El divendres 19 de febrer de 2010 a les 16 hores, es van iniciar les I Jornades de Diàleg Intercultural a l’Institut XXV Olimpíada amb l’acreditació i el repartiment del material.
La benvinguda que va fer el director de l’Institut, Josep Anton Rodríguez Collado, es va centrar en el significat de “dialogar”. El diàleg és un acte de relació profunda entre els interlocutors que ha d’estar lliure de prejudicis, i que pretén trobar els punts comuns que permetin de generar un discurs nou que no és de cap d’aquestes persones. Parlem d’una realitat nova que genera un visió diferent de la societat i on hi té cabuda tothom, des de la premissa del respecte total a cada persona que en forma part.
El comunicador social Carlos Piegari, de Connectats, va presentar una societat intercultural que dialoga i cerca cohesió. Ho va fer amb un viatge per Barcelona, amb aturades en algun bar per comunicar-se de manera informal, però cercant complicitat i transmissió del que conforma, des de les opcions més internes, cadascuna de les persones que realitzen el viatge. La distensió del viatge i del bar va aconseguir un intercanvi més sincer que algunes fórmules de relació més formals. Des de la ciutat, plantejada com un test i abordant el risc de trencar els estereotips, Piegari va relacionar els adolescents i joves amb la ciutat, un medi que els és hostil i que cal transformar en natural per a la joventut que hi habita. Va cloure la seva intervenció llançant un repte: no és hora que els adults comencem a ventilar les ciutats?
Assumpta Aneas, professora de la Facultat de Pedagogia de la UB i membre del Gredi (Grup de Recerca a Educació Intercultural) va formular el que s’entén per diàleg intercultural des dels plantejaments del grup de recerca del qual forma part. Va començar presentant el món en constant adaptació, encara que sigui en diferent grau, i explicant com les ideologies personals i socials exerceixen influència sobre la relació social intercultural. Aquestes relacions tenen dues vessants atractives: són un repte i també una font de satisfaccions. La possibilitat d’avaluació de l’adaptació dels individus és un punt clau per a una adaptació real. Aquesta avaluació pot ser feta mitjançant l’estadística social, i també es pot tractar d’una autoavaluació. És aquí on es produeix un procés real de millora de les relacions quotidianes.
Dades més concretes sobre el que comporta ser un país d’acollida i quines són les condicions que ha de propiciar aquest país, van permetre una reflexió sobre l’alteritat. Com s’ha de produir una relació entre el jo i l’altre des del respecte a la diferència?
La globalització i les cultures van ser un punt del debat on es va definir el concepte de cultura dins dels àmbits a què s’aplica: polític, social, generacional i per afinitats. “Cultura” és un concepte obert que reclama una lectura des de registres diferents i que permet una cultura global que inclogui les manifestacions culturals des dels diversos àmbits que l’enriqueixen. Aquesta idea i té dos valors fonamentals: la persona i les relacions personals com a eina per a la construcció d’un món global.
La professora de Filosofia i màster en Educació audiovisual Montse Palou, va abordar el tema dels joves en trànsit i convivència intercultural. Va donar veu als protagonistes, adolescents i joves, perquè expliquessin en primera persona com es viu la relació entre cultures diferents i què implica un canvi de territori per a les relacions interculturals. Palou va aportar la seva experiència de conscienciació intercultural a l’aula, i el compromís que es deriva d’accions de construcció de ciutat, de participació ciutadana i d’acció en associacions que hi treballen específicament.
Vicente Cubero, professor de la Facultat de Pedagogia de la UB, va obrir els espais docents a activitats que generen relacions personals amb el títol de La Comunitat educativa: espai per a la interculturalitat. La lectura de poemes i la posada en escena de textos poden ser una font d’educació encara no prou explotada ni reconeguda acadèmicament, però que aconsegueix uns resultats educatius, formadors de persones respectuoses i coneixedores de la diversitat, que complementen l’estudi de matèries i que fins i tot l’enriqueixen. Aquests valors s’obtenen gràcies a l’aportació dels coneixements des de la font més formadora, que és l’experiència pròpia.
Els tallers van treballar la diversitat cultural com a possibilitat concreta d’acció. Es va descobrir la filosofia de les Arts Marcials i el Tai Chi en un taller coordinat per la professora Fabienne Boyer; l’acció d’actors i actrius en el taller Audiovisual de Connectats, guiat per Toni Gassó; i el taller de Ciències Socials del món, a càrrec de Patrícia Giret i Rosa M. Macarrón de ClioCultura, on es va experimentar amb jocs de diferents cultures que requereixen una relació entre els qui juguen, siguin de la procedència que siguin, i que obliguen a implicar-se i a relacionar-se.
