Al vídeo es van veient imatges de prestatgeries d’establiments que ofereixen una ampolla d’aigua etiquetada a 50 euros, una barra de pa a 75 euros, una samarreta a 500 euros, un medicament a 2.000…
A continuació, les imatges es relacionen amb situacions de clandestinitat en les quals es veuen persones que paguen feixos de bitllets per aconseguir un got d’aigua, una espiga de blat, una flor de cotó, una poma… Quan encara no hem acabat de processar les imatges que estem veient, apareixen les dues frases finals que ens situen sobre el tema: «Viure no hauria de ser un delicte» i «Allò que necessites pot donar-t’ho la terra i prendre-t’ho un humà».
El vídeo és el resultat del treball que han fet un grup d’onze alumnes de quart d’ESO de l’Institut Francisco de Goya aquest curs escolar 2014-2015 dins del projecte Reacciona, que inicia els joves en la pràctica audiovisual i que els sensibilitza, en un context general d’aprenentatge servei, sobre temàtiques de cooperació i solidaritat, medi ambient i cultura de pau.
En aquest projecte els alumnes han de fer un treball d’investigació, parlar amb experts, buscar informació, treballar-la i elaborar-la en imatges per explicar la temàtica escollida a la seva manera. Es planteja, doncs, fer recerca a partir d’una experiència d’aprenentatge servei en el sentit que el projecte que desenvolupen els alumnes ha de cobrir una demanda d’un col·lectiu que es vol fer visible. Alhora, també s’acompleixen alguns objectius del treball de recerca: un coneixement més gran de la realitat i la voluntat de transformar-la.
En el cas del grup d’alumnes de l’Institut Francisco de Goya, el punt de partida del treball ha estat un encàrrec real de Cultivant Vida, una petita ONG que treballa a l’interior de Gàmbia per fer front a problemàtiques com la malària i la malnutrició. Aquesta entitat necessitava suport per difondre la realitat amb la qual treballa. «Ens van demanar que féssim un vídeo per presentar les seves conferències», explica una de les alumnes. «Havia de ser un vídeo que impactés i convidés a actuar. I bàsicament volíem exposar la injustícia que representa la privatització dels recursos naturals bàsics i que s’hagi de pagar per aconseguir-los.»
L’Ester Rosche i el Jaume Fargas són les dues persones que han acompanyat els onze alumnes en aquesta aventura. L’Ester és professora de l’Institut Francisco de Goya i imparteix l’assignatura d’educació visual i plàstica en el marc de la qual els alumnes han desenvolupat el projecte. El Jaume és l’ànima del Taller de Cinema, entitat que ara fa cinc anys va crear el projecte Reacciona juntament amb la regidoria de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Intermón Oxfam. L’Institut Francisco de Goya va ser un dels dos centres de Barcelona en els quals va aterrar aquest projecte el curs passat com a experiència d’aprenentatge servei. La bona valoració que va aconseguir ha fet que aquest curs 2014-2015 es torni a repetir en aquest centre amb alumnat de quart d’ESO i que s’hagi ampliat a quatre instituts més de la ciutat.
El procés de creació de l’obra audiovisual d’aquest grup d’alumnes va començar a principis de curs i s’ha desenvolupat al llarg de 16 sessions, seguint les diferents etapes que s’estableixen en el projecte Reacciona. Després d’una primera sessió de presentació prèvia, els alumnes trien la temàtica i han d’investigar per aprofundir en el seu coneixement i poder fer un guió cinematogràfic. Després ve l’escriptura del guió i, a continuació, la preparació del rodatge i la seva realització. I, finalment, el muntatge del vídeo i la seva difusió.
Ens hem trobat amb l’Ester i els seus alumnes a finals del segon trimestre del curs, en una de les darreres sessions del projecte. El vídeo ja està gairebé acabat de muntar i avui treballen a la biblioteca de l’institut amb el Jaume per incorporar-hi la música, que ha estat creada expressament pel Sàlem, un alumne d’un altre grup de quart d’ESO que l’any passat ja va participar en un altre projecte Reacciona. Som en una de les setmanes prèvies a la Diada de Sant Jordi i tenen la il•lusió de poder presentar el seu vídeo a l’alumnat i el professorat del centre aquell dia.
Ens expliquen que, en la fase d’investigació, la font d’informació principal que van tenir per aprofundir en el coneixement del tema va ser la Laura Negro, de la Fundació Adsis. La Laura ha estat a Gàmbia diverses vegades i és qui els va fer conèixer la realitat de les comunitats amb les quals està treballant l’ONG Cultivant Vida; d’aquesta manera, els va fer prendre consciència de la situació que s’hi viu.
«Una de les coses que ens va impressionar més és que ens va explicar que havien plantat artemisa, una planta medicinal que cura la malària, i que les farmacèutiques els havien arrasat el camp i els havien amenaçat. La pastilla de la malària els costa 20 euros, mentre la planta no els costa res… I per a les famílies que no la poden pagar aquesta és l’única opció que tenen.» La Laura també els va guiar i acompanyar en els objectius i la finalitat del curtmetratge. «Sorgien dubtes que necessitàvem que resolgués i li anàvem explicant les nostres idees.»
