Alumnes que es preparen per a una nova etapa

El butlletí edubcn/en_equip del Consorci d’Educació de Barcelona ha tancat aquest curs 2021-2022 amb cinc entrevistes a alumnes que el proper curs començaran un nou cicle educatiu. La Danielly, l’Ona, el Yoliber, la Miriam i el Tomàs expliquen com viuen aquests moments de canvi.

“Sisè és el curs de primària on més coses noves aprens”

Em dic Danielly, tinc 13 anys i ara acabo sisè de primària a l’Escola Cal Maiol, que està al  barri de Sants. A la meva escola tenim un pati  que té moltes coses divertides. Per exemple, tenim una caseta on guardem les joguines, que realment és molt maca de veure. També tenim el camp de futbol, que és gairebé tota la pista, i un espai per jugar a bàsquet. Quan sortim al pati a mi m’agrada jugar a tenis en una pista que hem de muntar, i quan era més petita m’agradava molt jugar a futbol. El proper mes de setembre començaré l’ESO a la Institució Montserrat, que és un institut que tinc a prop de casa.

 Què és el que t’ha agradat més d’aquest curs?

El que m’ha agradat més és estar amb els companys i companyes de classe, per poder tornar a veure’ns. I també els professors

 Què milloraries o canviaries d’aquesta etapa si poguessis?

Doncs no canviaria res perquè la veritat és  que estimo la meva escola així com és. No  és una escola gaire gran, però el millor del fet que sigui petita és que tothom coneix a tothom i tenim dos edificis. Al primer hi ha cicle inicial i cicle mitjà, i al segon edifici tots els alumnes de cicle superior, el menjador i la Direcció.

 Quin consell donaries a algú que comencés sisè de primària?

Que no tingui vergonya d’estar present i xerrar a la classe, perquè sisè és el curs de tot primària on més coses aprens, sobretot perquè t’estàs fent més gran i pots conèixer coses noves. És molt divertit aconseguir nous coneixements! Jo quan soc a classe participo. La meva professora, que es diu Ainhoa, sempre diu que qui no ho entén pot aixecar el dit sense cap vergonya de preguntar.

 Què et fa més il·lusió d’aquest canvi d’etapa?

Estic nerviosa i em fa il·lusió perquè és un nou començament en un lloc nou: tothom serà nou! Coneixeré amics nous, professors nous, l’escola no me la sabré de memòria… M’hauré d’acostumar a tot a poc a poc! A més, a l’institut m’agradaria aprendre francès!

 Què t’agradaria estudiar o fer de gran?

A mi m’agradaria molt ser policia perquè m’agrada molt ajudar les persones. Sempre que veig els policies, amb tota mena de problemes, ells sempre ajuden i a mi m’agradaria fer això: que les persones que ho necessitin demanin la meva ajuda.

 

“Aquesta nova etapa és un nou repte per a mi”

Em dic Ona Solanich i tinc 15 anys. He estudiat ESO a l’Institut l’Alzina i al mes de setembre començo el batxillerat internacional al mateix centre. Sempre he volgut aprendre anglès a l’estranger, perquè crec que s’aprèn més estant fora. Com que he escollit aquesta opció, amb els meus antics companys coincidiré només al pati, ja que ells fan l’altre batxillerat.

Què és el que t’ha agradat més d’aquest curs?

Doncs poder escollir més assignatures optatives i així encaminar-me a la branca científica, que és el que m’agrada a mi. Jo crec que donant-nos més opció d’escollir hem pogut veure quines coses ens agraden més. A més, he pogut descartar algunes assignatures que no m’atreien tant: per exemple, no he hagut de fer res d’artístic. En canvi, jo he escollit biologia, física i química i història d’Amèrica: és que m’agrada la ciència però també m’agrada molt la història.

Què milloraries o canviaries d’aquesta etapa si poguessis?

M’hauria agradat que les optatives de 1r i 2n fossin optatives reals perquè ens n’oferien quatre i les havíem de fer totes. També m’hauria agradat que les classes d’anglès fossin 100% en aquest idioma. I una cosa que la pandèmia va canviar van ser els patis: abans teníem dues pauses de 20 minuts i ho van passar a una d’única de 30 minuts. Anava molt bé fer dues pauses: paràvem cada dues classes i descansàvem més. Això ho recuperarem el curs vinent.

