Durant el curs passat, un grup d’alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Montjuïc van poder dur a terme el projecte El món de la creativitat —basat en tres grans eixos: el teatre, la caracterització i el vestuari—, que va culminar amb la representació de l’obra Priscilla, reina del desert en dos escenaris diferents, el Casal Francesc Macià de Centelles i l’Institut Montjuïc. El projecte s’ha pogut fer realitat també gràcies a la col·laboració dels professionals de l’Escola d’Estètica i Perruqueria Colomer i del grup IMPULSEM, que, dins del taller «Vestits a mida», ens van confeccionar el vestuari de l’obra, i també al suport incondicional del Consorci de Barcelona.
«Priscilla??!!» Això va ser el primer que vam pensar les tres persones encarregades de tirar endavant aquest taller. Amb la temàtica de l’obra, teníem davant nostre un repte important: la transsexualitat, l’homosexualitat i el transvestisme. No era fàcil dir als nostres alumnes que havien de representar aquests papers davant la resta de companys. Però hi va haver un moment màgic després de projectar la pel·lícula, i ells mateixos es van anar identificant amb els diferents protagonistes; els havien entès i els volien interpretar. Però molts dels nostres alumnes no havien pujat mai a un escenari, ni tenien tampoc cap intenció de fer-ho. Aleshores la nostra directora, Isabel Roma, després de fer-nos una gran adaptació del guió de la pel·lícula, gràcies a la seva experiència va aconseguir de manera senzilla i natural que aquests alumnes que a l’inici es negaven a pujar a l’escenari superessin tots els obstacles i interpretessin els seus papers a la perfecció. La creativitat i la veu tranquil·litzadora de la nostra directora artística, Montse Ricart, va acabar de donar els tocs necessaris perquè els nostres alumnes poguessin fer d’aquest projecte un projecte d’èxit.
El nostre grup de teatre està format per nois i noies que presenten certes dificultats, en un ambient més o menys empobridor. Però ells mateixos, i gràcies a les diferents estratègies que ofereix un curs de teatre, han sabut transformar aquestes mancances en virtuts i han crescut com a persones. El teatre s’ha convertit en un gran refugi on queden enrere tots els problemes, on són protagonistes. Hem fet pinya, s’han establert grans vincles entre els professors i els alumnes. El teatre s’ha convertit en un espai on podem parlar de les nostres pors, dels nostres dubtes i de les nostres il·lusions. Un espai on ens escoltem, ens ajudem i ens donem suport.
Ara només puc donar les gràcies a totes les persones que han participat en aquest projecte, però sobretot vull donar les gràcies als meus alumnes per aquesta gran lliçó de vida.