L’elaboració del guió va ser fruit de la reflexió i de la presa de consciència per part de l’alumnat de la problemàtica de les comunitats de Gàmbia amb les quals treballa l’entitat Cultivant Vida. «Volíem exposar la injustícia que representa la privatització dels recursos naturals bàsics i que s’hagi de pagar per aconseguir-los. Vam agafar aquesta idea perquè en uns minuts de vídeo és molt difícil reflectir totes les idees que teníem. Ens dèiem: és just que no arribin les medicines i que no puguin conrear plantes que els curen malalties? Es just que no tinguin accés a l’alimentació o a productes bàsics?»
Alumnat i professorat coincideixen que l’elaboració del guió és justament el que més els ha costat de tot el projecte: «Ens era difícil pensar com podíem donar a conèixer, des del nostre punt de vista, el que passava», afirma una de les alumnes.
En el procés d’elaboració del guió, els va guiar Jaume Fargas, que també els va proporcionar les nocions bàsiques necessàries per crear-lo. «Tenien tanta informació, que donaria per un documental de dues hores. Però no era això el que ens demanava l’ONG. Es tractava d’entendre el que ens demanaven: un vídeo que provoqués per introduir les seves xerrades de sensibilització, i reflectir-ho de forma intel·ligent en un vídeo», explica el Jaume.
Tots coincideixen també que el rodatge ha estat la fase més engrescadora del projecte. «És la part mes lúdica, i amb el suport del Jaume va ser molt fàcil. Ens vam sincronitzar molt bé. El rodatge estava molt ben planificat de manera que en tot moment tothom sabia què havia de fer. Cada seqüència la gravava un equip de rodatge diferent i tothom havia de fer de tot: càmera, claqueta, actor…», explica l’Ester. «Tots els alumnes escriuen, dirigeixen, roden, interpreten i munten. En el rodatge tothom fa de tot i participa en tot», apunta el Jaume. El rodatge es va fer al llarg d’un matí més alguna altra estona puntual d’altres dies. Bona part del vídeo transcorre a l’entorn boscós de l’Institut Francisco de Goya i a diferents espais del mateix centre. També van anar a rodar als diferents establiments que hi apareixen: una farmàcia i un supermercat.
L’alumnat adquireix els aprenentatges tècnics i se l’introdueix en el llenguatge i la descoberta del món audiovisual. En el marc del projecte Reacciona, el Taller de Cinema posa tot el material tècnic i humà necessaris per fer possible l’obra audiovisual. «És un taller molt pràctic, hi posem tots els recursos, fem acompanyament… A mesura que van fent, van aprenent.»
Pel que fa a la part final del muntatge, el Jaume explica que els nois i noies prenen consciència que tot audiovisual és una ficció i que darrere hi ha algú que crea un discurs. «És més important el muntatge que la mateixa eina, perquè ells veuen que si canvien l’ordre de les imatges canvien el significat del que estan fent», explica el Jaume. «Això és fonamental en el món en què vivim. Han vist que, per fer tres minuts, hi hem estat tres mesos. Així podem aconseguir que siguin una mica crítics amb tot el que veuen.»
A més d’aquesta descoberta, essencial per als joves, que han de ser molt crítics amb el món audiovisual, el Jaume destaca altres beneficis pedagògics del projecte Reacciona. En especial, aspectes com el treball en consens que hi fan els alumnes per assolir un objectiu comú, la interdisciplinarietat, la inclusió i la col·laboració, la cooperació i la intel·ligència social.
Quan es pregunta als alumnes què és el més important que els ha aportat aquesta experiència, un d’ells destaca la capacitat «d’aprofundir en les coses» que els ha ofert aquesta forma de treballar. «Sobretot molta reflexió i ens ha fet obrir els ulls. Ha fet que ens adonem de moltes coses, i que no tot és tan bonic com t’ho venen.» Una altra noia afegeix: «Ha estat molt interessant perquè hem parlat tots molt. I després d’haver-te cridat tant, estableixes una relació especial amb la gent.»
«De fet hi va haver algun moment que em pensava que el projecte no tirava endavant», explica l’Ester. «Però un cop superat tot va anar bé… En aquest grup hi ha alumnes molt tímids, alguns que aporten molt i altres que els costa intervenir.» I hi afegeix: «Una de les coses que fa aquest taller és que cohesiona el grup, encara que ells potser no en són prou conscients.»
Estan molt satisfets de la feina que han fet i d’haver participat en el projecte, i estan segurs que el vídeo aconsegueix sensibilitzar i convida a actuar. Tot i que no tots estan d’acord que s’hagi aconseguit fer arribar el missatge que volien amb el vídeo. Un alumne afirma que, des del seu punt de vista, el missatge no s’entén: «Hauríem d’explicar millor a la gent el que volem representar perquè s’entengui, per exemple, quan apareix la planta d’artemisa…» Però afegeix, pensatiu: «L’experiència ha estat molt bona i ha pagat la pena.»
Cultivant Vida – Projecte Reacciona INS Francisco de Goya 2014-15 from Taller de Cinema on Vimeo.