Quan et proposen treballar un projecte de cinema a l’aula pots pensar, com a docent, que ja tens prou feina. No obstant això, aprendre del cinema i amb el cinema és una gran oportunitat per vertebrar els continguts tradicionals, posar ordre en el constant bombardeig d’imatges, música i so que reben els alumnes i anar
A l’Agenda 21 Escolar de Barcelona ens fem grans. Fa deu anys que seixanta centres educatius de la ciutat van començar el seu camí en aquest programa d’educació ambiental que proposa imaginar i construir un món millor i més sostenible des d’accions dutes a terme en el seu entorn més immediat.
En el curs 2006-07, l’Escola Splai va veure la necessitat de destinar més hores a l’anglès,augmentar les sessions desdoblades i ampliar l’àmbit d’ús de la llengua anglesa més enllà de les sessions lectives a l’aula.
Us fem arribar una fotografia de la visita que Jordi Llompart va fer a la nostra escola,
La idea postmoderna que l’única finalitat de la vida és passar-s’ho bé és «un dels fantasmes que recorren la societat contemporània», i l’educació en particular.
Aquesta reflexió va dirigida als companys novells que han aprovat darrerament les oposicions i als no tan novells que, com jo, han viscut els canvis de currículum plantejats per la LOGSE i últimament per la LOE.
Kim Manresa mostra al Museu Marítim prop de vuitanta fotografies en blanc i negre que reflecteixen diferents formes de viure l’educació a trenta països del món.
Bonic, molt bonic és el nou edifici del Consorci d’Educació de Barcelona; bonica, molt bonica és la seva web…
Avui em proposaré revelar algun secret del llibre Un lloc anomenat escola. Traçaré el camí que va senzillament des de la meva opinió, de la descripció metafòrica utilitzada per l’Eulàlia Bosch, fins a la seva interpretació de la seva experiència docent i alhora tan humana.