Fa vint-i-dos anys que faig de mestre i sé que a l’escola només ens podem dedicar a allò que realment importa, no volem perdre el temps… Però què passaria si «el que realment importa» ens hagués passat desapercebut?
La vida està plena de prioritats. No pots fer-ho tot, així que has d’escollir. L’escola no n’és una excepció. No té sentit dedicar temps al que no és essencial. La societat ens pressiona per fer-ho tot: educació vial, prevenció de riscos laborals, educació per al consum, educació per a la pau… però això no té sentit: ens faltarien hores i mans per fer-ho tot!!! Qualsevol docent que estigui a la classe ho sap: no podem fer-ho tot.
Per aquest motiu a molts centres no hi ha temps per fer accions de coeducació.
No és per mala voluntat. Simplement és per un tema de prioritats. La coeducació no és prioritària, però l’ortografia ―per posar un exemple― sí que ho és perquè sense una bona ortografia no podríem assolir els nivells d’èxit acadèmic i aprenentatge que busquem.
Des d’aquesta perspectiva, no tenir plans de coeducació conscients, escrits i discutits en el claustre per ser aplicats a les aules de manera sistemàtica és una mostra d’intel·ligència dels centres: estem prioritzant els temes importants. No significa que s’estigui en contra de la igualtat, ni de construir una societat més justa. Només significa que hi ha altres temes més importants dins l’escola.
Però, i si ignorar la coeducació fos un error? I si ignorar la coeducació portés al fracàs escolar? Què passaria si resultés que la coeducació és el centre del fracàs escolar? Què passaria si resultés que la coeducació és la variable més important per incrementar l’èxit de l’alumnat? I encara més: què passaria si la coeducació fos una variable més important, fins i tot, que la metodologia per reduir el fracàs escolar?
Bé, el que acabo d’afirmar no és una hipòtesi, sinó les conclusions d’un estudi: la coeducació i el gènere són l’única solució assequible contra el fracàs escolar des dels centres docents.
El que estic afirmant és que hi ha estudis («Fracàs escolar? La solució inesperada del gènere i la coeducació», de descàrrega gratuïta a http://www.boiraeditorial.com) que demostren que la coeducació és la clau per impulsar una millora notable en l’èxit acadèmic. I que demostren que, lamentablement, la metodologia té un pes molt inferior.
He estat mestre durant vint-i-dos anys i també jo he quedat sorprès en saber-ho. Però les dades dels estudis són evidents. I, gràcies a elles, he entès moltes de les coses que passen a l’aula: per què la majoria de persones amb mala conducta són nois, per què les noies acostumen a ser més netes i polides en les seves feines, per què les noies acostumen a treure millors notes, per què els nois s’obliden dels deures més sovint que les noies…
Les docents i els docents que llegiu això esteu intuint que, si el que dic és cert, les pràctiques quotidianes de l’escola s’han de modificar perquè la coeducació ha d’ocupar un espai tan central com el de l’ortografia… No us demano que ho creieu cegament, només us animo a llegir l’estudi i actuar en conseqüència.
Daniel Gabarró
Mestre d’Infantil i Primària
Psicopedagog de Secundària