Va fer filosofia perquè era el que més li interessava. Més endavant, quan ja treballava a l’escola, s’adonà que li calia millorar en el camp de la llengua i va optar per estudiar filologia.
Va néixer a Mèxic, filla i néta d’exiliats. Quan tenia 4 anys va perdre la mare, i el pare, sempre amb la idea de tornar algun dia, va avançar aquest desig enviant la seva filla a Catalunya a casa d’uns familiars. «Vaig venir a Catalunya als 9 anys i del temps que vaig anar a
Bona part d’aquest número de Fer Escola a Barcelona està dedicat a la jornada «Competències per al lideratge educatiu», celebrada el passat dia 12 d’abril i de la qual podeu trobar més informació en altres seccions del bloc. Per contribuir a l’aportació d’elements de reflexió per a la jornada, el Consorci d’Educació de Barcelona, amb
La conversa amb Raimunda Pàmpols s’esdevé en un dia plujós d’aquest mes de març. La Raimunda arriba amb el seu paraigües i el seu bastó, predisposada, curiosa. Ella forma part d’aquesta entranyable generació de mestres de la postguerra. Va néixer l’any 1938 a Les Borges Blanques i va començar a treballar als 21 anys a
L’any 1964 va estudiar dibuix i modelat a l‘Escola Llotja. Quatre anys més tard finalitzava els seus estudis de peritatge químic. Cursos de sociologia, de semiòtica i creativitat… L’any 1973 va entrar a L’Escola Massana com a professor de matemàtiques, de disseny industrial i d’interiors. Trenta-set anys més tard segueix exercint com a docent a
Personalment no la coneixia, però havia sentit parlar d’ella: de la seva capacitat d’innovació, de lideratge, de com , en molts aspectes, havia estat precursora d’una forma d’entendre la direcció pel que fa a la consecució d’objectius com el treball sistemàtic per aconseguir la millora constant, la dinamització del centre… Tenia curiositat de saber com
Nascut a Riudoms, ha viscut, però, tota la seva vida a Sabadell, on va estudiar a Can Culapi, “tinc un bon record de l’escola, malgrat que estàvem en ple franquisme, Can Culapi era com una mena d’illa de frescor, de catalanitat…” Joaquim Vaïllo és un home afable, una d’aquelles persones que transmet humanitat pels quatre
El passat 5 d’agost, Jordi Sabater Pi ens va deixar orfes i ara, els qui hem estat vinculats professionalment i personalment amb ell, copsem el buit de tot el que ens va donar al llarg dels anys. Allò que sempre em va acostar a en Jordi va ser el seu entusiasme envers el que estudiava