El tren als matins és el meu observatori predilecte. És un dels llocs on exercito la meva tendència natural a mirar i no fer res. De les mirades del tren surt, de vegades, algun text dels que apareixen en aquesta secció del bloc. Avui, en pujar al vagó —gairebé sempre el mateix, gairebé sempre els mateixos viatgers— m’he adonat que alguna cosa havia canviat. He vist l’home que de seguida tanca els ulls i fa tot el viatge dormint. Hi és també la noia que aprofita el temps per maquillar-se, fent equilibris amb les cremes de la cara i el llapis d’ulls. No hi falta el senyor que llegeix els diaris gratuïts ni la senyora que sempre parla per telèfon, molt baixet, amb la seva germana (ho sé perquè a més de mirar també escolto). Però no és el mateix paisatge de cada dia. Les peces no encaixen en aquest trencaclosques quotidià.
El que passa és que no hi són els nens ni els joves que van a escola cada matí. No hi és aquell morenet que presumia davant els altres ensenyant-los el dodecàedre que havia construït («Se m’ha aixafat una mica perquè al final és molt difícil d’enganxar»). És buit el seient del nen que protestava perquè la mare, insistent, li feia repassar la lliçó («Va, digues, què és l’adjectiu?»). Es nota l’absència de la xavaleta que explotava d’admiració per tot allò que passava al seu voltant, cridant de manera que se la sentia de lluny («Ssííí?, no foootis, tia!!, quin “pal”!!»).
Els passatgers tenen avui un viatge plàcid. No hi ha canvis de lloc, trasllat de carteres i motxilles, ningú aixeca la veu per parlar amb els de tres seients més enllà. Quina tranquil·litat… No hi són, ni ells ni elles. Tardaran gairebé tres mesos a tornar-hi. De sobte em ve al cap un petit poema de Bertolt Brecht que es diu «El fum»: «La caseta sota els arbres, vora el llac. / Surt fum de la teulada. / Si hi faltés, / com foren aleshores desolats / casa, arbres i llac».
Ja arribem. M’aixeco per baixar i miro al meu voltant. Un viatge plàcid. Però, si al setembre no hi tornessin, quina desolació, tren, viatgers, silencis, maquillatges, diaris i telèfons.