Quin consell donaries a algú que comencés l’ESO?

Que s’interessi per mirar les opcions de batxillerat, cicles, etcètera, amb temps perquè si no després t’ho expliquen una mica tard i has d’escollir ràpid. I també que esculli el que li agradi més, no el que el seu entorn el pressioni a fer perquè si no se li farà molt complicat.

Què et fa més il·lusió d’aquest canvi d’etapa?

Aquesta nova etapa és un nou repte per a mi. A més em ve de gust conèixer nova gent i aprendre nous coneixements. Em sap molt greu no estar amb els meus companys l’any vinent, però segur que coneixeré gent nova.

A més, al batxillerat internacional fas més classes d’anglès i et serveix per anar a estudiar fora: a mi m’agradaria Irlanda.

On voldries ser d’aquí a cinc anys?

Voldria anar a la universitat i estudiar alguna de les branques de biologia. Encara no tinc clara quina de totes, però sé que vull fer biologia. I m’agradaria treballar un temps fora, però acabar tornant a treballar aquí.

 

“El títol de PFI m’ha orientat cap a la feina que busco”

Em dic Yoliber, tinc 17 anys i acabo de fer un PFI de Mecànica a l’Institut Mare de Déu de la Mercè. Estic a 35 minuts del centre, però me’l van recomanar, i vaig decidir fer aquest PFI perquè des que era petit sempre m’han agradat els cotxes i la mecànica. Jo era d’aquells nens que quan tenia una joguina la desmuntava per veure com funcionava, i a mesura que creixia intentava arreglar les coses que s’espatllaven a casa! El proper setembre començaré un cicle formatiu de grau mitjà d’Electromecànica al mateix centre on estic ara.

Què és el que t’ha agradat més d’aquest curs?

Del PFI m’ha agradat gairebé tot! El professor ens ajudava molt, i amb els companys de classe hem fet molt d’equip perquè érem del mateix nivell. De fet, m’ha anat molt bé: els primers trimestres he tret un 8,5 de mitjana. I, a més, el PFI és un títol que m’ha orientat cap a la feina que busco i això està bé.

 Què milloraries o canviaries d’aquesta etapa si poguessis?

Canviar no canviaria res. Com a molt, que donessin més llibertat al professor per ense[1]nyar més coses. És que el professor que tenia és una màquina! Té molta experiència, va treballar fins i tot a la Fórmula 1, i podria haver-nos aportat encara més coneixements!

Quin consell donaries a algú que comencés un cicle de grau mitjà?

En realitat és fàcil: si estudies, pares atenció i no faltes a classe ho pots fer bé. Com que en un PFI et donen més llibertat perquè ja som grans, si et descuides o no fas les tasques quan toca, és quan baixa la nota.

Però el professor ajuda molt i pots aprofitar que té tota aquesta experiència.

Què et fa més il·lusió d’aquest canvi d’etapa?

Al mateix centre he pogut veure que els qui fan aquest grau mitjà al final del curs tenen un treball en el qual participen en una competició en l’àmbit nacional: construei[1]xen un car i el porten a competir, a fer curses.

Ho fan en menys d’un mes! I a mi m’agradaria ajudar a fer aquest car i portar-lo a competir.

On voldries ser d’aquí a cinc anys?

Com que m’ha agradat molt el PFI i m’interessa treballar com a mecànic, vull seguir estudiant. Al setembre faré un grau mitjà d’Electromecànica, i fins i tot pot ser que continuï fins al grau superior, potser més orientat a cotxes de competició. I, a més anys vista, m’agradaria tenir el meu propi taller o estar treballant en el món de la competició.

 

“Avui en dia tens molts camins per aconseguir el que vols”

Em dic Miriam, tinc 15 anys i he estudiat ESO a l’Institut Pablo Ruiz Picasso. Sempre havia tingut clar que volia fer batxillerat científic i universitat, però finalment he decidit fer el cicle de grau mitjà d’Auxiliar d’Infermeria a l’Institut Bonanova. Avui en dia tenim molta sort perquè hi ha molts camins per sortir-te’n: batxillerat, cicles, PFI…

 Què és el que t’ha agradat més d’aquest curs?

