Les TIC a infantil: escenaris que provoquen

No fa tants anys, els educadors i les educadores teníem l’edat de les criatures de les nostres aules i volíem el mateix que elles: gaudir dels dies, dels amics, de la família i dels nostres jocs favorits.

A casa, alguns començàvem a tenir jocs digitals. Equipaments que funcionaven amb cintes de casset i que trigaven molts minuts a deixar-nos gaudir d’un joc. Després, cartutxos, i més tard, ordinadors amb MS-DOS, que ens van portar fins als primers Windows de disquet i aventures gràfiques que alguns recordem amb nostàlgia.

No teníem Internet. Érem a les beceroles de tot plegat. Vam aprendre a aprendre i a saber com funcionava tot allò nou pel nostre compte. Perquè volíem gaudir d’una estona divertida i perquè l’aventura de descobrir era un repte divertit. I en aquest procés, vam entendre què hi ha al darrere de molta de la digitalització que ens envolta avui.

Què ha canviat? La necessitat. Actualment, la tecnologia digital ha esdevingut una necessitat a molts nivells que cal dominar. Tot el que nosaltres vam descobrir empesos d’una forma natural, ho han d’aprendre ara les nostres criatures. Vam viure el procés mentre succeïa davant nostre i, consegüentment, entenem què amaga tot el que avui dia es fa a cop de dit en una pantalla en pocs segons. Aquesta immediatesa amaga als nostres infants tot el procés, que hem de posar al seu abast.

Escenaris que provoquen

La competència digital no és fer servir aplicacions de tauletes amb una suposada intenció didàctica, consumir informació digital o visualitzar vídeos. Qui realment és digitalment competent entén quin procés ha seguit allò utilitzat, qui hi ha al darrere, amb quina intenció ho ha fet i quin servei ens pot oferir, i es mostra crític a partir de tots aquests paràmetres. Ser competents digitals ens converteix en beneficiaris, i no en consumidors esclaus.

Quan deixem que infants de 3 i 4 anys interaccionin lliurement amb plantes, horts i arbres fruiters, la nostra intenció no és només que obtinguin menjar per sobreviure. Al darrere hi ha molts aprenentatges implícits, immediats i futurs, per mitjà de connexions amb properes experiències i coneixements.

Quan deixem que juguin amb la llum, els colors, les ombres, les formes geomètriques o materials fluorescents, no ho fem només perquè s’ho passin bé en un ambient diferent que hom té a la seva escola i gairebé sembla obligat.

Quan els oferim escenaris plens de motivacions artístiques, de possibilitats creatives plàstiques en dues i tres dimensions, no pretenem que facin coses boniques per ornamentar parets i racons de l’escola i de casa seva. Implícits, hi ha altres objectius.

Quan fem grups de treball, no ho fem per tal que els objectius s’assoleixin més fàcilment i s’ocupi menys temps tradicional dels docents. Sabem que hi ha més raons. Com en tot, immediates i futures, més o menys properes i complexes.

La feina docent, evidentment, no queda circumscrita a menjar, passar-ho bé, crear ornaments i que tot plegat ens sigui fàcil de fer. I, de la mateixa manera, quan parlem de competència digital aquests exemples han de ser extrapolats. No podem considerar que hi ha un bon avanç en la competència digital dels nostres infants si ens limitem a saber consumir aplicacions i eines ofimàtiques, i a fer cerques a Internet.

Hem d’intentar que les criatures experimentin amb la tecnologia de manera que, en el procés, arribin a entendre allò experimentat i gaudit. Que puguin fer connexions amb nous aprenentatges digitals. Que entenguin l’ecosistema i el perquè de tot plegat, de manera que no siguin, una altra vegada, simples consumidors acrítics esclaus de grans empreses, sinó usuaris lliures que s’aprofiten de les eines al seu abast i productors creatius. I això passa per posar al seu abast experiències digitals i tecnològiques creatives. Des de ben petits. Amb sentit. Apropant allò digital des d’un enfocament analògic.

Donar-los llavors per plantar i descobrir què passa després i què en podem extreure. No donar un suc envasat i edulcorat.

Express-Art: una proposta d’experimentació amb les TIC i l’expressió artística

Quan vam fer Express-Art (Express-Art), aquesta era la intenció: que la tecnologia fos posada al servei de la seva experimentació. Una tecnologia visible i encara no entesa, però que saben que hem creat nosaltres per a ells. Saben que els retoladors musicals amb els quals dibuixen en un full són tecnologia posada al seu servei, i més endavant entendran com. Ara sí que entenen, però, que aquesta eina artística porta adjunt un giny tecnològic. I en gaudeixen des d’un apropament analògic.

També saben que les peces imantades que, juntes, componen una melodia són divertides i els conviden a experimentar i ballar. Això els portarà algun dia a fer connexions amb coneixements musicals. Veuen qui ho ha creat i pregunten com. Veuen quin benefici els aporta i tenen curiositat per saber com s’ha fet. Descobreixen que poden ser amos de la creativitat digital, i això els fa crítics amb allò que els puguin oferir en el mercat.

El que volem aconseguir és que els infants de 3 i 4 anys puguin experimentar amb materials prou coneguts i quotidians per a ells, però que, en el context Express-Art, actuen d’una manera ben diferent. No només experimentar, sinó també crear. Crear produccions plàstiques inspirades per la música i el ritme de cada retolador, o diferents melodies musicals tot unint unes peces imantades de joguina. Tot plegat, en dos ambients: en primer lloc, individualment, amb el temps necessari per a cadascú i dibuixant a partir de la música de cada retolador; després, en grup, compartint, creant, ballant i gaudint de la melodia creada.

Més enllà d’això, escenaris com el d’Express-Art, on s’experimenta i s’interactua amb les TIC, han de ser escenaris facilitadors que promoguin en els infants la formulació de preguntes, d’hipòtesis per interpretar la nova realitat que suposa la interacció i l’actuació amb aquests objectes quotidians coneguts. Generar preguntes als infants els ajudarà a ser crítics amb la realitat que els envolta, i això suposa un potent procés cognitiu.

Tinguem cura de les branques

Els processos són importants. Saber per què creixen les plantes i els fruits ens fa conscients de l’ecologia, de la sostenibilitat, de la producció de proximitat, de la generació de llocs de treball i d’una economia justa. Ens fa, a la llarga, crítics amb tot allò que envolta el que un dia va ser només collir fruits i tastar-los amb els companys i companyes de l’escola. I per això desitgem que les escoles tinguin horts i cuines.

Saber què hi ha al darrere de la digitalització que ens envolta ens ha de fer competents, i no només consumidors ingenus. És una necessitat més a l’altura de qualsevol altra competència, i per això hem de ser creatius, generant escenaris d’experimentació TIC similars a qualsevol dels altres on potenciem altres competències.

Els nostres projectes educatius són com arbres, amb un tronc que ho sustenta tot i amb branques. Podem-les, si cal, però no les tallem.

 

Jordi Huarte i Òscar Ortego / Equip directiu de l’Escola 9 Graons

Deixa un comentari

Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l\'experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d\'interès. Més informació | Acceptar