El butlletí edubcn/en_equip del Consorci d’Educació de Barcelona ha tancat el curs amb dues entrevistes a professionals que el proper curs 2022-2023 assumiran nous reptes en l’àmbit educatiu. Són la Gemma Barberà, la nova directora de l’Escola Tàber, i el David Suriñach, que deixa la direcció de l’Escola Rubén Darío per incorporar-se a la Inspecció Educativa.
“El món de l’educació és la meva passió.”
Em dic Gemma, vaig arribar a l’Escola Tàber fa cinc anys, on he estat coordinadora del cicle de mitjans i, des de fa dos anys, formo part de l’equip directiu. Soc especialista en audició i llenguatge, i justament la nostra escola té un suport intensiu en aquest aspecte perquè tenim alumnes sords i amb trastorns del llenguatge. L’1 de juliol he agafat el relleu com a directora del centre.
Què és el que t’ha agradat més d’aquest curs?
Justament els dos darrers anys han estat els més estranys de la història arran de la pandèmia, i el que recordo amb més carinyo és quan vam treure les mascaretes de les aules: va ser el 20 d’abril. Ho recordo perquè va ser el dia que jo vaig presentar el meu projecte de direcció davant la comunitat educativa, i ho vaig poder fer sense mascareta. A més, aquest canvi va anar lligat amb la relaxació de les restriccions tan dures que teníem, com el fet que els grups no es poguessin barrejar, etcètera.
Què milloraries o canviaries d’aquesta etapa si poguessis?
Penso que l’ofici de mestre, que és tan important, no sempre rep el reconeixement que potser hauria de tenir. A vegades el dia a dia se’ns menja i considero que cal parar i s’ha de posar sobre la taula el gran sobreesforç que hem fet des dels centres per donar resposta als reptes de la pandèmia.
Quin consell donaries a algú que comencés la feina de docent?
Sobretot que sigui molt positiu i optimista perquè és una feina molt maca. També li diria que ser docent és molt vocacional i que ha de tenir molta il·lusió, i si s’ho pren així li anirà bé segur. I sobretot que tingui present que es treballa amb els infants, però també amb les famílies i l’entorn, i que és important que faci xarxa amb la societat que l’envolta. Què et fa més il·lusió d’aquest canvi d’etapa? Diria que seguir fent créixer aquesta institució, que justament enguany celebra els 60 anys d’existència. Em fa il·lusió formar part d’aquest gran projecte de manera continuista però sota la meva pròpia mirada. I a més, fent-ho amb un equip de persones joves i treballadores, que empatitzen molt amb les noves famílies.
On voldries ser d’aquí a cinc anys?
És molt difícil fer pronòstics, sobretot després del que acabem de viure. Jo vull mirar molt el dia a dia i, si el projecte va bé i la comunitat ens acompanya, estaria encantada de continuar, malgrat que tinc clar que no vull estar sempre com a directora. En tot cas hi seré en alguna cosa relacionada amb el món de l’educació perquè és la meva passió.
“Crec en el poder de la Inspecció per acompanyar els centres.”
Em dic David Suriñach, i fins fa uns mesos treballava com a director de l’Escola Rubén Darío, un centre educatiu d’infantil i primària de màxima complexitat situat al Raval. Després de cinc anys com a director he entrat a la Inspecció. La inspecció educativa sempre m’ha interessat, i el fet d’haver tingut inspectors i inspectores molt bons com a referents em va motivar a voler entrar.
Què és el que t’ha agradat més d’aquest curs?
El fet que es va crear una sinergia i un equip humà molt bonic que ens va permetre, en poc temps, donar la volta a un centre que ja treballava bé però que vam poder posar al capdavant de la ciutat. De fet, l’esforç de tothom es va veure recompensat amb el guardó que vam guanyar en els Premis Baldiri Reixac Escola. I, després, l’alumnat i les famílies del centre, que majoritàriament tenen una situació socioeconòmica desfavorida. Treballar amb aquest tipus d’alumnat és molt gratificant perquè l’impacte que tens en les seves vides és espectacular.
Què milloraries o canviaries d’aquesta etapa si poguessis?
Em costa dir alguna cosa en concret perquè segurament aquells aspectes en què ens vam equivocar ens van servir d’alguna manera per seguir aprenent i seguir creixent, precisament fruit d’aquesta motivació que tots teníem per continuar avançant.
Quin consell donaries a algú que agafés una direcció de centre?
Primer de tot que aposti pel lideratge distribuït, i això vol dir apoderar les persones, creure en elles, escoltar-les, fer que entenguin que són importants per a l’organització i que assumeixin petits lideratges dins el centre. En segon lloc, que faci xarxes: amb altres direccions i centres educatius amb qui compartir experiències i inquietuds.
Finalment, que sigui una bona persona, que sigui amable, educada i al servei de les persones i els professionals amb qui treballa.
Què et fa més il·lusió d’aquest canvi d’etapa?
Realment crec en el poder que té la inspecció com a agent d’acompanyament de les direccions per ajudar en la transformació educativa, i és el que em fa més il·lusió: poder ajudar els centres des d’una perspectiva externa i col·laborar a seguir construint un sistema educatiu català de màxima qualitat.
On voldries ser d’aquí a cinc anys?
Tant de bo les coses d’aquí a cinc anys siguin bastant similars a com estan ara. De manera personal m’agradaria seguir en el que estic fent ara, i en l’àmbit educatiu hem de seguir lluitant per l’excel·lència, però a Catalunya des de fa 10 o 15 anys s’està treballant molt bé.