En reiterades ocasions he insistit en una idea bàsica: la necessitat d’introduir la tecnologia en la pràctica diària del treball amb alumnes. L’argument de més pes que tinc per reafirmar-nos en aquest concepte és que els mestres no podem negar l’evidència que l’entrada de les TIC a les aules és no solament imparable, sinó imprescindible.
D’excuses, sempre en podem trobar moltes, però al meu entendre quedar-ne al marge és, clarament, nedar contra corrent. Per exemplificar aquesta idea, podem parlar de l’Escola Eulàlia Bota del barri de Sant Andreu, un centre de primària de dues línies que té uns 500 alumnes. I, sobretot, l’he escollit com a exemple per la decisió que al seu dia va prendre el centre i que els ha portat a la situació actual.
Fa uns tres anys, l’equip directiu i la comissió TAC del centre, formada per membres del mateix equip rector i uns quants mestres, van decidir que seria positiu augmentar el parc informàtic de l’escola. I, després de molt buscar i investigar, van arribar a la conclusió que el que millor s’adaptava a la seva manera de treballar per projectes des de sempre eren les tauletes. Així, ara fa tres cursos van iniciar aquest camí i en van adquirir unes 20, aproximadament. En van fer diverses provatures i van tenir alguns problemes importants, però la cosa no va haver d’anar tan malament, ja que aquest curs han doblat el nombre de dispositius.
El Jesús, el director de l’escola, contagia el seu entusiasme quan mostra la feina que es fa amb aquests dispositius. El que més crida l’atenció és que TOTS els mestres fan ús de les tauletes en un moment o altre de la setmana, i fins i tot s’ha aconseguit que els qui al principi hi estaven en contra també se sumin al carro de la innovació. Només cal que sentin els alumnes insinuant-los que una determinada activitat es pot fer millor amb la tauleta.
I quina opinió en té el professorat del centre? Doncs, en paraules del seu director, és molt important la implantació de les tauletes per l’efecte motivador en el treball. Els alumnes ràpidament s’han acostumat a utilitzar-les, i en moltes ocasions s’han convertit en reporters gràfics del procés d’aprenentatge: graven les classes en vídeo, fan fotos, ho poden veure després i saber on han fallat, i aprenen unes habilitats que de segur que els seran molt útils en un futur immediat.
L’aplicació de la tecnologia els dóna un punt de motivació que ho fa gairebé tot una mica més fàcil. Fins i tot s’ha fet responsables els alumnes de determinades accions senzilles de manteniment dels dispositius: carregar les bateries, repartir-los i recollir-los, etc. I la dada més reveladora és que, en tres cursos escolars, i sense disposar de protectors de pantalla, fins ara no hi ha hagut cap trencament ni desperfecte en cap tauleta, senyal que les valoren com un element important i en tenen molta cura.
Els veiem usant-les a l’aula, al pati mentre fan investigacions, a l’hort escolar, en excursions per documentar-les, a la biblioteca quan prenen apunts, a les classes d’infantil en treballs amb apps curriculars o amb programes de caràcter general, etc. La seva presència s’ha estès a moltes situacions educatives diferents, i és que el treball per projectes, que ja per ell mateix és innovador, es fa molt més complet i significatiu amb l’ús de les tauletes.
També cal destacar algunes dificultats en el tema, com ara la connectivitat, tot i que des de l’Administració educativa s’ha fet un gran esforç per millorar l’accés a Internet, i l’arribada de la fibra òptica a la major part dels centres obre un raig d’esperança a la millora en aquest sentit.
La situació actual d’aquesta escola, i de moltes altres que han emprès camins similars, és que prefereixen treballar compartint dispositius entre els alumnes, amb una tauleta per a cada dos alumnes. Així es fomenta l’esperit col·laboratiu i el treball en grup, es minimitzen els problemes derivats de la saturació causada per les màquines alhora que es redueixen les dificultats en la connectivitat, i augmenta el grau de responsabilitat dels alumnes. En moments puntuals també es treballa amb altres tipus d’agrupacions, en funció de la tipologia d’activitat.
En general, les tauletes s’utilitzen per fer treballs de diferents tipus, relacionats amb el vídeo i l’àudio: elaborar reportatges, escriure textos, resumir, treure partit de la possibilitat de navegar per Internet amb el dispositiu, etc. També s’han aventurat en l’enorme i incommensurable camp de les apps educatives, des de les pròpiament curriculars (càlcul mental, ortografia, anglès, etc.) fins a les de caràcter general (edició de vídeo o fotografia, narracions digitals, etc.).
Aquesta experiència ens ha portat a fer un seguit de reflexions:
● La bateria de les tauletes les fa molt autònomes i no depenen de grans instal•lacions elèctriques.
● És important disposar d’un carretó per carregar-les i transportar-les per l’escola.
● La gran portabilitat de les tauletes, gràcies al seu poc pes i al fet de disposar d’un GPS, els dóna un avantatge únic respecte dels ordinadors per fer treballs de camp.
● És important preveure l’adquisició de protectors de pantalla per evitar danys per caigudes.
● Hi ha sistemes per obtenir la còpia mestra de l’original d’un enregistrament per convertir totes les tauletes en un únic format que minimitzi la feina del coordinador TIC del centre.
● Tot i que l’idioma de la major part de les apps existents és l’anglès, en trobem moltes en castellà i català, i el fet que siguin en anglès ha de suposar un estímul més d’aprenentatge.
I, com a conclusió, el Jesús, el director, ens diu que, fins i tot sense connexió a Internet, no es penedeix, ni ell ni el claustre de la seva escola, d’haver emprès el camí de la incorporació de les tauletes. Afegeix que ara seria impensable prescindir-ne, ja que els avantatges que aporten aquests dispositius són clarament superiors als problemes, tots superables si es té en compte que els nostres alumnes són la prioritat i que els fem un enorme favor amb aquesta via innovadora.