Des de la meva humil opinió: artistes d’ofici, creatius, sincers, amb potencial…
Vaig conèixer la Sara fa uns quants anys, quan treballàvem juntes en un departament de comunicació d’una empresa. Em va enlluernar des del primer moment que la vaig veure. El seu gust exquisit i la seva presència era impactant, però la seva personalitat més encara: dolça i canyera, dissenyadora gràfica i massanera. Ep!, massanera… Ja prometia!
Avui tinc l’oportunitat d’entrar a la Massana i entrevistar la professora d’arts aplicades al mur, Matilde Grau, i alguns dels seus alumnes. Treballen amb un mur de rajoles que s’instal·larà en breu als jardins de Cèsar Martinell, un mur de 1.900 rajoles que ocupa 73 metres quadrats. La meva intenció es conèixer el tarannà massanero; sempre he admirat els artistes, calmats i pacients, però alhora explosius i plens de creativitat: un combinat sorprenent, no creieu?
Sembla que estudiar a la Massana afegeix un ingredient més al còctel de l’artista que els marca la personalitat per sempre. Esbrinem, doncs, què amaga aquesta etiqueta de massanero.
Parlem amb els alumnes i les professores Matilde Grau i Montse Alabau.
El tarannà segons les professores
La Matilde valora molt positivament el projecte de decorar interiors d’illa. Confessa que al principi només ella es va atrevir a afrontar el repte! «Que sigui un projecte de ciutat i que vegin que, després d’un esforç, hi ha un resultat visible a la ciutat que durarà molts anys és molt motivador».
També ens explica que ella va estudiar a la Massana! Hi va estudiar dues especialitats que va acabar el 1986, i més tard, el 2000, va començar a donar classes.
Artistes d’ofici: «Per mi el massanero és una persona d’ofici i a la vegada creativa. L’esperit més massanero és el que fa que l’artista sigui capaç de formalitzar, amb la tècnica que faci falta, una idea amb creativitat. Hi ha altres trets comuns de tots els artistes, però pròpiament massanero és la tradició d’ofici. A la Massana hi ha molts tallers: «Som tant de concepte o d’idees creatives com també som d’ofici, per tal que les idees es puguin dur a terme.»
Amb potencial: Pel que fa al grup de joves que hem conegut avui, diu que tenen una part creativa molt important, però que els ha vist poc treballadors. Li fa ràbia veure que no han treballat però que tenen moltes coses a dir. «Estic segura del potencial que tenen. Altres anys és al revés».
Creatius i pacients: «Tenen assignatura de creativitat, però cal fer que s’entusiasmin fent, realitzant, produint!», exclama. La creativitat et porta a un punt de bogeria que et permet tenir idees. Però també es necessita una calma; la que et permet que un treball es dugui ha terme i acabar-lo. Per tant, cal calma i serenitat. Aquest tarannà s’estén a la vida personal, segons la Matilde.
Constants: Els alumnes van a classe en parelles per treballar els panells. Cada panell demana vuit hores de feina com a mínim per numerar les rajoles, col·locar-les en cru, posar reserves, pintar-les, esmaltar-les, desmuntar-les en ordre i enfornar-les. Tornen per desenfornar-les, col·locar les peces en capses i després muntar-les per veure que els enllaços entre murals coincideixin, controlar que no hi hagi hagut cap problema amb alguna cuita o que no hi hagi alguna peça trencada que calgui refer. La Montse ens ho explica en tot detall mentre els alumnes paren atenció.
El tarannà segons els alumnes
L’Olmo di Gesú, en Marc Soler, la Marta Rubio i el Sergi Muñoz treballen avui en el mural. Estudien primer d’arts aplicades del mur, i val a dir que tots són grafiters. Tenen entre 18 i 20 anys, però hi ha persones del grup que en tenen 60. Estudien tot el que es pot aplicar sobre una paret, com per exemple la ceràmica, la pintura, etc. Contesten cada un una pregunta, buscant la complicitat dels seus companys amb la mirada: són una pinya.
Sincers: Sobre el projecte de decorar interiors d’illa proposat pel districte de l’Eixample, els sembla que és una manera de donar impuls als joves artistes de l’escola. «Com que estem estudiant, és una bona forma de motivar-nos», afirmen.
Inconformistes: Ens expliquen com es va escollir el motiu dels murals. Es va triar un tema que no els convencia a tots, i va ser difícil posar-se d’acord. A més, al final es va optar per un motiu que no era el que al principi havien pensat. La part bona és que no respon a l’estil d’una sola persona. «La proposta inicial era massa personal», afirmen. Potser el més important ha estat la tècnica que els ha permès participar-hi a tots.
Artistes 24 h: Començar batxillerat va ser un canvi molt fort. Passaven d’estar amb els seus col·legues a entrar al món de l’art. Tots van coincidir en l’esperit massanero!
Acollidors: L’accés difícil a la Massana és un mite, depèn de la nota de l’ESO, però també s’hi pot entrar a través d’un sorteig. Cal intentar-ho, perquè potser no s’hi inscriu tothom i tens la sort d’entrar-hi!
Reivindicatius: Respecte de la pregunta de si hi havien trobat el que esperaven, un d’ells contesta: «Sí i no. M’esperava, per exemple, més pintura; no pensava que el mosaic o la ceràmica serien tan importants com la pintura.»
Amb caràcter: L’entorn de l’escola també marca molt. El pati és clau, dóna molt caràcter a la Massana. «Si fos una escola de ciència, no es respiraria l’esperit massanero, i és que va molt lligat amb l’art». Només cal veure la colla de col·legues; la relació amb els companys va més enllà del centre, és més profunda.Idealistes: No fan el curs pensant a trobar feina, sinó que estudien per gust. Els agrada a tots i això els ajuda a esforçar-se més a l’aula. «Escollim per vocació», diuen.
És cert que aquests trets identificadors els podríem extrapolar en part a d’altres centres educatius artístics. Un artista és un artista, oi?
En breu l’Ajuntament instal·larà les rajoles als jardins de Cèsar Martinell. Us mostrarem fotografies del mural definitiu.