Sant Joan a tocar, fi de curs, temps de cireres i d’escoles d’estiu: temps d’actualització, de posar-se al dia i prendre perspectiva per veure les coses una mica més enllà de demà passat. Si sempre ha estat evident que aquest espai d’intercanvi i aprenentatge entre mestres que ens proporcionen les escoles d’estiu funciona com una vàlvula d’oxigen per refer-se del desgast del curs, avui més que mai posar-se al dia és una necessitat per atrapar uns canvis socials que podrien desbordar-nos.
Si considerem que estem preparant els nostres alumnes perquè siguin adults competents en una societat futura de la qual ens costa imaginar què els exigirà, podem sentir-nos abocats en una mena de vertigen davant l’acceleració dels canvis i la inestabilitat dels fonaments en què sempre ens havíem basat. El pas endavant es tan gran que fins i tot hi ha qui diu que ens calen, tant als alumnes com als seus mestres, noves alfabetitzacions, noves habilitats per a viure en el segle XXI, per a dur a terme noves feines de coneixement, amb noves eines de pensament i accés a la informació, nous estils de vida digitals, nous models cognitius marcats per les intel·ligències múltiples, els multiaprenentatges o els anomenats aprenentatges caòtics.
Segurament, per enfrontar aquest repte tan immens sense patir mareig, ho hem de fer a poc a poc, amb curiositat, i seqüenciant-lo, mantenint actiu tot el saber didàctic i pedagògic que acumulem, i innovant sense renunciar als «èxits analògics» que havíem assolit a l’aula.
Potser aquest estiu més que de formació hem de parlar de recerca en l’aprenentatge, hem d’aprendre a ensenyar a aprendre tal com anuncia el lema de la 46a escola d’estiu de Rosa Sensat; capacitar-nos des d’una perspectiva de la reflexió sobre la pròpia pràctica per assolir unes habilitats professionals i socials d’autonomia, iniciativa i lideratge que ens seran imprescindibles per a la tasca docent en un temps de canvi constant.
Des del bloc hem volgut celebrar la dedicació de tots aquells mestres, segurament la majoria de vosaltres, que cada estiu aneu a escola. Dedicant temps a la reflexió, l’intercanvi i el pensament crític, construïm les bases per atrapar el futur.