Un perla

L’Ivan era un perla. Només venia a l’Institut a trobar-se amb els amics i a fer el gamberro. Ell mateix ho deia. “Profe, sabes lo que pasa? Pues que soy un pel·la”.

El nen dels veïns

El nen dels veïns, que ja és un noiet de 14 anys, estava força inquiet un temps enrere. Ni una paraula quan entrava a l’ascensor, corredisses pel vestíbul i algun crit a la seva germana.

Sol·licitud urgent

A qui correspongui. Jo, Manuel Fernández, aprofitant l’inici de curs, amb el degut respecte i consideració…

Desolació

El tren als matins és el meu observatori predilecte. És un dels llocs on exercito la meva tendència natural a mirar i no fer res. De les mirades del tren surt, de vegades, algun text dels que apareixen en aquesta secció del bloc.

El gol

Un jugador fa pressió a la sortida del central de l’altre equip, de manera que ha de passar la pilota cap al lateral dret.

Paraules adequades

Mireu-la. Sí, sí, és aquella nena moreneta, amb els cabells curts, de la segona fila, al costat de la paret.

Nois que parlen

No gaire lluny de casa hi ha una placeta amb dos bancs, una font, uns quants arbrets i la inevitable invasió de coloms.

Elogi del silenci

Cap de setmana llarg amb mal temps. Ens quedem a casa i aprofito per revisar papers i revistes antigues i fer espai en les prestatgeries plenes a vessar. Retallo alguna cosa que no vull llençar i la guardo en les carpetes blaves. De tant en tant, he de revisar les carpetes blaves (plenes a vessar)