La creació dels menjadors infantils va ser una de les principals realitzacions de Dolors Piera durant la seva època com a Regidora a l’Ajuntament de Barcelona

Dolors Piera, una mestra centenària

Aquest estiu farà cent anys que va néixer, a Puigverd d’Agramunt, Dolors Piera. Una dona que ja els primers anys de la seva joventut va ser una magnífica professional, va experimentar els mètodes didàctics més nous a l’escola i va sostenir amb fermesa unes idees socials i polítiques que va portar a la pràctica en moments difícils per Catalunya.

La creació dels menjadors infantils va ser una de les principals realitzacions de Dolors Piera durant la seva època com a Regidora a l’Ajuntament de Barcelona
La creació dels menjadors infantils va ser una de les principals realitzacions de Dolors Piera durant la seva època com a Regidora a l’Ajuntament de Barcelona

Dolors va tenir unes mestres i uns mestres que van marcar la seva trajectòria. La primera i més influent va ser Pepita Uriz, “la dona que sabia més pedagogia de Catalunya”, segons les seves paraules. La professora de Biologia Pedagògica a la Normal de Lleida va influenciar la jove Dolors tant en la manera de veure la feina de mestra com en les seves idees sobre el món: mai més va oblidar el que li havia ensenyat. Pepita Uriz era una dona científicament avançada que a la classe emprava uns mètodes que cap dels altres membres del ranci professorat de la Normal –amb algunes dignes excepcions- van posar mai en pràctica. Uriz, doncs, va acompanyar sempre la jove mestra en el seu itinerari vital.

Però Dolors Piera no estava sola en el seu afany renovador: en l’entorn de les tertúlies del Café Exprés a Lleida –on es reuniren Dolors i el seu pare, també mestre d’origen catalanista i republicà- va anar sorgint, de manera informal, un dels grups de mestres més interessants de l’època. Era el grup Batec.

Els mestres i les mestres de Batec anaven cada diumenge a un poble o altre i intercanviaven idees sobre l’escola: com ensenyar, com resoldre un problema… Així, a poc a poc, es va anar formant un grup coherent de prop de trenta mestres, fundat per unes persones tan excepcionals com Patricio Redondo, José de Tápia, Salvador Ambrós i Fermín Palau. Això era l’any 1926. Lluitaven, a més, contra  una dictadura que no els permetia aplicar la seva manera d’ensenyar i que, a la vegada, havia exiliat a un bon grup de companys que volien implementar una escola laica i catalana.

L’aplicació de les idees de Celestí Freinet, el jove mestre francès, va unir aquells mestres en un objectiu comú: allunyar de l’escola les tasques pesants que no permetien als infants comprendre la realitat de la vida. Les tècniques de Freinet eren molt adequades per al món en el qual Batec va treballar. Hermini Almendros, l’Inspector, va ser el gran impulsor de les primeres cooperatives al nostre país. Dolors Piera hi va estar implicada des del primer moment.

La solidaritat entre escoles: un principi fonamental per a Celestin Freinet,  que va ajudar molt als mestres i als nens i les nenes de Barcelona
La solidaritat entre escoles: un principi fonamental per a Celestin Freinet, que va ajudar molt als mestres i als nens i les nenes de Barcelona

Dolors Piera va ser mestra a diversos pobles de la comarca (Bell-lloch, Mollerussa) i, uns anys abans de la guerra, va treballar a la Graduada de Vilafranca del Penedès, on va deixar un record inesborrable.

La seva militància política i feminista (va ser responsable de la Comissió de dones del PSUC i secretària de la Unió de dones de Catalunya) la va portar, els anys de la guerra civil, a ser la primera dona Regidora de l’Ajuntament de Barcelona. La seva tasca al costat de Víctor Colomer, Regidor de Cultura i ensenyament, es va centrar en l’ajuda als infants. En primer lloc buscà acolliment pels infants arribats d’altres regions espanyoles, primer de Madrid i després d’Astúries i el País Basc; va impulsar la creació de les cantines escolars, –algunes de les quals van esdevenir menjadors populars durant un temps- que a mesura que la guerra avançava eren una necessitat imprescindible per a la supervivència d’uns infants molt debilitats per la manca d’aliments. La seva dedicació va ser total, i la seva esperança de resoldre el problema de l’alimentació de nens i nenes no va defallir mai, malgrat l’evidència desastrosa dels darrers mesos de la guerra. Molta d’aquesta feina es va fer en col·laboració amb diverses entitats, algunes d’elles estrangeres, com els Quàquers o l’Ajut Infantil a Reraguarda.

Dolors Piera, igual que un gran nombre dels seus companys i companyes de Batec, va haver de marxar a l’exili, des d’on va assabentar-se de la seva expulsió del cos de magisteri. A França, primer va seguir treballant pels infants espanyols i catalans, i més endavant, a Xile, va gaudir d’una llarga vida treballant en el món de l’educació.

Aquest any 2010, a Catalunya recordarem aquesta gran mestra i política, lliurada amb passió a la seva feina envers els infants i les dones.

Mariona Ribalta Taltavull

3 thoughts on “Dolors Piera, una mestra centenària

  1. Benvolguda Mariona,
    M’ha fet il·lusió llegir el teu article i poder recordar, encara que vagament, el llibre sobre la Dolors Riera que va arribar al meu centre, a través de l’IMEB, junt amb d’altres de la col·lecció L.S.P. Els vaig llegir tots i em van semblar tan interessants les vides d’aquelles mestres i mestre (Herminio Almendros), rescatats de l’oblit, que un article-recordatori de tots ells a -Fer Escola a Barcelona- em sembla molt interessant.
    Vaig assistir a la presentació dels materials sobre Memòria històrica de l’Educació i em vaig emocionar. No sé com ho hem de fer per transmetre-ho als nostres estudiants, però sé que ho hem de fer.
    Gràcies per la teva passió en la feina. M’has donat moltes idees per quan em jubili (més aviat tard que d’hora, tal com està el pati!).
    Una abraçada
    Àngels Blanch

  2. Benvolguda Mariona, La teva capacitat de transmetre la nostra història és engrescadora, veure i conèixer la feina d’aquestes persones que com Dolors Piera han sabut deixar per a tots nosaltres, és un exemple. Conèixer el passat ens ajudarà a
    viure el present amb il.lusió i millorar el futur.

  3. Aquest curs treballaré en aquesta escola , m’agrada saber que aquesta escola té una història tan rellevant , però els mestres lluitem per aplicar una bona pedagogia a les aules . Però sabeu!!! jo estic a una hora i trenta minuts de distància de casa i les bones idees i voluntats se’n van amb el cansament i la desil·lusió de poder fer una bona tasca tan prometedora com la mestra Dolors Piera

Leave a Comment