El 12 de maig passat vaig assistir a una jornada de reflexió entorn dels tallers de diversificació curricular que va organitzar el Consorci d’Educació.
Diverses vegades m’havien explicat en què consistien aquests tallers i sempre me n’havien parlat molt bé, per això quan em van proposar de moderar una taula rodona sobre les experiències que alguns instituts de Barcelona estan duent a terme vaig acceptar de bon grat, sense conèixer l’abast de la meva decisió.
Uns quants dies més tard va arribar a les meves mans un document elaborat per la Comissió Operativa del Pla d’Entorn de la Vila de Gràcia en què explicaven la seva experiència en el marc dels programes de diversificació curricular (TECNE), la qual també va ser exposada en aquella jornada, i no he pogut evitar la temptació de donar a conèixer aquest treball en equip que han dut a terme conjuntament quatre instituts de la zona.
Espero poder transmetre fidelment el sentiment de les persones que hi han participat.
La idea va néixer de la necessitat de motivar aquell petit grupet d’alumnes que hi ha a cada centre que se senten poc interessats pel treball escolar, que són físicament a l’aula, però que estan pensant en altres coses, i que de vegades no poden contenir la seva energia juvenil i la condensen en una activitat que potser no és la més adequada.
És difícil que un sol centre pugui dedicar recursos a aquests pocs alumnes i d’aquí va néixer la idea de la Comissió Local del Pla d’Entorn d’ajuntar-los i buscar un tema que els pogués engrescar a tots. No cal dir que aquest objectiu era difícil d’assolir, però no per això inabastable. Així que professors dels instituts Vila de Gràcia i Serrat i Bonastre, del Col·legi Sant Josep (carmelites) i l’Escola Vedruna, coordinats per la psicopedagoga de l’Institut Vila de Gràcia amb la col·laboració de la Fundació del Vidre, van posar mans a l’obra. Van començar a formar-se en una activitat que no havien fet mai: fondre pols de vidre i crear un objecte. Com a alumnes primerencs es van iniciar en la tècnica a la Fundació del Vidre i van passar les seves peripècies. Per què? Doncs per viure en primera persona l’aventura de la fosa del vidre i poder transmetre-la als seus alumnes.
Aconseguir portar quatre nois i noies de cada centre amb professors que no sempre eren els seus i fer-los agafar el compromís d’elaborar una part d’un vitrall format per setze peces, una per cada jove, triar la imatge, consensuar-la, dibuixar-la, treballar tots els detalls pas a pas fins a aconseguir el resultat final no era una tasca fàcil. Es van trobar cada dimarts a la tarda durant un trimestre. Alguns tenien classe d’alguna matèria del seu curs, d’altres es perdien l’educació física (tot ho havien de recuperar), i d’altres tenien la tarda lliure, però no els importava perquè feien la feina a gust, motivats, disciplinats i il·lusionats. El professorat es comunicava constantment a través d’una plataforma moddle que els permetia fer el seguiment de l’activitat i dels seus joves.
Evidentment era un treball curricular, avaluable, en què es desenvolupaven competències bàsiques, el rigor, la crítica i l’autocrítica, la responsabilitat en les tasques d’equip…
El resultat final va ser un vitrall on queden reflectits elements identitaris de la Vila de Gràcia com el rellotge de la plaça de la Vila i les colles de diables, que va ser exposat a la seu del Districte i admirat amb orgull per tots els que hi van col·laborar i ho van viure com un projecte fet per ells i per a ells. L’emotiu acte d’inauguració va ser presidit pel regidor del Districte i també hi van assistir professors, famílies i altres col·laboradors.
Aquesta experiència és una mostra més que amb l’esforç i la dedicació del professorat es poden treure a la llum totes les coses bones que de vegades els joves duen una mica amagades i que només apareixen quan una mà sàvia és capaç de fer brollar la il·lusió de tots plegats.
Per cert, si voleu veure el vitrall el trobareu exposat a la seu del Districte de Gràcia fins al mes de juny.
Margarida LLorens