«L’escola ha de ser acollidora, oberta al canvi i a la incertesa, sostenible, inclusiva i respectuosa.»

Històries d’un viatge és el conjunt de relats i fragments de les històries de vida de l’Andrés, l’Alèxia, el Fede, la Clarisa, la Norma, la Malika, la Pía, el Rashid, el Dani, la Benedetta i moltes persones més que componen la memòria col·lectiva de l’entorn de l’Escola Diputació.

És el resultat d’un procés de treball dut a terme amb el seu alumnat de 4t d’educació primària i de la reflexió sobre la història del seu barri i el fet de migrar. Es va gestar durant el curs 2019-2020, i va tirar endavant malgrat el confinament gràcies a la il·lusió i l’energia de tota la comunitat educativa de l’escola, així com de persones i entitats que hi van donar suport.

La publicació del llibre s’emmarca en el projecte Memòria Viva, un espai per posar en comú el passat de Barcelona dins el programa Cultura Viva de l’Institut de Cultura de Barcelona. La directora de l’Escola Diputació, Marta Ortiz, és una de les persones que s’hi va abocar per fer-ho possible. En aquest text, ens parla d’aquesta experiència.

Històries d’un viatge

«Abans d’escriure aquest llibre, no hauria imaginat mai el viatge que vam fer tots plegats en ple confinament, un camí compartit a partir de cinquanta relats orals que uns alumnes de 4t primària van il·lustrar, amb dibuixos, música i poesia, per acompanyar-los i entendre’ls millor.

»Parlar de la migració a l’educació primària és una tasca senzilla? Sabem com fer-ho? Cal tractar el tema i parlar-lo amb l’alumnat? Què ho fa que a l’Escola Diputació es reculli com un eix de treball dins del projecte educatiu i del mateix teixit de l’aula?

»El llibre Històries d’un viatge facilita aquest començar. Un dia pots iniciar la classe llegint una història, i segur que amb alguna d’elles et pots sentir interpel·lat. Segur que connectem amb les experiències que s’expliquen en els relats. I tant de bo que, durant les posteriors converses a les aules, es puguin fer aflorar temes com l’altre migrant, la configuració i la subjectivitat en altres realitats, la diferència en la mirada, diferents llenguatges i emocions, les experiències de vida…, que és l’únic objectiu que vam tenir a l’hora de posar en paraules escrites els relats orals que, un dia en ple confinament, es van començar a narrar, a compartir i, de mica en mica, a il·lustrar.

»Des de fa tres cursos aproximadament, la nostra escola està immersa en un procés de transformació i canvi en el qual, dia a dia, revisem allò que volem que esdevingui a les aules, les converses i les reflexions que volem que hi aflorin, i de quina manera volem acompanyar i que es creïn aquests moments. En aquestes trobades d’aula, a més, hi ha la participació de l’alumnat, de les famílies i de tota la comunitat educativa, així com una interrogació conscient del que passa dia a dia al barri, del que hi havia passat, per entendre, planificar i reactivar canvis en el nostre entorn i en el món, amb l’objectiu de crear propostes de millora conjuntes i en comunitat.

»El llibre i la temàtica escollida neixen de pensar que els nostres barris i espais de vida són canviants i configurats per les accions de les persones que hi conviuen, persones nascudes aquí i d’altres que, per diversos motius, han decidit viure-hi. Pensar aquests canvis vol dir tenir clar que sempre n’hi continuarà havent, ja que som en un món on la globalització ja és una certesa constant i on mai sabem cap a on anirà el nostre camí. El que sí que podem saber és que, en funció de la nostra visió sobre la persona que ve d’un altre lloc i del seu equipatge de vida, els acollirem d’una manera o d’una altra, i farem barris més oberts en la mirada cap a l’estranger, perquè, en definitiva, nosaltres podem ser migrants, les nostres famílies ja van ser-ho, i potser els nostres fills i filles també ho han de ser algun dia.

»Una mirada que l’escola pensa que ha de ser acollidora, oberta al canvi i a la incertesa, sostenible, inclusiva i respectuosa. Des d’una aula on es parla de la història del barri, de l’Eixample, a través dels noms dels seus carrers i places, dels edificis emblemàtics, de les botigues i dels nostres avis, que encara la relaten».

Marta Ortiz és directora de l’Escola Diputació