Cristina Fons i Mercè Giménez van presentar l’experiència de cohesió social des del SES Badalona. Una presentació d’aquesta extensió d’ensenyament amb imatges (que sempre parlen per elles mateixes) va conformar la primera part de la sessió.
A la segona part es va presentar la relació de persones de cultures diferents a partir del lema “El desconegut ens fa por, el conegut és dels nostres”. Les accions que es realitzen al SES volen trencar la por al desconegut i, per tant, fomentar l’acceptació i valoració de la diferència cultural com una riquesa per a una societat de persones diverses i iguals.
Les persones viuen en ciutats i en barris concrets. Des d’aquesta realitat, en Pep Martí va abordar el tema de la importància de l’acció veïnal per a la construcció d’una societat integrada i integradora, on es respecti tothom i on hi hagi una veritable convivència quotidiana que preservi la riquesa intercultural i superi el conflicte de manera positiva.
Toni Gassó, de la productora educativa audiovisual Connectats, va fer una conferència–taller on va parlar de l’objectiu que va fer néixer aquesta productora. Aquest objectiu vol donar importància a les accions audiovisuals educatives en què adolescents i joves puguin ser protagonistes i es puguin plantejar objectius de futur, en un entorn social que, en moltes ocasions, exclou la participació juvenil.
La segona part de la sessió va ser una presentació de l’experiència pròpia d’actors i actrius de Connectats. Adolescents i joves que actuen en els programes van explicar què ha significat per ells aquesta implicació en el projecte, i com els ha servit per a millorar les relacions socials.
El director de l’Institut XXV Olimpíada, Josep Anton Rodríguez, va exposar les conclusions de la I Jornada de Diàleg Intercultural.
Els objectius marcats per a les I Jornades de Diàleg Intercultural van ser:
- Dialogar cercant punts de trobada entre les cultures que conviuen a l’institut
- Superar prejudicis davant de qui és diferent
- Conèixer altres maneres d’entendre la vida social
- Conèixer altres cultures
- Evitar la discriminació fruit del desconeixement
- Intercanviar experiències i cercar bones pràctiques de relació en el món educatiu
- Convertir el centre en un espai mediador i de diàleg
- Obrir les portes al diàleg intercultural en un espai i un temps concrets
- Compartir experiències educatives amb la Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món, la productora educativa Connectats i el Projecte Solidari de Centre
- Mostrar experiències positives de cohesió social a les famílies, als barris i a la ciutat
- Assolir els objectius del Pla Estratègic de millora de la relació social
Del diàleg que es va encetar se’n pot concloure que:
- Les Jornades han propiciat un espai per al diàleg i la reflexió sobre la realitat social interculturalitzada
- Cada cop cal abordar amb més profunditat l’anàlisi d’aquesta societat actual
- La realitat de la diversitat cultural és un fet encara desconegut
- Cal fer accions concretes des d’estratègies establertes per conèixer aquesta realitat intercultural on estem immersos
- S’ha de conèixer per no tenir por ni discriminar
- La relació entre persones sempre és enriquidora, i encara més quan aquestes persones són de cultures diferents i són capaces d’establir un diàleg autèntic
- La cohesió social d’un grup de persones permet una acció positiva encaminada a l’èxit, mentre que la fricció en un grup de persones per raons d’origen o altres motius, impedeix una acció conjunta. És per això que cal dur a terme una experiència d’apropament als conciutadans; l’apropament i el coneixement des del respecte, permeten la construcció social. En un institut, el coneixement de la diversitat i el respecte, permeten crear un ambient positiu que fa possible un desenvolupament cultural, acadèmic, reflexiu i de creixement intel·lectual.
Les I Jornades de Diàleg Intercultural obren la via a properes edicions, on s’haurà abordar una primera reflexió: la societat on vivim és multicultural i hem de construir el futur des d’aquesta lectura de la realitat.
Caldrà cercar un format aporti més participació per part de la comunitat escolar, en tots els seus àmbits i, que fomenti la implicació del barri i de la ciutat on està ubicat l’institut.
La nostra societat està formada per persones diverses que, amb la seva varietat, l’enriqueixen. Cal que siguem conscients de la riquesa social de qui l’integra per poder extreure’n el màxim profit i fer una projecció de futur cap a una societat on tothom hi tingui cabuda.
Joan Campillo Muñoz
Comissari de les I Jornades de Diàleg Intercultural
Josep Anton Rodríguez Collado
Director
Institut XXV Olimpíada