Les vacances han arribat a la seva fi. llarg d’unes setmanes, hem comprovat que els pares i les mares, i els avis, eren responsables d’unes criatures vint-i-quatre hores al dia, sense cap institució que els contingués unes hores.
Aquest curs passat he tornat a ocupar-me d’un dels grups de primer curs a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Feia anys que no ho feia.
Fa uns quants anys feia de mestre a la mateixa escola on el meu fill feia P3. Aquell curs jo era el tutor de sisè. Una tarda vam pujar tots dos a la meva classe a recollir unes quantes coses. El Francesc es va mirar la classe encuriosit i va preguntar: «I on són les
La meva relació amb l’escola sempre ha estat externa, hi he intervingut des de fora en l’àmbit de la natura i el medi ambient i bàsicament generant materials o proposant activitats.
Tota la vida m’ha costat entendre que el pallasso i el circ siguin des de sempre un referent en el món escolar, amb la mala premsa que tenim.
En España existen unos 800.000 docentes y alrededor de 9 millones de estudiantes. Unos y otros deben tener bien presente que la información —a veces tan crítica con el sistema educativo— se refiere sólo a lo insólito, a lo extraordinario, a lo que no es habitual…, mientras que la mayoría de los docentes y estudiantes
Gairebé tothom té el record d’una persona —i si es té sort, de més d’una— que va il·luminar la seva infància i, sense la qual, tenim la impressió que no seríem qui hem arribat a ser. No parlo de les persones més previsibles, de la mare i el pare,
No hi ha cap altra manera de dirigir un projecte que no sigui estant a peu d’obra. Aquesta actitud fa detectar si les persones que t’acompanyen necessiten més ajut, més recursos, més estima, més guia.
La democràcia, com totes les realitats bàsiques de la vida, s’educa sobretot per la via del contagi, pel camí de la vivència, per la reiteració de les seves bones pràctiques -que inclouen, naturalment, la bona reflexió i el constant diàleg-.