Sant Joan a tocar, fi de curs, temps de cireres i d’escoles d’estiu: temps d’actualització, de posar-se al dia i prendre perspectiva per veure les coses una mica més enllà de demà passat. Si sempre ha estat evident que aquest espai d’intercanvi i aprenentatge entre mestres que ens proporcionen les escoles d’estiu funciona com una vàlvula d’oxigen per refer-se del desgast del curs, avui més que mai posar-se al dia és una necessitat per atrapar uns canvis socials que podrien desbordar-nos.
Si considerem que estem preparant els nostres alumnes perquè siguin adults competents en una societat futura de la qual ens costa imaginar què els exigirà, podem sentir-nos abocats en una mena de vertigen davant l’acceleració dels canvis i la inestabilitat dels fonaments en què sempre ens havíem basat. El pas endavant es tan gran que fins i tot hi ha qui diu que ens calen, tant als alumnes com als seus mestres, noves alfabetitzacions, noves habilitats per a viure en el segle XXI, per a dur a terme noves feines de coneixement, amb noves eines de pensament i accés a la informació, nous estils de vida digitals, nous models cognitius marcats per les intel·ligències múltiples, els multiaprenentatges o els anomenats aprenentatges caòtics.
Segurament, per enfrontar aquest repte tan immens sense patir mareig, ho hem de fer a poc a poc, amb curiositat, i seqüenciant-lo, mantenint actiu tot el saber didàctic i pedagògic que acumulem, i innovant sense renunciar als «èxits analògics» que havíem assolit a l’aula.
Potser aquest estiu més que de formació hem de parlar de recerca en l’aprenentatge, hem d’aprendre a ensenyar a aprendre tal com anuncia el lema de la 46a escola d’estiu de Rosa Sensat; capacitar-nos des d’una perspectiva de la reflexió sobre la pròpia pràctica per assolir unes habilitats professionals i socials d’autonomia, iniciativa i lideratge que ens seran imprescindibles per a la tasca docent en un temps de canvi constant.
Des del bloc hem volgut celebrar la dedicació de tots aquells mestres, segurament la majoria de vosaltres, que cada estiu aneu a escola. Dedicant temps a la reflexió, l’intercanvi i el pensament crític, construïm les bases per atrapar el futur.
La tasca del mestre es engrescadora perquè el contacte amb l’alumne comporta desenvolupa una sèrie de estratègies sempre innovadores per aconseguir la fita d’ensenyar i educar . Ara en aquesta societat canviant i plural les dificultats augmenten davant la multiculturalitat, i les noves tecnologies sempre més sofisticades obliguen a una posta apunt on la l’espai de l’escola d’estiu és el lloc idoni per aprendre a ensenyar a prendre i compartir pensaments idees i situacions.
M’uneixo a aquesta celebració de l’ Escola d’Estiu que al llarg de la seva creació ha sabut mantenir viu l’esperit i el repte de la tasca educativa