TAULA RODONA: Els decrets sobre l’autonomia de centres, la direcció i l’avaluació, a debat

Per tal d’aproximar-nos a les expectatives, preocupacions i reptes que es plantegen els equips directius dels centres arran del desplegament de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), el consell de redacció de Fer Escola a Barcelona va creure oportú convocar una taula rodona amb persones que ocupen o han ocupat el càrrec de directors d’escoles

Liderar per educar

Bona part d’aquest número de Fer Escola a Barcelona està dedicat a la jornada «Competències per al lideratge educatiu», celebrada el passat dia 12 d’abril i de la qual podeu trobar més informació en altres seccions del bloc. Per contribuir a l’aportació d’elements de reflexió per a la jornada, el Consorci d’Educació de Barcelona, amb

XEMA VIDAL: “Dit d’una manera molt senzilla, l’art és una manera d’entendre el món i per tant ha de ser solidari“

L’any 1964 va estudiar dibuix i modelat a l‘Escola Llotja. Quatre anys més tard finalitzava els seus estudis de peritatge químic. Cursos de sociologia, de semiòtica i creativitat… L’any 1973 va entrar a L’Escola Massana com a professor de matemàtiques, de disseny industrial i d’interiors. Trenta-set anys més tard segueix exercint com a docent a

Marian Chavarria: “Els directors i directores dels centres han de ser líders i s’ho han de creure”.

Personalment no la coneixia, però havia sentit parlar d’ella: de la seva capacitat d’innovació, de lideratge, de com , en molts aspectes, havia estat precursora d’una forma d’entendre la direcció  pel que fa a la consecució d’objectius com el treball sistemàtic per aconseguir la millora constant, la dinamització del centre… Tenia curiositat de saber com

Joaquim Vaïllo: “La qualitat humana dels professionals que integren el sistema educatiu és realment extraordinària”

Nascut a Riudoms, ha viscut, però, tota la seva vida a Sabadell, on va estudiar a Can Culapi, “tinc un bon record de l’escola, malgrat que estàvem en ple franquisme, Can Culapi era com una mena d’illa de frescor, de catalanitat…” Joaquim Vaïllo és un home afable, una d’aquelles persones que transmet humanitat pels quatre