Què és un infant? Sembla que aquesta pregunta hauria de ser fàcil de respondre, però no estic segur que realment ho sigui. I m’hi han fet pensar d’una manera especial els actes commemoratius del vintè aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant.
Als que no som de la generació dels anys 80 ens continuen sorprenent notícies com la que circula fa temps per Internet sobre l’impacte d’una bloguera cubana, de nom Yoani Sànchez, que ha encapçalat una veritable revolució comunicativa al seu país. I tot plegat és un blog amb experiències properes, interessants, frapants, riques, viscudes…
M’agradaria compartir el que em va suggerir i fer pensar Eulàlia Bosch amb la seva conferència de l’acte d’inauguració de curs al CRP de l’Eixample, sota el títol “Anar a escola: una reflexió sobre l’espai i el temps escolar”. Pensava que es tractava d’una conferència per a emmarcar les activitats adreçades a commemorar l’any Cerdà
Com moltes altres feines, la de mestre també ha canviat al llarg del anys, i en els més recents ho ha fet de manera accelerada. Qualsevol mirada retrospectiva a la professió
Fa ja uns quants anyets que faig classes, que faig de mestre. Durant tot aquest temps m’ha semblat que havia de ser això, el mestre, que ser pare d’una criatura és ja prou difícil com per aspirar a ser el pare de vint-i-cinc. Ara bé, sí que he volgut tractar sempre les noies i els
Ara fa més de vint-i-cinc anys vaig començar a treballar a l’escola Virolai, un centre concertat situat molt a prop del parc Güell, al districte d’Horta-Guinardó. Hi vaig entrar, tot just acabada la carrera, perquè un amic me la va recomanar, i hi vaig trobar un projecte educatiu singular, amb el qual m’he sentit identificada,
No fa ni un any que el Consorci d’Educació de Barcelona inicià la definitiva gran reestructuració. Nova seu social, incorporació de personal provinent del Departament d’Educació i de l’IMEB , assumpció de la gestió dels centres públics i concertats de la ciutat… Tot plegat, la posada en marxa d’un projecte important.
El nou curs ha començat i tothom va atabalat. I més que hi anirem a mesura que el curs avanci. No obstant això –els mestres i les mestres sempre ho hem fet–, traurem temps d’on sigui per assistir a algun curs o seminari, per llegir articles, llibres… i fins i tot per fer intercanvis internacionals!
Recordo la primera vegada que vaig començar l’escola. Els nervis recorrien tot el meu cos; una barreja d’alegria i por era la causant del meu estat. Després de fer un petó a la meva mare, entrava en un nou món desconegut fins a aquell moment i ple de sorpreses. Tots els nens corríem per arribar