El que m’ha agradat més ha estat la classe en si: els companys i companyes que m’han tocat, perquè m’he sentit molt acollida. He estat molt còmoda en comparació amb altres classes. Aquestes persones m’han acompa[1]nyat dia a dia, els tinc molta estima i em sabrà molt greu no veure’ls a classe, no anar a estu[1]diar amb ells… Però la vida són etapes i les etapes comencen, s’han de gaudir i començar[1]ne de noves. A més, si les amistats són de veritat, hi seran anem o no a la mateixa escola.

Què milloraries o canviaries  d’aquesta etapa si poguessis?

Canviar… potser et diria que canviaria no haver fet el quart d’ESO científic, però no, perquè en realitat ha estat molt bé. El que passa és que m’ha costat molt perquè he hagut de posar-me molt les piles i treballar de valent. Així que canviar com a tal, no canviaria res.

Quin consell donaries a algú que comencés l’ESO?

Jo sempre havia tingut molt clar que volia fer el batxillerat científic i anar a la universitat, però a quart d’ESO ho vaig passar malament, sentia molta pressió. Així que crec que les coses s’han de fer amb calma, perquè sempre tens uns objectius però a vegades els objectius canvien, i no t’has de castigar. Qui m’hagués dit a mi que ara estaria pensant a anar a un cicle! Avui en dia tenim molta sort perquè tens molts camins per aconseguir el que vols: batxillerat, cicles, PFI…

 Què et fa més il·lusió d’aquest canvi d’etapa?

Vaig anar a les portes obertes del Bonanova i els alumnes van explicar com feien pràctiques, els espais que tenien… Em fa molta il·lusió provar i descobrir-ho tot en si! Em va semblar que els alumnes estaven molt contents quan explicaven el que feien.

 On voldries ser d’aquí a cinc anys?

Voldria anar a la universitat i estudiar alguna de les branques de biologia. Encara no tinc clara quina de totes, però sé que vull fer biologia. I m’agradaria treballar un temps fora, però acabar tornant a treballar aquí.

 

“El que més m’emociona és estudiar d’una manera més adulta”

Em dic Tomás, tinc 19 anys i vaig estudiar l’ESO a l’Institut La Llauna de Badalona, d’on soc jo. Els darrers dos anys he estudiat el cicle de grau mitjà d’Activitats Comercials i, si tinc sort, al setembre faré un cicle superior a l’Institut de Logística de Barcelona (ILB).

Què és el que t’ha agradat més d’aquest curs?

Jo diria el fet que ens van ajuntar alumnes de grups diferents i, així, vaig poder conèixer i tenir la possibilitat de treballar amb gent nova amb qui no estava acostumat. I també, sobretot, el fet de fer tants projectes, en què és molt important fer recerca i investigació, una manera de treballar molt diferent de la que tenia quan estudiava l’ESO. Per exemple, vam fer un projecte sobre botigues emblemàtiques de Barcelona. Per grups, havíem de fer un recorregut per diversos establiments amb la finalitat de fer una presentació. Aquest tipus de dinàmiques m’agraden molt!

Què milloraries o canviaries d’aquesta etapa si poguessis?

Degut a la pandèmia, jo diria que els horaris, perquè ens saltàvem un dia de classe presencial. Si ho mires subjectivament podries pensar: “que bé, no faig classe”, però quan tens un objectiu i vols aprendre, estudiar i construir el teu futur, el fet que no t’ensenyin tots els dies sap greu. Sobretot perquè és un fet que no podíem controlar.

Quin consell donaries a algú que comencés un cicle de grau mitjà?

Més que cap altra cosa jo diria que estigués atent i fos constant amb la feina. Al final no són uns estudis d’empollar, però si no estàs atent i no fas les tasques et perds coses importants que després et faran falta.

Què et fa més il·lusió d’aquest canvi d’etapa?

El que m’emociona més és, d’una banda, la localització de l’institut, que està al port! I tam[1]bé l’oportunitat d’estudiar d’una manera més adulta, amb classes més complexes i profitoses. A més, podem triar entre dos idiomes, l’alemany o el francès, i això em donarà la possibilitat de treballar a l’estranger.

On voldries ser d’aquí a cinc anys?

Laboralment el que em faria més il·lusió seria estar treballant a l’estranger, per conèixer altres països, socialitzar amb diferents cultures i persones… I personalment estaria orgullós d’haver-me esforçat tant com he pogut en la meva educació per construir el meu futur.