El calendari i els horaris… dels infants

Les vacances han arribat a la seva fi. llarg d’unes setmanes, hem comprovat que els pares i les mares, i els avis, eren responsables d’unes criatures vint-i-quatre hores al dia, sense cap institució que els contingués unes hores. Ara s’acosta l’escola i, mentre anhelem que arribi, reapareixen debats sobre calendaris i horaris, i de nou sembla que tot té a veure amb allò que han de fer les escoles i els professionals de l’educació, amb els serveis que han de prestar.

Potser no seria sobrer aturar-se a situar el debat i les necessitats de tots plegats. Primerament, aclarir què ens passa a les persones adultes: treballem massa hores; hem canviat els estils de vida i les preocupacions familiars són secundàries; els grups familiars són molt diversos, canviants i fràgils; les raons per posar infants a les nostres vides no són gaire clares i després no acabem de saber com educar-los; la precarietat i la pobresa obliguen a dobles salaris i llargues jornades, etc. I, també, els efectes de tot plegat sobre els infants. Les famílies prolonguen el temps d’acolliment (o recollida) dels nens i reclamen institucions que els custodiïn el màxim de temps possible. Ells i elles es veuen sotmesos a una custòdia encadenada en la qual es van juxtaposant activitats i institucions al llarg del dia.

Assistim a una mutació total dels temps i els espais de la infància. Resulta estrany parlar de temps lliure, de temps extraescolar, de temps d’oci. L’espai pot ser escolar, però s’hi fa alguna cosa no escolar; i viceversa, en espais lúdics es fa reforç escolar. L’entorn pot ser el familiar, però la situació és de solitud. El migdia té a veure amb l’alimentació, però pot ser un temps d’orfandat escolar. Allò que es defineix com a temps infantils són en realitat temps adults. Horaris i calendaris de la infància són apèndixs d’horaris i calendaris adults. Els horaris adults es resolen recorrent als horaris infantils.

Així, les associacions de pares i mares se senten atrapades per la pressió familiar per organitzar activitats extraescolars. Hi ha una pressió per afegir «guarderia» i aprenentatges a l’horari escolar. Sovint l’elecció de centre té a veure amb l’existència d’aquestes ofertes. La gran demanda adulta és l’ampliació dels temps de custòdia, i aquesta ampliació recau en primer lloc sobre la institució escolar, i després sobre les administracions locals. A més, les activitats extraescolars es converteixen en un nou negoci privat fora de tot control en clau d’infància. Més enllà de l’escola hi ha molt per emplenar. El resultat és la hiperocupació de la infància.

I com a principal impacte, el joc, necessitat bàsica de la infància, desapareix com a objectiu i com a demanda.
Com que aquesta complexitat té moltes variables, les solucions no són ni fàcils ni úniques. Cal, però, aclarir i defensar, si més no, la perspectiva. No es tracta de conciliar temps adults, sinó d’emmotllar en primer lloc les nostres necessitats a les dels infants. Un exemple clàssic: els sindicats no han de reclamar llars d’infants als llocs de treball, sinó formes de treball que permetin als treballadors fer de pares i mares. Les llicències laborals per fer de pares i mares no són polítiques de família, sinó polítiques d’infància, propostes per dignificar la paternitat i fer possible que els infants tinguin temps de vinculació i estima. I n’hi ha més.

Les respostes que es donen no es poden acabar convertint ni en més escola ni en assistencialisme educatiu construint temps de custòdia. La gran necessitat dels nens i les nenes és tenir temps propis que responguin a una proposta de desenvolupament coherent en la qual se’ls permeti ser nens i nenes, en la qual el joc sigui un aspecte central i puguin compartir, explorar i aventurar-se. I això ha de passar amb pares i mares i sense la seva presència. De manera planificada i de manera lliure, a la ludoteca, al pati de l’escola i al parc. Sempre en companyia d’altres infants i no en la soledat de les pantalles a casa. Calendaris i horaris? Sí, els que els infants necessiten.

