De vegades algunes afirmacions fetes de manera improvisada, en un context informal, resten a la memòria i es fan més rellevants a mesura que passa el temps. Per a mi (el Consell de redacció em perdonarà que personalitzi) és el cas d’aquella que va dir un molt bon amic, amb sornegueria i un punt de
Fa un parell de mesos es va presentar un estudi sobre educació i mobilitat social a Catalunya. La recerca ha estat promoguda i gestionada des de la Fundació Jaume Bofill amb el suport de la Fundació La Caixa i la Generalitat de Catalunya. Des del 2001 s’han enquestat prop de 2.000 llars del país (_4.600
La darrera setmana d’octubre ens ha portat, com ja és habitual, l’informe de la Fundació Jaume Bofill a partir dels resultats de l’onada PISA 2009. I, com si d’una onada marina es tractés, hem quedat xops de dades i ofegats per un debat sobre la idoneïtat de la mostra que ens ha distret dels resultats
La gràcia de les faules és que encara que les haguem sentides mil vegades no perden vigència i cada vegada que les escoltem adopten ressonàncies diferents. Aquest seria el cas de la història que va explicar-nos el professor Juan Carlos Tedesco en la conferència d’inici de curs a l’Escola Pere Vila el passat 6 de
Sant Joan a tocar, fi de curs, temps de cireres i d’escoles d’estiu: temps d’actualització, de posar-se al dia i prendre perspectiva per veure les coses una mica més enllà de demà passat. Si sempre ha estat evident que aquest espai d’intercanvi i aprenentatge entre mestres que ens proporcionen les escoles d’estiu funciona com una
Darrere de tant de soroll que interfereix i dels inacabables debats al carrer i a les sobretaules sobre sisenes hores, crisis, recursos escapçats, uniformes, classes de religió, ciutadania o català…, qui escolta la veu dels mestres quan de veritat parlen d’educació? Tant de soroll ens ha arribat a fer dubtar que els mestres en parlin,
Enfrontem un nou any, ple de reptes. Poques activitats requereixen tant esforç i dedicació com l’educació en un món que canvia, a tots nivells, a gran velocitat, amb uns nens i nenes, o uns joves, que dia a dia també van canviant, madurant, renovant-se, plantejant nous interrogants, noves expectatives i nous projectes. Realment educar és
Fa un any que vam començar l’aventura de posar en marxa aquest bloc. I com tota aventura, té els seus components d’utopia i, per què no, de somni i il·lusions. Creiem important introduir aquest concepte en la nostra quotidianitat de mestres, d’educadors. Una aventura farcida d’arguments, de conviccions, d’esperança. Entre les col·laboracions que publiquem aquest
El món de l’educació és un món tremendament dinàmic, que exigeix constants replantejaments i canvis que sovint afecten a col·lectius diversos. Gestionar aquest procés és una tasca complexa i d’una gran responsabilitat; de la mateixa manera, treballar, participar-hi professionalment, implica un fort compromís social i la necessitat permanent de renovar-se per no perdre el tren