2 comentaris a “La utilització dels recursos digitals pot contribuir a l’actualització dels processos metodològics a l’aula?”
Sí, crec que l’ús dels recursos digitals pot contribuir a una renovació metodològica a l’aula. Ho veig com una oportunitat de canvi, però no puc demanar a un recurs que provoqui un canvi sense la meva aportació com a docent.
Aquests dies he estat mirant diferents continguts digitals. No només hi ha llibres digitals produïts per editorials, sinó que també hi ha un gran nombre de recursos, molts de lliure accés, que considero molt útils en moments puntuals. Les activitats que ofereix el portal edu365.cat en són un exemple.
De tots, dels uns i dels altres, n’hi ha de tota mena. Alguns no m’agraden gaire perquè pràcticament són digitalitzacions molt poc interactives de llibres en paper anteriors, però n’hi ha d’altres molt interessants perquè són interactius i adaptables a les característiques de cada alumne/na.
Els recursos digitals també tenen un atractiu especial: són actualitzables i, per tant, més propers a la realitat del moment. Crec que són més interessants per a l’alumnat, per la qual cosa també esdevenen un element motivador.
Jo dono la benvinguda al canvi: m’adono que planteja molts problemes inicials, però hi veig una oportunitat que no vull perdre.
Hola Quima,
Em sembla molt bé que donis la benvinguda al canvi. Però a quin canvi? a la pura i simple utilització de les TAC, en substitució dels llibres de text? a l’utilització dels recursos TAC com element de reforç i ampliació de les aprenentatges dels nostres alumnes? o bé, al canvi metodologic en la manera d’ensenyar.
La mera substitució del paper (llibre de text) pel l’ordinador amb continguts i tots els recursos que es poguin trobar a la xarxa, no implica res de res.
El canvi rau en la manera de transmetre el continguts. Si aquests son unidirecionals, del docent cap a l’alumne, no haurem aconseguit res.
El canvi pasa per que l’alumne gestioni els seus aprenentatges, i el docent en és el seu tutor, el guia que l’assessora, que li desperta curiositat, que li planteja hipotèsis i problemes a resoldre. Les classes magistrals hauran de desapareixer, i, això no és fàcil.
La competencia d’aprendre a aprendre, la competencia comunicativa, la interecció amb el medi social, no es poden assolir si no hi han canvis profunds en la menera d’ensenyar. La metodologia no és unicament la utilització d’un recurs o un altre. Pasa per la reflexió sobre la pràctica docent. Per la manera de Què, Com i Per què? triem uns continguts, i conduim al nostres alumnes als seus aprenentatges.
Si unicament canviem el recurs, seguirem fem el mateix. La transmisió un continguts per reproduir el sistema social.
Jo també estic pel canvi, però amb profunditat i acompanyat per una direcció i equip docent que tingui clar quin és el seu projecte educatiu.
Sí, crec que l’ús dels recursos digitals pot contribuir a una renovació metodològica a l’aula. Ho veig com una oportunitat de canvi, però no puc demanar a un recurs que provoqui un canvi sense la meva aportació com a docent.
Aquests dies he estat mirant diferents continguts digitals. No només hi ha llibres digitals produïts per editorials, sinó que també hi ha un gran nombre de recursos, molts de lliure accés, que considero molt útils en moments puntuals. Les activitats que ofereix el portal edu365.cat en són un exemple.
De tots, dels uns i dels altres, n’hi ha de tota mena. Alguns no m’agraden gaire perquè pràcticament són digitalitzacions molt poc interactives de llibres en paper anteriors, però n’hi ha d’altres molt interessants perquè són interactius i adaptables a les característiques de cada alumne/na.
Els recursos digitals també tenen un atractiu especial: són actualitzables i, per tant, més propers a la realitat del moment. Crec que són més interessants per a l’alumnat, per la qual cosa també esdevenen un element motivador.
Jo dono la benvinguda al canvi: m’adono que planteja molts problemes inicials, però hi veig una oportunitat que no vull perdre.
Hola Quima,
Em sembla molt bé que donis la benvinguda al canvi. Però a quin canvi? a la pura i simple utilització de les TAC, en substitució dels llibres de text? a l’utilització dels recursos TAC com element de reforç i ampliació de les aprenentatges dels nostres alumnes? o bé, al canvi metodologic en la manera d’ensenyar.
La mera substitució del paper (llibre de text) pel l’ordinador amb continguts i tots els recursos que es poguin trobar a la xarxa, no implica res de res.
El canvi rau en la manera de transmetre el continguts. Si aquests son unidirecionals, del docent cap a l’alumne, no haurem aconseguit res.
El canvi pasa per que l’alumne gestioni els seus aprenentatges, i el docent en és el seu tutor, el guia que l’assessora, que li desperta curiositat, que li planteja hipotèsis i problemes a resoldre. Les classes magistrals hauran de desapareixer, i, això no és fàcil.
La competencia d’aprendre a aprendre, la competencia comunicativa, la interecció amb el medi social, no es poden assolir si no hi han canvis profunds en la menera d’ensenyar. La metodologia no és unicament la utilització d’un recurs o un altre. Pasa per la reflexió sobre la pràctica docent. Per la manera de Què, Com i Per què? triem uns continguts, i conduim al nostres alumnes als seus aprenentatges.
Si unicament canviem el recurs, seguirem fem el mateix. La transmisió un continguts per reproduir el sistema social.
Jo també estic pel canvi, però amb profunditat i acompanyat per una direcció i equip docent que tingui clar quin és el seu projecte educatiu.
sempre
Albert Geronès.