El nou curs ha començat i tothom va atabalat. I més que hi anirem a mesura que el curs avanci. No obstant això –els mestres i les mestres sempre ho hem fet–, traurem temps d’on sigui per assistir a algun curs o seminari, per llegir articles, llibres… i fins i tot per fer intercanvis internacionals!
Recordo la primera vegada que vaig començar l’escola. Els nervis recorrien tot el meu cos; una barreja d’alegria i por era la causant del meu estat. Després de fer un petó a la meva mare, entrava en un nou món desconegut fins a aquell moment i ple de sorpreses. Tots els nens corríem per arribar
Tot va començar quan vàrem decidir que calia fer alguna cosa per canviar la dinàmica de l’escola: poca comunicació amb les famílies, nivell d’aprenentatge molt baix per part de la major part dels alumnes, dificultats per a aplicar les normes de convivència, alumnes amb conductes agressives i problemes a l’hora de compartir tot això amb
Aquests dies les paraules autoritat i creativitat sonen en l’aire i se senten en àmbits ben diversos. L’autoritat perduda pels mestres, pares i mares i que ens hem d’autoatorgar (l’autoritat uns i el prestigi els altres). I la creativitat que necessitarem tant per a afrontar la crisi econòmica com per a qualsevol altra crisi personal,
Som a la Universitat Pompeu Fabra, on enguany es fa el curs de formació dirigit a voluntaris lingüístics que col·laboraran, durant aquest curs escolar, amb alguns centres docents de la ciutat en la pràctica oral de l’anglès a les aules.
Aquest no és un escrit categòric sobre el càstig, més aviat és una reflexió, ja que no donarà cap solució. El càstig pot tenir defensors i detractors perquè la realitat és plural, les persones som plurals i les maneres de pensar encara ho són més. Cal tenir en compte que en cap cas parlem de