“Els especialistes en acompanyament emocional som un membre més de l’equip educatiu”

Marc Tébar forma part del programa «En cercle per a l’acompanyament emocional», en el qual participen un total de 39 professionals coneguts com a especialistes en acompanyament emocional en 44 centres educatius de la ciutat.

Explica’ns com va començar aquest programa.

Els especialistes en acompanyament emocional vam començar amb un projecte desenvolupat pel Pla de Barris i que tenia una durada de dos anys, prorrogables a tres. Ens vam iniciar en un total de 20 escoles amb el nom de Servei de Suport i Acompanyament Emocional (SSAE), la Fundació CHM Salut Mental de les Corts. Ara tenim una gran varietat de perfils professionals: psicopedagogues, educadores socials, psicòlogues, artterapeutes, psicomotricistes… I cadascun des de la nostra disciplina treballem l’acompanyament emocional als centres, sobretot des de l’educació socioemocional i l’enfocament restauratiu global. El projecte inicial es va sotmetre a una avaluació i va obtenir resultats molt positius, de manera que es va ampliar tres anys més i va passar a ser un programa amb la subvenció del Pla de Barris. Hem crescut força en aquests darrers tres cursos, i això significa que estem fent bé les coses. El Consorci d’Educació aposta per la nostra feina i la presència de la nostra figura és cada vegada més significativa a més centres.

 

Treballeu, per tant, en un perfil de centre específic?

La tasca que fem es pot fer a qualsevol entorn, però és cert que nosaltres vam començar sobretot a escoles de màxima complexitat, amb l’objectiu que tot l’alumnat tingués les mateixes oportunitats. Jo treballo a l’Escola El Polvorí, a la qual vaig tres dies, i a l’Escola Enric Granados, on vaig els altres dos, totes dues a la Zona Franca. A part, per al Consorci d’Educació faig formacions per a claustres anomenades «Fem cercles, cuidem les relacions» a diferents escoles basant-nos en les pràctiques restauratives i els cercles de diàleg.

 

Aleshores, a les escoles sou un membre més de l’equip educatiu?

En alguns llocs diuen que fem la classe de les emocions, i en d’altres, la classe de cercles perquè treballem en cercles de diàleg. Setmanalment ens trobem amb diverses classes i també tenim hores de treball personal, a més de liderar altres projectes. Jo, per exemple, gestiono el de delegats. El dia a dia és viure i respirar el centre i treballar braç a braç amb els altres docents. Nosaltres treballem al centre i per al centre, i se’ns té molt en compte, som un membre més d’un ampli equip educatiu.

També fem actuacions concretes, si es dona el cas d’algun conflicte o alguna actitud disruptiva, i plans de treball conjuntament amb els claustres.

 

Què feu exactament?

Actualment la nostra feina es basa principalment en les pràctiques i l’enfocament restauratiu global, buscant reparar relacions mitjançant els cercles de diàleg, la comunicació no violenta, l’escola activa i empàtica. Treballem molt les necessitats, per exemple, ensenyem als infants a alfabetitzar les emocions, a posar paraules a allò que senten, perquè sàpiguen explicar-ho i gestionar-se emocionalment.

Les necessitats emocionals sempre existeixen independentment de la situació econòmica de cada família. Volem posar fi al concepte que l’escola és només transmissora de coneixements. Així, la incorporació d’altres perfils al claustre ha permès passar d’un equip docent a un equip educatiu, amb perfils complementaris.

 

I com s’estructura el programa?

El programa es pot dividir en tres branques: la primera serien les sessions grupals que fem amb l’alumnat des de P3 fins a 2n d’ESO, en què treballem l’alfabetització emocional, la cohesió de grup, l’autoconcepte…, tot dins de les pràctiques restauratives i l’educació socioemocional. La segona branca se centra en l’assessorament als claustres i els tutors, de manera que sempre estem a prop de les direccions i acompanyem el centre en aquest canvi de mirada que busca reparar relacions. I la tercera gran branca és la formació, perquè s’ha de formar el claustre en una nova metodologia i un nou idioma, i per això cal que un aprenentatge. Busquem que tant els claustres com els alumnes tinguin espais segurs d’escolta i confiança, des dels quals puguin expressar com se senten. Poder normalitzar el fet de parlar de les emocions i els sentiments tendeix a eliminar moltes resistències dins l’escola.

La formació possibilita la creació d’una quarta branca, el clima social del centre, que és l’objectiu que es deriva dels altres tres i potser el més important. Volem que els claustres i els alumnes tinguin espais segurs d’escolta i confiança, des dels quals ens puguem expressar tal com ens sentim.

 

Durant aquests anys, destacaries alguna experiència en especial?

He tingut moltes experiències bones, i també algunes de dolentes. Jo les englobaria en el que anomeno «salari emocional», que no es pot quantificar amb diners, però sí amb gestos, amb paraules, amb abraçades. Per exemple, els alumnes que agraeixen la teva tasca i que, gràcies als vincles que generem amb ells, es poden expressar d’una manera més segura; o també el reconeixement de les famílies, que t’omple moltíssim. Això no vol dir que no hi hagi dies que marxes enfadat perquè no ha sortit bé alguna sessió de grup. Però això forma part de les relacions humanes, que no es poden anticipar.

 

Quina ha estat la teva trajectòria fins a formar part d’aquest programa?

Jo soc educador social, però també tenim psicòlogues, psicopedagogues, i tots tenim formacions complementàries i rebem formació continuada en pràctiques restauratives. Però, en el meu cas en concret, jo vinc del món de la construcció, en què treballava de tècnic de qualitat d’obres i precisament en escoles. Sempre m’havia apassionat el món de l’educació, i em vaig formar com a educador social, passant per centres oberts, centres d’acollida, tallers ocupacionals, centres tancats amb adolescents…, tot i que sempre havia volgut treballar a les escoles. I gràcies a aquest programa, ja en fa quatre anys que hi treballo.

Deixa un comentari