicial i a la formació de professionals a través de la formació per a l’ocupació en el sector químic i en els sectors relacionats, en el marc del model integrat de formació professional. Per això els seus membres consideren que l’organització ha d’anar progressant fins a la consecució d’uns nivells d’excel·lència satisfactoris dels processos educatius, dels serveis i de la gestió.
El nou cicle d’educació i control ambiental està vinculat en part als ensenyaments dels cicles de la família química, sobretot pel que fa als aspectes de seguretat i control ambiental, de manera que vam pensar que l’experiència adquirida podria ajudar a tirar endavant aquest cicle.
RZ: El centre sempre ha apostat per ampliar l’oferta formativa. Seguireu la mateixa línia a partir del 2014, quan acaba l’actual Pla estratègic?
Aquesta és la nostra intenció, encara que hem d’anar valorant contínuament si la nova formació cobrirà necessitats reals de l’entorn productiu i si disposem dels espais i els mitjans necessaris per abordar-les amb qualitat.
RZ: El centre aposta clarament per la formació en centres de treball. Com obteniu els contactes de les empreses?
Bé, moltes vegades són les mateixes empreses les que manifesten el seu interès per col·laborar en la formació, i altres, el centre fa un treball de prospecció i de visites a les empreses quan és necessari. Comptem amb la col·laboració de més d’un centenar d’empreses del sector químic.
Amb el nou cicle d’educació i control ambiental haurem d’iniciar contactes amb empreses i institucions per donar a conèixer les característiques del cicle i per poder estudiar conjuntament l’adequació de la formació a les característiques de l’empresa i el que poden aportar a la formació dels alumnes.
RZ: Últimament llegim als mitjans de comunicació la voluntat del Govern de seguir el model alemany de formació professional? Què n’opines?
En principi, és un model contrastat i que funciona. Fa poc, un grup de directors de formació professional de centres de Barcelona hem tingut l’oportunitat de visitar empreses que fan la formació dual a Alemanya. Hem parlat amb alumnes, amb els responsables dels instituts que fan el seguiment de la formació i amb les organitzacions governamentals alemanyes que regulen el sistema. Aquest curs s’inicia una experiència a Catalunya que implicarà més de 500 alumnes que veurem si fructifica i a la llarga es consolida.
RZ: Un dels mòduls de caràcter transversals per als diferents cicles formatius és el mòdul professional «Empresa i iniciativa emprenedora». Què aprenen els alumnes en aquesta assignatura?
Amb aquest mòdul es pretén que l’alumne disposi de prou eines per tirar endavant una iniciativa de negoci vinculada al cicle, com ara coneixements relacionats amb els procediments per a la creació d’empreses, la seva gestió administrativa i financera, les obligacions legals, els requeriments dels llocs de treball, etc. En aquests moments són necessàries iniciatives de caràcter innovador que cobreixin segments no prou desenvolupats
RZ: N’estàs satisfet? Creus que el cicle tindrà demanda?
Ja et puc dir ara que hem cobert totes les places disponibles, cosa que sembla demostrar que ha despertat força interès.