Les cares de la realitat

De vegades algunes afirmacions fetes de manera improvisada, en un context informal, resten a la memòria i es fan més rellevants a mesura que passa el temps. Per a mi (el Consell de redacció em perdonarà que personalitzi) és el cas d’aquella que va dir un molt bon amic, amb sornegueria i un punt de tristor, en finalitzar un seminari sobre atenció a la diversitat els anys noranta: les reformes les fan sempre els que han estat bons alumnes i per això no saben allò que els passa als que no ho són.

El mateix es podria dir dels que fan els currículums, per posar un exemple, o dels que supervisen, innoven, gestionen o assessoren. Probablement també dels que col·laborem en els blocs d’educació, i més concretament en aquest bloc. Estem segurs que coneixem les diverses cares de la realitat? Tenim la certesa d’interpretar les coses que passen tal com les veuen els qui no les viuen com nosaltres?.

Des d’aquest punt de vista, hem de reconèixer que aquest bloc resulta un xic idíl·lic. Recollir les bones experiències, les pràctiques afortunades, l’excel·lència de determinats projectes, és un bon objectiu perquè, més enllà de les limitacions del dia a dia, permet identificar i posar de relleu una tasca professional, innovadora, i una manera de fer que té poc reconeixement públic. Les reunions del consell de redacció mostren fins a quin punt n’hi ha moltes d’aquestes experiències en els centres de la nostra ciutat. Tothom proposa activitats i projectes, tothom coneix algú brillant, tothom explica meravelles susceptibles d’aparèixer en el bloc.

A més de tot això, al bloc potser hauríem d’entrevistar aquella jove immigrant que se n’ha sortit i preguntar-li perquè creu que li ha anat bé, i demanar-li que creu que es pot millorar. Potser podríem recollir l’angoixa del mestre que té a la classe un nano diagnosticat com autista, i la por creixent de la profe jove, embarassada, pel desafiament de certs ganàpies a classe. Potser estaria bé donar veu a la família que no sap on portarà el seu fill, amb paràlisi cerebral, l’any que ve quan s’acabi l’aixopluc que ha estat anar a l’escola especial.

Potser, a més de les bones pràctiques que ens poden aixecar la moral i renunciar al pessimisme professional, aquest bloc podria també incorporar altres veus, altres vivències, altres cares de la nostra realitat.