Aquest estiu farà cent anys que va néixer, a Puigverd d’Agramunt, Dolors Piera. Una dona que ja els primers anys de la seva joventut va ser una magnífica professional, va experimentar els mètodes didàctics més nous a l’escola i va sostenir amb fermesa unes idees socials i polítiques que va portar a la pràctica en moments difícils per Catalunya.
Dolors va tenir unes mestres i uns mestres que van marcar la seva trajectòria. La primera i més influent va ser Pepita Uriz, “la dona que sabia més pedagogia de Catalunya”, segons les seves paraules. La professora de Biologia Pedagògica a la Normal de Lleida va influenciar la jove Dolors tant en la manera de veure la feina de mestra com en les seves idees sobre el món: mai més va oblidar el que li havia ensenyat. Pepita Uriz era una dona científicament avançada que a la classe emprava uns mètodes que cap dels altres membres del ranci professorat de la Normal –amb algunes dignes excepcions- van posar mai en pràctica. Uriz, doncs, va acompanyar sempre la jove mestra en el seu itinerari vital.
Però Dolors Piera no estava sola en el seu afany renovador: en l’entorn de les tertúlies del Café Exprés a Lleida –on es reuniren Dolors i el seu pare, també mestre d’origen catalanista i republicà- va anar sorgint, de manera informal, un dels grups de mestres més interessants de l’època. Era el grup Batec.
Els mestres i les mestres de Batec anaven cada diumenge a un poble o altre i intercanviaven idees sobre l’escola: com ensenyar, com resoldre un problema… Així, a poc a poc, es va anar formant un grup coherent de prop de trenta mestres, fundat per unes persones tan excepcionals com Patricio Redondo, José de Tápia, Salvador Ambrós i Fermín Palau. Això era l’any 1926. Lluitaven, a més, contra una dictadura que no els permetia aplicar la seva manera d’ensenyar i que, a la vegada, havia exiliat a un bon grup de companys que volien implementar una escola laica i catalana.
L’aplicació de les idees de Celestí Freinet, el jove mestre francès, va unir aquells mestres en un objectiu comú: allunyar de l’escola les tasques pesants que no permetien als infants comprendre la realitat de la vida. Les tècniques de Freinet eren molt adequades per al món en el qual Batec va treballar. Hermini Almendros, l’Inspector, va ser el gran impulsor de les primeres cooperatives al nostre país. Dolors Piera hi va estar implicada des del primer moment.
Dolors Piera va ser mestra a diversos pobles de la comarca (Bell-lloch, Mollerussa) i, uns anys abans de la guerra, va treballar a la Graduada de Vilafranca del Penedès, on va deixar un record inesborrable.
La seva militància política i feminista (va ser responsable de la Comissió de dones del PSUC i secretària de la Unió de dones de Catalunya) la va portar, els anys de la guerra civil, a ser la primera dona Regidora de l’Ajuntament de Barcelona. La seva tasca al costat de Víctor Colomer, Regidor de Cultura i ensenyament, es va centrar en l’ajuda als infants. En primer lloc buscà acolliment pels infants arribats d’altres regions espanyoles, primer de Madrid i després d’Astúries i el País Basc; va impulsar la creació de les cantines escolars, –algunes de les quals van esdevenir menjadors populars durant un temps- que a mesura que la guerra avançava eren una necessitat imprescindible per a la supervivència d’uns infants molt debilitats per la manca d’aliments. La seva dedicació va ser total, i la seva esperança de resoldre el problema de l’alimentació de nens i nenes no va defallir mai, malgrat l’evidència desastrosa dels darrers mesos de la guerra. Molta d’aquesta feina es va fer en col·laboració amb diverses entitats, algunes d’elles estrangeres, com els Quàquers o l’Ajut Infantil a Reraguarda.
Dolors Piera, igual que un gran nombre dels seus companys i companyes de Batec, va haver de marxar a l’exili, des d’on va assabentar-se de la seva expulsió del cos de magisteri. A França, primer va seguir treballant pels infants espanyols i catalans, i més endavant, a Xile, va gaudir d’una llarga vida treballant en el món de l’educació.
Aquest any 2010, a Catalunya recordarem aquesta gran mestra i política, lliurada amb passió a la seva feina envers els infants i les dones.
Mariona Ribalta Taltavull