Jaume Funes
Psicòleg, educador i periodista

7 thoughts on “El calendari i els horaris… dels infants

  1. Jaume,
    totalment d’acord!

    Aquesta estructura social ens porta a treballar més hores i restar atenció a la família, anem totalment errats…
    Així és tan fàcil caure en col.locar el nen a totes les activitats extraescolars que t’ofereix el centre per tal de poder treballar més hores i pagar més (perque les activitats no son gratuÏtes!).

  2. Just a la fusta!
    Les escoles no són pàrkings: les seves funcions i objectius són uns altres diferents del de guardar nens, com si fossin guixetes.
    Els nens volen estar amb la seva família, i preferentment que els atenguin com cal (però quan no és com cal també es conformen).
    El meu BUP (fa anys i panys) el vaig fer de 8 a 14:30: la millor època de la meva vida, molt productiva, les tardes donaven per a tot… (estudiar, extraescolar, dinar, mini migdiada, tele, amics…). I a les 22:00 a dormir, amb tot fet, que em llevaba a quarts de set.
    Em fa pena, molta, que els nens no puguin gaudir de l’oportunitat de saber què és això.

  3. Demanem a les escoles que resolguin el problema de la mala distribució de l’horari dels adults.
    La majoria d’alumnes fan extraescolars per a resoldre un problema d’horaris: ja no ens importa el què fan sinó que ho facin perquè no se’ls pot anar a recollir.
    Demanem a les famílies que millorin en el seguiment de les tasques escolars dels seus fills quan tenen uns horaris que ho impedeix.
    La conciliació l’ha de fer el món laboral, no l’escolar.

  4. Jo sempre he pensat que l’actual sistema laboral a no ajuda en res a l’educació dels infants. Horaris massa llargs i tot per què? Per poder pagar tot allò que ens hem obligat a pagar. Hipoteques, activitats extraescolars fills… Per què no són les empreses les que dissenyen activitats pels fills dels seus treballadors o per què. no pleguem a les 17 h com fan la majoria de països europeus? Ells sí que tenen temps per compartir amb els seus fills. I després evidentment el resultat del rendiment dels alumnes és més alt. A més atenció dels pares, nens mes feliços i mes motivats per tot i, com no per l’ aprenentage. Necessitem un replantejament urgent de com organitzem les nostres vides.

  5. Correm molt per no arribar enlloc. A la feina i a l’escola. Em sembla que valdria més “menjar menys i pair bé”.

  6. jo no sé com m’ho faig, però plegant a les 17h continuo sense poder arribar a recollir els nens a l’escola a no ser que facin l’extraescolar, i tot i així em costa des que han tret la 6a hora i surten 30 minuts abans… deu ser que m’organitzo fatal, hauria de treballar molt menys i guanyar igual o més, oi?

  7. Els explico que ha passat en la escola on estudia el meu fill. L’escola va voler fer una proposta de jornada continuada. La Direcció sempre va manifestar-se en favor de la continuada i en contra de la jornada partida. Els mails de l’escola eren manipuladors ja que donaven a entendre que la jornada continuada seria un fet per al proper curs, quan encara no havíem ni votat. Al final el resultat de la votació ha sigut que no hi ha una majoria significativa per fer el canvi a la jornada continuada. Però no només tenim aquest resultat. A més a més tenim:

    -famílies que no es parlen degut a que unes s’han possiciona del costat de l’escola en contra d’aquelles que votaven per la jornada partida.

    -desconfiança de moltes famílies cap a l’escola que ha dedicat mesos al tema del canvi d’horari: des de principis de marc a finals de maig.

    -un AMPA qüestionada per famílies i per l’escola.

    I en mig de tot això la educació dels nostres fills, on hi surt beneficiada?

    Facin el favor senyors del Consorci de no deixar en la ma de les famílies aquesta decisió que afecta a la jornada laboral dels seus treballadors, que són els mestres. I si tant decidits estan de les bonances de la jornada continuada apliquin-la, i si no ho tenen tant clar deixin a les famílies tranquiles!

Leave a Comment